La Generalitat convoca un concurs inèdit per construir 783 habitatges públics en 59 solars petits

Es tracta d’una fórmula inèdita fins ara, pensada per donar sortida a sòls que havien quedat fora del radar dels grans operadors i que no han format part del primer concurs de solars. La majoria d’aquests solars no disposaven de promotor i, en molts casos, pertanyen a Ajuntaments sense capacitat tècnica per impulsar per si mateixos els concursos, cosa que ha portat la Generalitat a assumir directament la licitació.

Després de la reunió del Govern, la consellera de Territori i Sostenibilitat, Sílvia Paneque, s’ha felicitat per la nova mesura, que ha assegurat que es converteix en una fórmula «prou flexible» per als promotors perquè es tractava de solars «menys atractius» i ha insistit que contribuirà a assolir el 15% de vivenda pública protegida. De fet, és la primera vegada que el Govern treu a concurs sòls que no tots són de la titularitat, després dels convenis firmats a finals de març pel president, Salvador Illa, amb alcaldes de municipis petits.

Acords municipals

En aquell acord, signat amb 31 Ajuntaments, la Generalitat es va comprometre a buscar promotors per construir 556 habitatges públics en localitats on, majoritàriament, només es poden fer promocions de menys de 20 pisos. Ningú millor que els mateixos alcaldes i consistoris coneix la realitat local. El pacte formava part del desplegament del pla per arribar a 50.000 vivendes protegides fins al 2030 i obria la porta al fet que l’administració autonòmica assumís directament la licitació de solars municipals sense promotor, una via que ara es concreta amb aquesta nova convocatòria. Paneque ha assegurat que aquest 2026 s’hauran iniciat els tràmits (en una mesura o una altra) del 50 % d’aquests 50.000 habitatges.

Del total de solars que ara surten a concurs, 38 (amb capacitat per a 526 habitatges) procedeixen precisament d’aquesta cessió municipal en el marc de la primera convocatòria de la reserva pública de solars. Altres 16, amb potencial per a 201 habitatges, són propietat de l’Institut Català del Sòl (INCASÒL), mentre que els cinc restants, on es preveuen 56 pisos, pertanyen a Patrimoni de la Generalitat.

Ajustats a la realitat local

A diferència de convocatòries anteriors, el Govern ha optat per no agrupar els solars en paquets. Es tracta d’un procés quirúrgic, que fonts de Territori atribueixen a la capacitat d’innovar de l’administració. La decisió respon a la voluntat d’atraure perfils més diversos de promotors i ajustar cada projecte a la realitat local. Només hi ha una excepció: els solars de Rialp, Llavorsí i Baix Pallars, que es liciten conjuntament a petició dels mateixos Ajuntaments.

El procediment també introdueix canvis rellevants. Aquest dimarts s’ha publicat a la Plataforma de Contractació les fitxes individuals dels 59 solars, juntament amb el plec de condicions i un formulari per presentar sol·licituds. A partir d’aquell moment, el concurs per a cada parcel·la s’activarà quan un promotor mostri interès, obrint un termini d’un mes perquè es presentin altres ofertes. La resta de solars estaran disponibles fins que sorgeixi algun interessat.

Simplificació administrativa

Notícies relacionades

El requisit de la Seguretat Social que permet jubilar-te als 61 amb 33 anys cotitzats i que molts desconeixen

Morir sense testament a Catalunya: així s’aplica la successió intestada i qui pot heretar el patrimoni

L’administració ha simplificat els requisits documentals i ha revisat els criteris de valoració, asseguren, amb l’objectiu de rebaixar barreres d’entrada. En paral·lel, s’incorpora la possibilitat d’autopromoció en els solars més petits –11 d’aquests amb capacitat inferior a 10 habitatges–, cosa que permetrà que grups de particulars o cooperatives presentin propostes conjuntes. En aquests casos, els adjudicataris podran construir les vivendes mitjançant una empresa constructora, qualificar-les com a protecció oficial permanent i mantenir la propietat durant 75 anys en règim de dret de superfície, sempre com a residència habitual. Es pot donar el cas, per exemple, que un grup de tres parelles amigues optin a un local d’aquest tipus i triïn un promotor per a un solar de la seva localitat per aixecar la seva llar.

La iniciativa complementa les convocatòries anteriors de la reserva pública de solars. En la primera fase, centrada en parcel·les de més mida, es va optar per agrupar terrenys per facilitar l’entrada de grans operadors. Aquesta nova línia, en canvi, posa el focus en municipis on, tot i que el volum de vivenda sigui menor, l’impacte territorial es considera clau per ampliar l’oferta assequible.