Fa fallida una cooperativa històrica en la qual treballaven 400 persones: «No sortien els números i el gerent pagava webs de cites amb els nostres diners»

Aquesta societat va néixer el 2005, llavors sota el nom de Feines de Casa, un projecte afavorit per Càritas i que buscava donar feina a persones, principalment dones, a les quals el mercat laboral donava escasses oportunitats. El projecte va anar creixent, donant serveis de neteja, menjadors escolars, cura de persones grans i jardineria. Va acabar mutant a Garbet quan va absorbir diverses cooperatives d’ocupació i va arribar a donar feina a unes 400 persones, segons expliquen un grup d’exsòcies i extreballadores. Fins a principis del 2025, quan, després de 20 anys de vida, el consell rector de la cooperativa va anunciar que les arques estaven buides i que o les mateixes sòcies cobrien el forat amb una derrama o iniciaven el concurs de creditors per liquidar la societat. «Quan vam veure els comptes, ens vam adonar que el gerent passava despeses personals, àpats els caps de setmana, tabac... ¡fins i tot pàgines de contactes!», expliquen exsòcies.

«Un dia van començar a no quadrar les hores de feina. Sempre em sortien a deure i jo continuava fent les mateixes, mai vaig faltar al meu lloc», recorda Matilde Rodríguez, una altra exsòcia. «Després, les nòmines van començar a arribar tard, ja no pagaven el dia 31, sinó que fins al 5 o el 6 del mes següent no t’arribava el sou. Aleshores ens vam adonar que alguna cosa no funcionava», expliquen diverses sòcies. «El 2023, el consell rector ja tenia coneixement que els comptes no anaven bé, però no ens van dir res a les sòcies. De fet, en l’assemblea següent ens van presentar uns comptes, que després vam saber que eren falsos, que mostraven un petit benefici, però benefici al cap i a la fi», afegeixen.

Inviabilitat

Fins al 2020, Garbet havia estat vinculada a Suara, un gegant cooperatiu de gairebé 6.000 treballadors, una facturació de 150 milions d’euros anuals i que gestiona contractes públics de gran magnitud, com a part de l’atenció domiciliària a la ciutat de Barcelona, entre molts d’altres. La direcció de Garbet va decidir separar-se de Suara i des d’aquell moment el deute de la cooperativa no va parar de créixer.

«Suara Cooperativa va tenir, durant un temps, la condició de sòcia col·laboradora de Garbet. Aquesta figura suposa una vinculació de naturalesa societària orientada a contribuir a la consecució del projecte, però sense participar en l’activitat cooperativitzada pròpia de la cooperativa. En un moment posterior, i arran d’una valoració sobre la conveniència i necessitat de mantenir aquesta col·laboració, es va considerar que ja no feia falta continuar. La relació de col·laboració va quedar extingida i, des d’aleshores, Suara Cooperativa no manté cap relació amb Garbet», afirmen des de Suara.

Un grup d’exsòcies i treballadores –aquest mitjà ha pogut contactar amb una quinzena– assenyalen directament el gerent i la seva mala gestió com a culpables de la fallida. D. H. Viñas va estar als comandaments de Garbet des del 2017 i fins a la seva liquidació el 2025. Dos anys abans del tancament, els auditors ja van donar avís que els comptes no anaven pel bon camí, però el gerent no en va informar les treballadores i va actuar com si res estigués passant. Aquest mitjà ha intentat contactar per diverses vies amb D. H. Viñas per obtenir la seva versió del que ha passat, sense rebre resposta.

Despeses de difícil justificació

És habitual que càrrecs directius amb responsabilitats de representació tinguin una targeta d’empresa per costejar despeses. EL PERIÓDICO ha tingut accés als extractes de la targeta d’empresa que utilitzava D. H. Viñas i indiquen que el gerent gastava com si la cooperativa no anés a fer fallida. El 2024 va ser el segon exercici en què més diners va pagar amb la targeta bancària de la cooperativa des que va assumir la gerència, un total de 14.259,97 euros, i l’any que més diners va gastar en restaurants, un total d’11.742 euros, gairebé 1.000 euros cada mes en àpats i cafès. Despeses que complementaven el seu salari mensual, que a data de gener del 2025 va ascendir a 4.166,67 euros bruts, segons els comptes examinats.

Durant la seva etapa al capdavant de Garbet, D. H. Viñas va carregar a compte de la cooperativa tota mena de despeses poc justificables. Si bé tiquets de gasolina, rentat de cotxe o alguns hotels són factures que habitualment els directius acostumen a pagar amb la targeta de l’empresa que representen, és bastant menys habitual que passin factures d’estancs, amb imports molt assimilables al cost d’un cartró de 10 paquets de cigarrets i amb una periodicitat recurrent durant diversos mesos. Segons els extractes revisats per aquest mitjà, almenys va pagar 927,65 euros en factures emeses des d’estancs. El llavors gerent també passava recàrrecs habitualment de comandes que feia a Amazon, fins al punt que durant la seva gerència es va gastar un total de 3.770,5 euros en compres en aquesta plataforma.

Notícies relacionades

La UE només té una empresa a la lliga mundial de la IA

Les millors aplicacions d’intel·ligència artificial

Tot i que la despesa més difícilment justificable com a gerent d’una cooperativa d’inserció laboral són les aplicacions de cites. A finals del primer any en què va assumir les regnes de la cooperativa ja va pagar les primeres subscripcions mensuals a serveis d’aquesta índole. Durant els primers mesos va costejar diverses subscripcions alhora, tot i que posteriorment es va quedar amb el servei d’Interdate SA, empresa amb seu fiscal a Luxemburg i que en les plataformes Google Play i Apple Store tramita els pagaments de C-Date, que es publicita sota l’eslògan «Estimi com vulgui». El desembre del 2023 va deixar de passar càrrecs d’aquest tipus i fins aleshores va pagar amb els diners de la cooperativa almenys 1.973,9 euros en aquest tipus de subscripcions o pagaments d’aplicacions.

Malgrat aquestes despeses de dubtosa justificació, l’administrador concursal no va veure mala fe i va procedir a liquidar la societat, sense exigir-li responsabilitats a qui fins aleshores l’administrava. Un grup de treballadores ha interposat denúncies contra ell davant Hisenda i Inspecció de Treball i actualment esperen resolució, més pel que consideren «justícia» que no per una altra cosa, ja que la cooperativa ja està dissolta i les que han pogut s’han buscat una altra feina. «Els diners ja estan perduts, però volem justícia, i per això ho fem. Per donar suport a les companyes i el que era meu. Això no es fa, ens han robat els diners, ells són tan feliços i deixen al carrer i sense cobrar. Garbet era una bona empresa, amb bones treballadores», afirma Rodríguez.