Consell de Ministres
El Govern espanyol aprova un sostre de despesa rècord per al 2026 que supera els 216.000 milions
El límit de despesa no financer per a l’any que ve suposa un increment del 8,5% que la ministra Montero qualifica de «significatiu, però responsable»
Nou pas cap al projecte de pressupostos de l’Estat que el Govern ha assegurat que presentarà per primera vegada des del 2022. El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts l’acord pel qual es fixen els objectius de dèficit i deute públic per als diferents nivells de l’administració pública (Estat, Seguretat Social, autonomies i corporacions locals) per al període 2026-2028, així com un límit de despesa no financer (el conegut com a ‘sostre de despesa’) de 216.167 milions d’euros per als comptes de l’any que ve. La quantitat suposa un nou màxim històric i representa un increment del 8,5% respecte als 199.171 milions que es van aprovar per al 2025.
La xifra total del sostre de despesa inclou les transferències provinents dels fons de recuperació europeus, que arribaran a la fi l’any que ve després d’estar en vigor des del 2021 per combatre els efectes econòmics de la covid. Si s’exclouen aquestes subvencions comunitàries, el límit de despesa quedarà situat en 212.026 milions, un import que també representa un augment del 8,5% respecte a l’any anterior (195.353 milions) i que la vicepresidenta quarta i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, ha qualificat d’«increment significatiu, però també responsable» i coherent amb els objectius de reducció del dèficit i el deute del sector públic.
Quant al camí fiscal, el dèficit públic haurà de baixar del 2,5% del PIB d’aquest any al 2,1% el pròxim, l’1,8% el 2027 i l’1,6% el 2028, en línia amb el Pla Fiscal i Estructural a mitjà termini 2025-2028 que el Govern va pactar amb la Comissió Europea a finals del 2024. L’Executiu ha proposat que les comunitats puguin tenir un dèficit del 0,1% en cada un d’aquells tres anys i ha advertit al PP i Junts que, si el Congrés el tomba, els governs autonòmics hauran de fer un ajustament fiscal de 1.755 milions d’euros l’any que ve i 5.485 milions entre el 2026 i el 2028
L’Executiu central, per la seva banda, s’ha fixat reduir el seu dèficit del 2,2% del 2025 a l’1,8% l’any que ve, l’1,5% el 2027 i l’1,4% el 2028. D’això sembla desprendre’s que a les corporacions locals se’ls demana l’equilibri fiscal (dèficit zero) i que a la Seguretat Social se li permetrà un dèficit del 0,2% els pròxims dos anys i del 0,1% el 2028.
Procediment pressupostari
L’aprovació del camí d’objectius de dèficit i deute i del límit de despesa constitueix el tràmit previ per poder avançar en l’elaboració del projecte de Pressupostos Generals de l’Estat per al 2026. Els objectius d’estabilitat pressupostària passaran ara al Congrés, on s’hauran de votar (no així el sostre de despesa). Si són rebutjats en una primera ocasió, la Llei d’Estabilitat Pressupostària estableix que el Govern ha de presentar per segona vegada una de nova o el mateix camí en el termini d’un mes. Montero ha previst que aquesta segona votació tindria lloc abans de final d’any. En cas d’un segon rebuig, la llei estableix que els projectes de pressupostos de les diferents administracions s’han de confeccionar sobre la base dels objectius vigents, que és clar quins són a nivell agregat (2,1% de dèficit) però no tant el seu desglossament per administracions.
Notícies relacionadesDes de Junts ja van anticipar el seu rebuig, independentment de la proposta que Hisenda portés al Consell de Política Fiscal i Financera d’aquest dilluns. Altres socis tenen prevista per a aquesta mateixa setmana una reunió amb Hisenda, a partir de la qual fixaran posició. No obstant, en el Govern ja contemplen l’escenari que decaurà aquesta primera proposta pel vot en contra dels postconvergents. A Hisenda no garanteixen que presentin els Pressupostos abans de final d’any, el termini que havia marcat el president del Govern. La intenció passa per guanyar temps per negociar i mentrestant llançar picades d’ullet a Junts, avançant en els acords pendents del pacte d’investidura.
El Govern no ha aconseguit encara aprovar cap nova llei de Pressupostos de l’Estat en l’actual legislatura. Els últims aprovats van ser els de l’exercici 2023 i són els que s’han prorrogat ja dues vegades, per al 2024 i 2025. El repartiment dels objectius de dèficit i deute i l’aprovació de la regla de despesa per a l’any vinent havien d’haver sigut aprovats abans del 30 de juny (segons el termini establert en la llei orgànica d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera). Aquests passos previs són imprescindibles per poder complir un altre termini legal: el que obliga Estat, autonomies i corporacions locals a aprovar el seu corresponent sostre de despesa pressupostària per a l’any següent abans de l’1 d’agost. El Govern, a més, hauria d’haver remès a les Corts el projecte de comptes, segons fixa la llei general pressupostària, abans del 30 de setembre.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- La festa de Lamine Yamal a Luz de Gas
- Protecció Civil insta a tenir un kit d’emergència a casa
- El jutge arxiva la causa de la secretària de Presidència
- El preu de la cocaïna s’abarateix i la sobreoferta dispara la seva puresa
- En una reunió a Waterloo Puigdemont reordena Junts al Parlament: designa Mònica Sales com a presidenta i Salvador Vergés com a portaveu
- Consells pràctics Com aplicar la regla de les 24 hores per estalviar diners i evitar compres impulsives
- Consell de Ministres El Govern espanyol aprova un sostre de despesa rècord per al 2026 que supera els 216.000 milions
- Informe del sindicat independent de l’ensenyament Anpe Creixen els problemes amb alumnes i les seves famílies: només el 4% dels docents estan «tranquils» a classe
- Mobilitat laboral Les contínues incidències de Rodalies obliguen les empreses de Barcelona a oferir més teletreball
- FUTBOL Adeu al canvi societari del Reial Madrid: Florentino comercialitzarà el 10% del club en una segona palanca
