Cercles concèntrics

Draghi: per una UE de diverses velocitats

L’expresident del BCE apel·la a la urgència i a l’agrupació de països "disposats" al canvi per reformar la Unió

«Europa està en una situació més dura que fa un any. Tenim menys temps per fer el que hauríem d’haver fet ja»

«La UE ha de reformar-se, ha d’invertir més i afrontar tanta regulació (...) El sector privat s’està movent molt més ràpid que el sector públic»

«Hem d’aconseguir ser un 90% independents energèticament. Això implica apostar per la descarbonització, que va lligada a la competitivitat.

«Si no pot aconseguir-se el consens entre els 27 països de la UE, un grup d’ells hauran de seguir endavant per progressar»

Draghi: per una UE de diverses velocitats

RAÚL TERREL - EUROPA PRESS

3
Es llegeix en minuts
Martí Saballs Pons
Martí Saballs Pons

Director d'Informació Econòmica de Prensa Ibérica.

ver +

"La Unió Europea és com un tren que està en una estació i, just ara, lentament, n’està sortint. Pot guanyar velocitat a mesura que els diners que s’han pressupostat en defensa i infraestructures s’inverteixin i arribarà a velocitat màxima de creuer quan es realitzin totes les reformes necessàries". Mario Draghi (Roma, 1947) va oferir les seves receptes i temors en un acte organitzat a l’auditori del IESE a Madrid amb el patrocini de la Fundació Naturgy.

Ha sigut un dels economistes més influents i respectats d’aquest primer quart de segle. Com a president del Banc Central Europeu (2011-2019), les seves paraules: "El BCE està preparat a realitzar el que sigui necessari per preservar l’euro. I, creguin-me, serà suficient", pronunciades el 26 de juliol del 2012 a Londres, van ser determinants per al futur de la divisa europea i l’estabilitat de la UE en plena crisi financera.

Després de ser primer ministre d’Itàlia el 2021 i el 2022, Draghi va impulsar l’informe que porta el seu nom, sota encàrrec de la Comissió Europea, i que sol·licita 176 mesures específiques per reformar la Unió. Per a això, requeria 800.000 milions d’inversions públiques que, passats ja catorze mesos, des de la seva presentació, s’han convertit en 1,3 bilions a causa de les necessitats en defensa. "Europa està en una situació més dura que fa un any. Ens queda menys temps per fer el que s’hauria d’haver fet ja: reformar, invertir i simplificar la regulació", va assenyalar. En l’horitzó: més inversió en R+D i tecnologia per augmentar la productivitat.

Draghi, recent premi Princesa d’Astúries de Cooperació Internacional, va tornar a apel·lar a la necessitat que la UE es dirigeixi cap a un "federalisme pragmàtic". Va recordar que, de la mateixa manera que la integració en l’euro no va afectar per igual tots els països, hi ha decisions inevitables que les haurien de liderar grups de països, sense necessitat de buscar la unanimitat. "Hi ha d’haver una coalició dels disposats. No es poden moure els 27 països a l’uníson. Les vulnerabilitats d’Europa són tan urgents que estic convençut que els països no trigaran tant temps a solucionar-ho", va afegir.

A la reducció de burocràcia i unificació legislativa supranacional, Draghi va apel·lar a la necessitat immediata d’unificar el mercat de capitals per reduir la dependència de finançament públic i dels bancs a favor del finançament privat. Va explicar que el 70% de les noves companyies dedicades a la innovació a la UE traslladen la seva seu als Estats Units abans de sortir a la Borsa i escalar el seu creixement amb nou capital. "Els europeus invertim 500.000 milions d’euros cada any en empreses de la resta del món perquè tenen rendibilitats superiors. ¿Té sentit? ¿Per què no invertir aquests diners en empreses europees?". Va esmentar com a excepció el cas de Suècia, que combina l’Estat del benestar més fort de la UE amb el mercat de capitals privat més innovador. I va recordar com als països del nord d’Europa els fons de pensió es gestionen privadament.

La competència amb els EUA i la Xina –on les regions rivalitzen entre elles per crear els seus campions locals– ha d’obligar Europa a marcar una política industrial que defineixi sectors clau i que unifiqui l’extrema fragmentació nacional i regional que predomina a la Unió. "No es pot donar una mica a tots", va ressaltar. Sense esmentar-ho: dirigir, ordenar i executar des de la UE perquè l’activitat privada sigui exitosa i competititiva.

Notícies relacionades

L’ex primer ministre italià va aprofitar per defensar la necessitat de "descarbonitzar" el sector energètic (fins a un 90%) per ser independent d’altres països i abaratir el preu final de l’energia per ser més competitiu. Va reconèixer –com en el cas de les mesures a l’automòbil per eliminar motors de combustió el 2035– que els mecanismes per aconseguir l’objectiu han pogut ser erronis. Draghi va defensar tant les energies renovables com la nuclear i l’hidrogen. Va recordar que si a la UE es triguen 9 anys a desenvolupar i millorar la xarxa de distribució d’energia, a la Xina és qüestió de mesos.

No obstant, a diferència del 2012, poc pot fer Draghi avui per salvar Europa. En la metàfora del tren del principi, va afegir: "Espanya és molt bona en la gestió de trens i em dona esperances". No sempre és així.

Temes:

Euro IESE Roma