Pere Llopart, president de Corpinnat: «els nostres cellers mereixen ajudes equiparables a les que reben les DO»

Corpinnat acaba d’anunciar una ampliació de la marca col·lectiva, ¿què suposa això per al projecte?

Doncs suposa una reafirmació que la marca col·lectiva és forta, que hi ha cellers que fan un esforç per incorporar-se a un projecte com el de Corpinnat, que té uns criteris molt qualitatius, molt restrictius, molt exigents...

¿Quins són aquests requisits, grosso modo?

El més important i un dels criteris més restrictius és que tota la vinificació, tot el procés complet de l’escumós, s’elabora en els mateixos cellers, des de l’entrada del raïm, el premsat, la vinificació. Això significa que ens autoobligem a no comprar vi o most fora.

No s’externalitza el procés...

Correcte, sí. Bé, el cultiu del raïm pot ser a la vinya pròpia, però també pot ser comprada, sempre dins del territori. I aquí també tenim un dels valors forts de Corpinnat, el compromís amb els viticultors als quals els avancem el preu almenys amb un any d’antelació. Els donem un preu mínim de compra, que aquest any ha sigut de 0,92 euros el quilo i que es va actualitzant amb l’IPC. D’aquesta manera, els nostres proveïdors coneixen per endavant a quin preu mínim vendran la seva collita.

¿És necessari també que aquests proveïdors cultivin dins d’un territori?

Exacte, el nostre lema és: territori i qualitat. I sabent a qui comprem la nostra matèria primera, podem garantir que el raïm prové d’un territori molt concret, que és el cor del Penedès. De fet, el significat de Corpinnat és aquest mateix, el cor del Penedès, on es van produir els primers escumosos del Penedès.

Són una marca relativament jove.

Vam néixer el 2015-2016 i ens vam donar a conèixer públicament el 2018. S’ha fet molta feina en aquests anys, però encara hi ha molt més per fer. A més, és un esforç que es fa amb recursos propis, perquè no formem part de cap denominació d’origen. Sí que ho vam estar durant un temps, al principi, perquè els sis fundadors de Corpinnat pertanyíem a la DO Cava. Però si vam llançar la marca l’abril del 2018, el gener del 2019 ja en vam sortir, perquè no es va entendre que creéssim una marca col·lectiva.

¿I Clàssic Penedès existia ja?

Clàssic Penedès va néixer abans que nosaltres, però en aquell moment no ens vam sentir identificats, perquè, insisteixo, nosaltres havíem nascut dins de la DO Cava. Per tant, en aquell moment ja no es va valorar aquesta possibilitat. Després sí que hem tingut converses amb ells.

¿N’hi ha encara?

Les tenim intermitentment. Són converses que no s’han acabat ni s’han suspès. I bé, dins de Corpinnat hi ha un debat també sobre aquesta qüestió i suposo que dins de Penedès també n’hi ha...

Hi va haver un moment en què es va plantejar un tercer escenari: que la Generalitat promogués una DO d’Escumosos de Catalunya.

Això va sonar durant un temps i no és una via que s’hagi explorat a fons.

¿Com és la vostra relació amb la Generalitat? ¿Us ajuda en la promoció comercial de la marca fora de Catalunya, per exemple? ¿Teniu ajudes a reconversions?

Ho estem reclamant des de fa temps, perquè, com que no formem part de cap DO, en aquest moment com a escumosos de Corpinnat no tenim cap ajuda equiparable a les que sí que tenen les denominacions d’origen. El nostre interlocutor amb l’Administració és l’Institut Català del Vi, l’Incavi, tot i que també hem parlat directament amb la Conselleria d’Agricultura, i amb tots dos tenim unes relacions fluides i sabem que comptem amb el seu reconeixement. Però ara els estem reclamant, a més del reconeixement, un recolzament econòmic i institucional, perquè actualment només es tenen en compte els vins emparats per les DO catalanes i els que no som allà, ens quedem al marge.

Parlàvem abans de la vinificació a la pròpia finca, però tenen vostès altres criteris també molt estrictes.

Tota la producció és ecològica, des de la vinya fins al procés d’elaboració. I demanem que la collita sigui manual, perquè creiem que recollir el raïm a mà permet realitzar un procés de selecció de la fruita, ja abans d’entrar al celler. A més, de ser un sistema respectuós també amb la planta, permet que el raïm arribi amb més qualitat.

I les varietats també les teniu acotades?

Sí i la previsió és que s’acotin més... Les autoritzades són les varietats tradicionals d’aquí, com el macabeu, el xarel·lo i el parellada. També hi ha la garnatxa, el monastrell i hem incorporat el trepat, la malvasia de Sitges i el sumoll, que és una varietat, per exemple, que la DO Cava no reconeix. I tenim també dues varietats, diguem que estrangeres, que són el pinot i el chardonnay, que estan limitades i la intenció és limitar-les més i amb molta seguretat, si no hi ha canvis, en uns anys ja no hi haurà permís elaborar amb elles. Això ho fem perquè creiem que les varietats autòctones estan més adaptades al nostre clima, mentre que les foranes, que són més primerenques, estan menys adaptades al que pugui passar amb el canvi climàtic.

¿Com ha anat la collita aquest any?

Molt bé, aquesta collita, per sort, hem respirat. Les vinyes s’han recuperat i hem tingut de nou una bona verema com les que hi havia hagut anys enrere. La calor de finals d’estiu ens va fer córrer una mica a l’hora de recollir el raïm, amb la qual cosa ha sigut una verema molt ràpida. Nosaltres, per exemple, al Celler Llopart solem estar cinc setmanes amb la collita i aquest any l’hem fet en tres i mitja.

¿I ara què passa amb aquest vi?

Les ampolles de Corpinnat, en general, han de passar un mínim de 18 mesos en reserva i a partir d’aquí cada celler decideix segons les referències que tingui, més o menys llargues. Nosaltres partim dels 22 mesos fins als cinc anys, però hi ha ampolles que pertanyen al llegat familiar que arriben a estar en reserva fins a 13 anys. Aquí hi està havent un canvi en el nostre sector, amb els anys hem anat veient que molt ben elaborat i amb vinyes qualitatives, els nostres escumosos aguanten, evolucionen bé i milloren amb els anys.

¿A vostès els aranzels que aplicaran els Estats Units a les importacions de vins, els afectaran?

Les dades que tenim de l’any passat mostren que la nostra exportació global no és elevada. Som una excepció en el sector dels escumosos, que està exportant més volum que el que ven al mercat nacional, en un percentatge del 60% davant el 40%. Nosaltres estem exportant entre un 18% i un 19%. El nostre mercat és el mercat català... De fet, el consumidor català és molt exigent, és un consumidor molt entès pel que fa a escumosos. El tema dels Estats Units ens ha afectat, és clar, però sobretot per la incertesa que s’ha generat, per saber com acabarà, per com ha estat evolucionant.

Hi ha també preocupació pel canvi d’hàbits de consum que s’està detectant, especialment entre la gent jove. ¿Els preocupa?

Bé, sí, sí, és una afectació encara incipient, de la qual ja es parla molt i que suposo ens acabarà afectant més. El cert és que de moment no tenim dades, però sí, hi ha una previsió que la tendència és aquesta.

Notícies relacionades

El Govern invertirà 150 milions d’euros en l’estratègia catalana de l’espai fins al 2030

Els presidents del BBVA i el Sabadell s’embranquen en pulles creuades l’últim dia d’acceptació de l’opa

¿I estan preparant alguna estratègia sobre això?

El que intentem és valoritzar el nostre producte, donar-lo a conèixer no com una beguda alcohòlica, sinó com a part de la nostra cultura, fins i tot com un aliment. Jo crec que si fem una mica de pedagogia i li mostrem al consumidor que no cal ficar-ho tot al mateix sac, sinó que li ensenyem a apreciar els nostres vins, ho entendran i ho sabran diferenciar. Després del vi hi ha tradició, hi ha una cultura, és un complement per als àpats, és un producte que forma part de les relacions culturals i socials.