Florentino Pérez, el president espanyol més longeu

El maig passat, Warren Buffett, president i CEO de Berkshire Hathaway (BH), el conglomerat empresarial i financer més important del món amb un bilió d’euros de capitalització, va anunciar que abandonaria tots els seus càrrecs executius a finals d’aquest any. De 94 anys d’edat i 60 anys de president, ningú pot discutir-li la seva posició com l’inversor més seguit del planeta. Buffett té el 15% del capital del hòlding. ¿Importa l’edat i el temps en el càrrec? Per als accionistes, importa el valor. I quan Buffett va anunciar la seva retirada, les accions van caure.

Si exceptuem el cas del fundador de l’acerera índia Mittal, que va comprar Arcelor, qui més temps porta liderant una empresa de l’Ibex 35 és el president d’ACS i del Reial Madrid. Si tenim en compte el seu inici el 1983 amb la compra de Construcciones Padrós, Pérez porta 42 anys presidint una empresa a Espanya, tot i que oficialment ACS no es va crear fins al 1997, com a suma de diferents companyies. Pérez conserva un 13,54% del capital de la constructora.

Al costat de Pérez, només Josep Oliu, president de Banc Sabadell, va inaugurar el seu càrrec el segle passat. Oliu, membre de les famílies que controlaven el banc en els seus orígens, va liderar el seu llançament a borsa i, avui, és la paret contra l’opa llançada pel BBVA, que considera destinada al fracàs: "No aconseguirà més del 30% del capital", manifesta. A l’altre costat, Carlos Torres, president del banc basc des del 2018, pensa que obtindrà fàcilment més del 50% del capital del Sabadell.

Les societats d’origen familiar i aquelles on un cognom manté un percentatge rellevant de les accions són proclius a la longevitat dels seus presidents, siguin o no executius. Passa amb Ferrovial, Acciona, Puig, Solaria i fins i tot Santander, on la filla va substituir el pare, Emilio Botín, després que aquest morís. A la farmacèutica Rovi, la mort del pare va significar el relleu immediat al seu fill, Juan López-Belmonte Encina. Va ser en vida que Amancio Ortega va decidir que la seva filla Marta substituiria Pablo Isla com a president d’Inditex.

Notícies relacionades

Fitxatge en format digital, inalterable i amb accés en temps real des d’Inspecció de Treball: tot el que cal saber sobre la reforma del control de la jornada laboral

BCN Global vol convertir Barcelona en un referent climàtic

Més enllà de les empreses familiars hi ha casos, entre aquelles controlades pels grans fons d’inversió, amb presidents longeus. Són els casos d’Iberdrola (Ignacio Galán) i Repsol (Antoni Brufau), degans de les energètiques espanyoles. Entre les empreses amb participació estatal destaca la presidència d’Antoni Llardén a Enagás –el 5% està en mans de l’Estat– des del 2007 i que ha superat governs de diferent signe. Un cas especial és la intervenció del Govern en el nomenament de Marc Murtra com a president de Telefónica el 2025 després d’haver sigut president d’Indra des del 2021. L’Estat té un 10% de l’operadora i un 28% de l’empresa de tecnologia i defensa.

Entre l’any passat i aquest també cal destacar el nomenament de presidents no executius amb un llarg historial en l’empresa espanyola. Des d’Óscar Fanjul (va presidir Repsol des del 1987 fins al 1996) fins a Tomás Muniesa, històric del grup La Caixa, que presideix CaixaBank, controlat per la Fundació La Caixa. María Dolores Dancausa va passar de ser CEO de Bankinter a la seva presidenta i José Sevilla, exconseller delegat de Bankia abans de ser comprat per CaixaBank, va ser nomenat president d’Unicaja. Un històric financer, Luis Isasi, va assumir la presidència de Logista. En un altre extrem: Grifols. Enmig de la seva crisi de governança, Anne-Catherine Benner, exministra del Govern finlandès, és la tercera persona que ocupa la presidència no executiva en tres anys.