Un líder sense delfí

Pedro Sánchez complirà el 2 de juny vuit anys com a president del Govern central, el segon més veterà de la democràcia. Abans d’això, dijous que ve farà nou anys des que va ser reelegit secretari general del PSOE en unes primàries. Dues efemèrides a les quals el cap de l’Executiu arriba sense un successor natural. Una cosa que ja es va demostrar quan l’abril del 2024 es va agafar cinc dies de reflexió per les investigacions judicials a la seva dona, Begoña Gómez, per plantejar-se si renunciar al càrrec. Malgrat la inquietud orgànica que es va generar aleshores, visibilitzant l’absència d’una figura clara com a delfí de Sánchez, les decisions que ha anat prenent van pel camí contrari a promoure un hipotètic reemplaçament intern per a quan arribi l’hora.

Amb la sortida del Govern de María Jesús Montero per presentar-se com a candidata del PSOE a les eleccions andaluses es va consumar una descapitalització dels pesos pesants que han anat acompanyant Sánchez. Al Consell de Ministres no hi queda cap dels primers espases que han ocupat les vicepresidències del Govern des del primer Gabinet del 2018. Només aquesta legislatura, es van succeir les marxes de Nadia Calviño, primer, i de Teresa Ribera, més endavant.

Abans d’això, la descapitalització d’alguns pesos pesants amb perfil polític es va iniciar amb la sortida de Carmen Calvo durant la gran crisi de Govern del juliol del 2021. Del primer Gabinet de Sánchez, queden al Govern únicament la ministra de Defensa, Margarita Robles; el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, i el d’Agricultura, Luis Planas. L’estratègia dels ministres candidats també ha fet que Sánchez prescindís en el Consell de Ministres d’un altre pes pesant com és el cas de Pilar Alegría, exportaveu del Govern i exministra d’Educació i Esports.

Montero continua combinant el lloc de vicesecretària general del PSOE amb el de secretària general dels socialistes andalusos. Una duplicitat que fa que el seu càrrec en la direcció federal sigui més simbòlic que operatiu. Per succeir-la en el Govern, Sánchez va triar un perfil tècnic com el de Carlos Cuerpo, una decisió sorprenent perquè prescindia d’un pes polític per a l’últim any de legislatura. El nou vicepresident primer i ministre d’Economia no només on té el carnet del PSOE, sinó que ja ha descartat la possibilitat d’engrossir les llistes electorals en unes pròximes eleccions generals.

El debat sobre la successió va començar a tapar-se des dels cinc dies de reflexió en què Sánchez va fer veure que volia dimitir. Si bé va arribar a escampar la impressió que tiraria la tovallola, la hipotètica successió es va fer tabú a les files socialistes. Una cosa que ha augmentat amb el temps.

De forma contundent i coincidint amb el xoc al PSOE per l’entrada a la presó de l’exsecretari d’Organització, Santos Cerdán, Sánchez va avançar que es presentaria a la reelecció. "Estic decidit a presentar-me a les eleccions generals del 2027", va dir després de l’última cimera de l’OTAN, unes declaracions que sufocaven l’agitació orgànica.

Canvis en l’executiva federal

Notícies relacionades

El jutge del cas Montoro va a França per interrogar un empresari

La convocatòria de la comissió bilateral acosta els comptes d’Illa

A Ferraz consideren que Sánchez continua sent el seu millor actiu. Una garantia de cohesió interna, quan el debat va arribar a planar en algunes esferes del PSOE. "Estabilitat i lideratge", esgrimeixen com a recepta. L’actual executiva federal del PSOE tampoc s’assembla gens a la primera de Sánchez com a secretari general. D’aquella direcció només es manté en el càrrec l’eurodiputada Iratxe García, al capdavant de la Secretaria per a la Unió Europea.

De la que va conformar el 2017, després de les primàries amb què va recuperar la secretaria general enfrontat a l’aparell, es mantenen tres dirigents: la presidenta del partit des d’aleshores, Cristina Narbona; l’ara ministre de Transport, Óscar Puente, i el vicepresident primer del Congrés, Alfonso Rodríguez Gómez de Celis.