Sánchez ja és el segon president de la democràcia amb més dies en el càrrec

A punt de complir vuit anys a la Moncloa, Pedro Sánchez s’ha convertit en el segon president del Govern més veterà de la democràcia, després de Felipe González. Amb 2.905 dies en el càrrec, el líder dels socialistes supera el llindar del popular José María Aznar, que va governar durant dues legislatures completes. D’entre els socis de la Unió Europea, Sánchez també és el segon amb més temps en el càrrec. Només per darrere del croat Andrej Plenkovic i avantatjant en més d’un any la següent en la llista, la danesa Mette Frederiksen. A la Moncloa associen aquesta fita amb l’estabilitat política, en contrast amb altres països de l’entorn castigats per turbulències polítiques.

A França s’han succeït quatre primers ministres en tot just dos anys i mig, marcats pel bloqueig polític i una Assemblea Nacional fragmentada en tres. Si s’atén l’última dècada a Europa, Itàlia ha tingut tres primers ministres i el Regne Unit, mitja dotzena. Una inestabilitat que en el cas dels britànics està lluny de superar-se. Després de les municipals de la setmana passada s’ha obert l’enèsima crisi política, amb la continuïtat del laborista Keir Starmer en dubte dins del seu propi partit quan encara no ha complert dos anys a Downing Street.

Davant la debilitat parlamentària d’un Govern de coalició en minoria, a l’Executiu posen en valor la suposada capacitat per arribar a acords amb formacions diferents malgrat que s’encaminen a una legislatura sense Pressupostos. Així mateix, reforcen l’estabilitat de l’Executiu de Sánchez al·ludint a la pau social i territorial amb la normalització de les relacions institucionals amb Catalunya després del procés i davant el fet que Sánchez sigui l’únic president del Govern des de la tornada de la democràcia que no ha bregat amb una vaga general. No així amb vagues sectorials, que han elevat la conflictivitat social, com les de metges o recentment la de maquinistes.

Creixement econòmic

Fonts del Govern fins i tot associen l’estabilitat d’un govern longeu al creixement econòmic. Per això posen èmfasi en el fet que des de l’arribada de Sánchez a la Moncloa s’han succeït set primers ministres a França, sis a Àustria o cinc al Regne Unit. El mateix cap de l’Executiu ha arribat a reivindicar que l’Executiu espanyol "és un dels més estables d’Europa" i en converses informals amb periodistes ha insistit que "si hi ha creixement és per l’estabilitat".

No sense mirar de desactivar les crítiques de l’oposició pel bloqueig legislatiu i la falta de comptes públics acusant el PP del mateix davant els avanços electorals autonòmics. El primer, a Extremadura, va provocar que per les complexes negociacions amb Vox la presidenta María Guardiola acumulés gairebé cinc mesos en funcions, la qual cosa tindria un negatiu impacte econòmic, segons els socialistes.

Un argument més pel qual al Govern defensen no avançar les eleccions generals i arribar al final de la legislatura el 2027. En cas de consumar-se aquest full de ruta, Sánchez estaria a menys d’un any de complir una dècada en la presidència del Govern. Lluny encara del socialista Felipe González, que va estar en el càrrec entre 1982 i 1996. Un total de 13 anys, cinc mesos i tres dies.

El seu successor, José María Aznar, va estar a punt dels vuit anys, fins al 2004. Cent dies més que José Luis Rodríguez Zapatero. El president socialista va prendre possessió del càrrec el 17 d’abril del 2004. En el context de la crisi econòmica, va avançar les eleccions generals al 20 de novembre del 2011, a les quals no es va presentar a la reelecció, abans de cedir-li el testimoni a Alfredo Pérez Rubalcaba en el 18è Congrés Federal del PSOE. En aquests comicis, Mariano Rajoy va obtenir la majoria absoluta.

Moció contra Rajoy

Notícies relacionades

El jutge del cas Montoro va a França per interrogar un empresari

La convocatòria de la comissió bilateral acosta els comptes d’Illa

Rajoy va estar en el càrrec sis anys, cinc mesos i 11 dies, fins que va tenir lloc la primera moció de censura exitosa de la democràcia. que va guanyar Pedro Sánchez l’1 de juny del 2018. Després de Rajoy, en temps de permanència en el càrrec, només hi ha Adolfo Suárez i Leopoldo Calvo-Sotelo. Aquest va estar tot just un any i nou mesos, els que restaven des de la seva designació per succeir Suárez i fins a les eleccions generals de l’octubre de 1982.

S’esgoti o no la legislatura, Sánchez ja ha avançat que es presentarà a la reelecció. "Estic decidit a presentar-me a les eleccions generals el 2027", va solemnitzar ja fa un any després de la cimera de l’OTAN a la Haia (Països Baixos). Ho va fer quan el partit encara estava en xoc per l’entrada a la presó de l’exsecretari d’Organització, Santos Cerdán. "És una cosa que ja he parlat amb la meva família i amb el meu partit –va explicar a la televisió Bloomberg– i, si em permeten, tinc confiança que podem repetir la majoria".