Els empleats que renuncien a la feina s’han duplicat en 10 anys

Job hopping és el nom que van donar els responsables de recursos humans anglosaxons a un fenomen habitual en moltes economies avançades i que avui, per a bé i per a mal, comença a guanyar volum en el mercat laboral espanyol. Les patronals es queixen del sobrecost que genera a les empreses aquesta rotació laboral, mentre que els sindicats alerten que en sectors com la dependència, el transport i l’hostaleria és una tendència tan incentivada com cronificada.

El 2015, per cada cent treballadors que es donaven d’alta en la Seguretat Social n’hi havia sis que renunciaven voluntàriament a la seva ocupació. No eren acomiadats, ni se’ls acabava el contracte, ni s’esborraven del sistema per defunció, sinó que presentaven la renúncia per voluntat pròpia. Avui, per cada cent altes hi ha 12,5 renúncies, segons les dades recopilades per la Tresoreria General de la Seguretat Social i analitzades per EL PERIÓDICO. L’any passat, l’exercici va tancar a prop dels 2,9 milions de dimissions i, aquest any, si no es produeixen alteracions en la dinàmica, es podrien superar per primera vegada els tres milions de renúncies.

Les fonts consultades marquen distància respecte a l’episodi que es va viure als EUA al cap de poc d’haver esclatat la pandèmia de la covid i que es va batejar com a gran dimissió. Ara bé, part del canvi de mentalitat que va motivar aquesta gran dimissió s’està consolidant entre les noves generacions. "Abans hi havia una concepció social segons la qual les feines havien de ser per a tota la vida i ara, especialment entre les generacions més joves, això està canviant", assenyala la directora de relacions laborals de Foment del Treball, Yésika Aguilar.

Les dades de l’últim baròmetre d’Infojobs sobre això, que publiquen cada mes de setembre (mes en què es produeix un nombre més gran de dimissions), apuntalen aquesta tesi. Un 15% dels ocupats pensa canviar d’ocupació en els pròxims 12 mesos; però, mentre el 60% dels menors de 25 anys no té por de canviar de feina sense tenir-ne una altra de lligada, el 70% de les persones entre 45 i 54 anys no farien aquest pas sense cap altre contracte firmat abans.

"Hi ha un rebuig més gran a la part tòxica de la feina. La gent valora més la conciliació i això explica una rotació més gran fins a trobar la feina adequada", indica el professor de dret del treball de la UAB Oriol Cremades. "Però no és només una qüestió generacional, sinó també de risc", apunta.

I és que a Espanya un dels motius que fins ara havien frenat més quotes de renúncies era l’actual sistema indemnitzatori i de protecció per atur. Un perfil sènior que renuncia a la seva feina està renunciant a milers d’euros en indemnitzacions si és acomiadat, així com a dos anys de prestació d’atur. D’altra banda, un treballador jove que fa un any que és en una empresa, amb prou feines té dret a l’equivalent a un mes de sou en indemnització per cessament i aspiraria a quatre mesos d’atur.

Saltar per ascendir

Fins ara a Espanya una de les maneres més efectives d’aconseguir augmentar el teu salari era perseverant en una mateixa empresa. Aquesta lògica, però, es va debilitant. "Els empresaris han caigut en la seva pròpia trampa. Els plusos d’antiguitat i les promocions automàtiques els han anat eliminant sempre que han pogut", diu el secretari de política sindical d’UGT de Catalunya, Óscar Riu.

Notícies relacionades

Jaume Saura: “El nostre biomorter 3D redueix fins a un 60% les emissions de diòxid de carboni”

¿Retocar o mantenir les canes?

A part d’aquests professionals altament qualificats que veuen més fàcil oferir-se a altres empreses o deixar-se buscar per altres empreses per exigir més salari i una més bona conciliació, també hi ha un altre tipus de perfils que roten d’una ocupació a una altra, cansats de la que tenen i amb l’esperança de millorar una mica la situació amb la nova. "En sectors com la dependència, l’oci, el turisme i el transport la gent salta de seguida que pot. Si tens una feina estable i unes condicions salarials bones no et mous", diu Riu.

Aquesta rotació més gran representa un cost elevat per a les empreses. Segons càlculs facilitats per la consultoria de recursos humans PageGroup, contractar una empresa que busqui a un perfil determinat costa a la companyia contractant entre un 16% i un 25% del salari brut anual del candidat. I el temps amb la vacant sense cobrir, cosa que també implica una pèrdua de diners, acostuma a oscil·lar entre dues i sis setmanes.