Res en comú tret de la incoherència

Marc-André ter Stegen i la seva nòvia, Ona Sellarès, han anunciat embaràs via xarxes socials. La parella va començar la seva relació a mitjans del 2025, tot just uns mesos després que el porter fes pública la seva separació de Daniela Jehle. Des d’aleshores, pas a pas, hem vist com creixia el seu festeig perquè ells mateixos l’han anat exposant en el seu Instagram. I la foto de l’embaràs respon al manual perfecte de l’influencer/famós de torn: ecografia en primer pla, abraçada ben col·locada, somriure mesurat, llum bonica, tot ordenat, tot net, tot preparat per dir "fins aquí pots mirar".

Perquè d’això va. D’ensenyar, però fins on ells volen. Ai, amic, això no funciona així. Aquest senyor va ser el mateix que es va molestar quan es van explicar altres notícies de la seva vida. Quan no va poder decidir el moment i el titular, es va emprenyar. I aquí, sense saber gaire bé com, i després d’un triple salt mortal, és on les Mamarazzis el connectem amb Alejandra Rubio.

Quin gir, sí. Però té tot el sentit. Perquè a simple vista no tenen res a veure. Ell, exporter del Barça. Ella, personatge de la premsa del cor. Dos mons diferents, dues trajectòries que no es creuen, dos perfils que no comparteixen res... tret d’una cosa bastant evident: la incoherència. Tots dos tenen la mania de voler ser personatge, però amb condicions. I en el cas de Ter Stegen es veu molt clar. Perquè de jugadors del Barça n’hi ha molts, i la majoria passen en un segon pla en el terreny personal. Saps com juguen, no amb qui sopen. Saps si paren un penal, no si estan enamorats. Aquests són els que decideixen mantenir la seva vida així, privada. Res d’exhibicions gairebé diàries en les xarxes. Serveixen el contingut de les seves vides ben empaquetat, llest per consumir. És clar, si un dia aquesta parella es deixa d’estimar, també són notícia, això s’entén, ¿no? Després, quan les coses ja no són tan boniques, no ve de gust parlar. ¡Si heu convertit la vostra relació en una història que seguim tots capítol a capítol!

I amb Alejandra Rubio passa el mateix, però encara més evident. Perquè aquí ja no és només xarxes. Aquí hi ha platós, entrevistes, exclusives, diners. En la seva última entrevista en el De Viernes (Telecinco), la filla de Terelu sembla que es va embutxacar prop de 100.000 euros. ¡En una nit! Aquí hi ha una decisió conscient de viure d’això. De convertir la teva vida en contingut. I això és perfecte. Però llavors no pots pretendre que aquest sistema funcioni només quan t’interessa. No pots viure d’això i fingir que no va amb tu. I començar a demostrar disgust amb la premsa quan en realitat l’única cosa que molesta és perdre el control del que s’explica i com s’explica.

Notícies relacionades

BCN aprova crear l’Ateneu de la Cançó i li buscarà un espai

El Bach impressionant d’Arcangelo

Acceptar i decidir

Que algú s’avanci, que algú ho expliqui abans, que el titular no sigui el que tu havies previst. Això és el que els molesta. I aquí és on encaixen tots dos. Perquè al final, tot i que no tinguin res a veure, tot i que vinguin de llocs diferents, tot i que un estigui en un camp de futbol i l’altra en un plató, comparteixen exactament el mateix problema: que no accepten del tot el lloc on són, que a més, curiosament, és el lloc on ells han triat ser. Així que, per si algun dels dos acaba llegint això, hi ha una idea bastant senzilla. No sempre podreu decidir què és notícia i què no. En el moment en què feu de la vostra vida contingut, deixeu de ser només protagonistes. És així.