El Bach impressionant d’Arcangelo

H i ha obres que per més que es programin cada any sempre ofereixen novetats, més encara una de tan fonamental com la Passió segons sant Mateu, de Johann Sebastian Bach. Per Barcelona hi han passat els més grans representants del geni bachià i l’obra s’ha sentit en les més variades alternatives, amb orquestres modernes i d’època, amb cors romàntics i veus especialitzades.

D’aquesta última branca va ser la versió que Jonathan Cohen va dirigir des del clavecí al comandament del Cor i de l’Orquestra Arcangelo, especialitzats en el repertori barroc. Com que es tracta d’un director i d’uns intèrprets que han crescut tenint molt clar què és la interpretació amb criteris filològics, l’enfocament de l’obra va ser gairebé cambrístic quant a format, però no gens per intensitat dramàtica. El mestre va deixar lluir-se als solistes, va contrastar cada coral i la projecció dels instruments va ser sempre la precisa, amb una fusta esplèndida, cordes apassionades i altres detalls propis d’una interpretació històricament informada ben enfocada i treballada al detall. Es va projectar sempre certa espontaneïtat, molta extroversió, virtuosisme i teatralitat, tant en els conjunts com en els solistes, tots amb un molt adequat cabal vocal.

Sense cor de veus blanques –a càrrec, en aquest cas, de les sopranos–, Cohen va saber bé dividir les esplèndides masses coral i instrumental per aconseguir efectes, amb l’orquestra i cor dobles ben diferenciats sobre l’escenari.

Els solistes van impressionar per la qualitat, començant per l’evangelista de Nick Pritchard, que fa un parell de setmanes que va enlluernar en el mateix paper de la Passió segons Sant Joan; va cantar la seva part amb línia, dicció perfecta i gran expressivitat. El baix nord-americà Alex Rosen, que al febrer va interpretar també al Palau l’òpera Giulio Cesare, de Händel, va tornar ara per encarnar un Jesús vigorós, aportant la seva veu brillant i expressiva i controlant perfectament les pujades a l’agut. Meravellós el contratenor Hugh Cutting, que va captivar per timbre, domini i projecció.

La soprano Carolyn Sampson va tenir en el domini de la coloratura la millor carta, el sonor tenor Hugo Hymas va mostrar potència i control i el baix Thomas Bauer va aportar un timbre fosc i absolut domini en les àries. Membres del cor, tots excel·lents, van completar les parts solistes signant una versió íntegra que quedarà per al record.

Notícies relacionades

Els Javis es fan grans a Canes

Bad Bunny ja és llegenda

‘Passió segons sant Mateu’ Johann Sebastian Bach

Palau de la Música Catalana, 27/3/2026