La façana de la T1 es desplaçarà 38 metres i es demolirà l’antiga torre

L’aeroport de Barcelona afronta gairebé una dècada d’obres que aspiren a canviar-lo de dalt a baix. Un dels projectes més grans, per cost però sobretot per repercussió en el dia a dia dels usuaris, és el trasllat de la façana principal de la T1. La directora de la infraestructura aeroportuària, Eva Valenzuela, va aprofitar ahir la col·locació d’unes noves màquines de control d’equipatge a la terminal per revelar que la part davantera de l’edifici es desplaçarà 38 metres i aquest moviment comportarà la demolició de la històrica i icònica torre de control.

Ara mateix s’està redactant el projecte bàsic, que encara trigarà un any a culminar-se. Així que queden molts mesos per anar conscienciant els viatgers que la T1 patirà una remodelació de tal magnitud que guanyarà 70.000 metres quadrats en direcció als edificis dels aparcaments i també pels costats. Els treballs, que es realitzaran en diverses fases, "s’iniciaran el 2028 i es prolongaran fins al 2031 o el 2032".

Probablement una de les parts més delicades, tractant-se d’una infraestructura que l’any passat ja va superar els 55 milions de passatgers, serà el moviment també del vial de les sortides pel qual autobusos, taxis, VTCs i vehicles particulars (que van al pàrquing exprés) circulen i deixen els viatgers. Ara mateix aquesta artèria compta amb vuit carrils, a més de l’àmplia vorera que queda davant de la façana principal. Es perdrà, doncs, l’espai que ara hi havia entre el vial i els edificis dels aparcaments.

Sense notícies del mural de Miró

En aquest lloc hi ha també l’antiga torre de control, que avui dia només serveix com a suport publicitari: està en desús des del 2005, després de la posada en funcionament de la torre helicoidal dissenyada per l’arquitecte Bruce Fairbanks des d’on es controla el trànsit aeri d’aproximació a les instal·lacions. Malgrat que durant alguns anys es va especular amb la possibilitat que l’antiga torre es reconvertís en un restaurant o bé en un equipament per a l’aeroport, les seves peculiars característiques van fer que es desestimés la idea. No se sap en quin moment s’enderrocarà, però formarà part del projecte de la façana, xifrat en 700 millones d’euros.

Un altre dels aspectes que estan també per concretar és si finalment es traslladarà el mural de Joan Miró que presideix la T2 des de 1970. Valenzuela va assegurar que la voluntat és que l’obra ceràmica se situï a la T1, però encara no se sap on (la façana és de vidre) ni en quin moment es farà.

Notícies relacionades

Víctor Luna: “No hi ha a l’Estat cap altra cooperativa social especialitzada com la nostra”

El Sabadell calcula que el 97% dels seus petits accionistes residents a Espanya pagarien impostos si accepten l’opa

Tot això, va insistir la directora, respon a la intenció del gestor aeroportuari de guanyar espai a l’interior de la terminal per col·locar els nous dispositius de control de l’equipatge, que deixen enrere els rajos X per convertir-se en TAC. D’aquesta manera, la imatge amb tomografia permet que els operaris de seguretat puguin veure detalladament l’interior de les bosses i maletes sense que els passatgers hagin de treure res de l’interior, ni líquids (es manté el límit de la normativa d’un litre en petits recipients de 100 mil·lilitres i en una bossa transparent, això sí) ni aparells electrònics.

Aquestes màquines EDSCB que la normativa europea obliga a instal·lar, ocupen més espai i són més pesants. Perquè la fluïdesa per la terminal no es vegi ressentida per la col·locació d’aquests sistemes, es guanyen aquests 70.000 metres quadrats. Al final del procés, l’aeroport de Barcelona-el Prat (com a Madrid-Barajas i Palma de Mallorca, de moment) comptarà amb 52 màquines d’aquest tipus, amb un cost de 39 milions d’euros. De moment ja es poden utilitzar en la T2 i aquests dies s’estan col·locant en els accessos al pont aeri.