Núria Mas: "Només s’ha aplicat un 11% dels consells de Draghi"

A Europa, les propostes que contenen l’informe sobre competitivitat que va elaborar l’ex primer ministre italià Mario Draghi avancen a un ritme lent. Concretament, "de les 383 recomanacions, només 40 s’han fet efectives, un 11%", va remarcar Núria Mas, professora d’Economia a IESE i exconsellera del Banc d’Espanya, en el marc d’un diàleg moderat per Gemma Martínez, directora adjunta d’EL PERIÓDICO, que es va celebra ahir a S’Agaró.

En aquest context, l’economista va defensar que el document impulsat per Brussel·les és "un dels millors plans fets fins ara". Ho és perquè no només diagnostica els problemes d’Europa, sinó que també ofereix receptes clares. No obstant, va lamentar que el grau d’execució sigui encara molt reduït amb avanços en transport i energia, però amb retards significatius en àrees clau com la defensa i la sanitat. La rellevància de l’informe es basa en una recepta de tres ingredients que, segons l’exconsellera del Banc d’Espanya, "són els que haurien de marcar el rumb polític català, espanyol i europeu en la pròxima dècada". El primer és "facilitar la vida a les pimes" perquè puguin navegar un marc regulatori complex i competir a escala global, però només serà possible si els països del bloc comunitari tenen les mateixes regulacions i tràmits burocràtics.

Para aconseguir-ho, una de les propostes més creatives de Draghi que la professora va recordar és la creació d’un "Estat 28", un espai fictici amb regles comunes que permeti a les empreses operar sota un marc normatiu unificat en tota la Unió Europea. "És a dir, que jo com a empresa petita podria estar afiliada a Espanya o a aquest Estat número 28, amb l’avantatge que, si decideixo operar sota les regles d’aquest marc construït, competiria en les mateixes condicions fiscals i regulatòries", va aclarir Mas. El segon ingredient és la innovació: apostar fermament per una R+D com a estratègia de fons. "Sobretot si es té en compte que actualment la UE destina entorn del 2% del PIB a R+D, molt per sota de l’esforç realitzat als Estats Units", matisa la professora. Una innovació que ha d’anar de la mà d’un tercer ingredient, imprescindible en tot aquest procés, que és el pensament unitari en termes d’inversió i finançament. "Tots aquests béns compartits, com la defensa, les polítiques d’atracció de talent, la investigació científica i les interconnexions energètiques, segons Draghi, s’haurien de finançar amb deute públic europeu", resumeix.

Un nou ordre mundial

Aquesta recepta, no exempta de reptes, és pràcticament l’única manera de sortir exitosament d’aquest procés de transició geopolítica cap a un nou estatus quo, marcat per la desacceleració dels Estats Units –impulsada per les tensions derivades de les polítiques migratòries i aranzelàries de Donald Trump–, així com l’envelliment de la població i la crisi immobiliària a la Xina.

Notícies relacionades

Pau Vila: "Cal abraçar la sostenibilitat com a repte transversal"

La inflació escala dues dècimes més al setembre i es col·loca en el 2,9%

Davant això, va apuntar al potencial de l’Índia com a nova potència emergent gràcies al seu procés d’industrialització i a una població jove en expansió. "Se’n parla poc perquè la majoria de la seva població encara és molt pobra, però en els pròxims anys es preveu que creixi al voltant del 6%", assenyala.

Aquest paisatge global aterra en una Espanya que creix a un ritme del 2,5%, per sobre de la mitjana europea, tot i que no augmenta el seu PIB per càpita. "Això significa que les persones no estan generant més diners, no s’estan enriquint". "El repte és aconseguir que el benestar es reparteixi de manera sostenible, per a això necessitem més participació laboral i apostar per sectors d’alt valor afegit", va afirmar. No és una cosa fàcil si es té en compte que la piràmide poblacional d’Espanya ja no és una piràmide, tot un repte demogràfic. "Tampoc hi ajuda la sobreregulació de la qual tantes empreses es queixen", va comentar. Per això és necessari reconèixer i apostar per les àrees en les quals partim amb un cert avantatge. Alguns exemples són la producció de medicaments, el talent en biotecnologia i el coneixement biomèdic.