Espanya perd 199.000 llocs de treball en el pitjor mes d’agost des del 2019
L’atur puja en 21.905 llocs, una mica menys que altres finals d’estiu, i arriba als 2,4 milions d’aturats / Catalunya lidera la destrucció d’ocupació i baixa dels 3,9 milions de treballadors

L’epíleg de la campanya d’estiu ha destruït un total de 199.300 llocs de treball, en el que ha sigut el pitjor agost des del 2019. El final del període estival sol ser dolent per al mercat laboral i aquest any no n’ha sigut una excepció. El tancament de moltes empreses per vacances i el sector educatiu, amb la clausura de casals, cursets d’estiu i altres activitats en les quals entretenir els nens entre que acaba un curs i comença el següent, han marcat l’estadística, que també reflecteix un lleu repunt de l’atur.
L’atur va registrar un lleu repunt de 21.905 persones més apuntades a les llistes del SEPE, cosa que representa un increment més gran que l’any passat però inferior que fa dos anys, fins a ubicar la xifra total d’aturats en els 2,42 milions de persones. En termes absoluts, és la xifra d’atur més baixa des del 2007.
A Espanya, amb una economia que encara comporta altes dosis de temporalitat i estacionalitat, hi ha mesos fatídics per a l’ocupació i mesos excel·lents. De la mateixa manera que l’abril, que sol marcar l’inici de la campanya de Setmana Santa, és dels segons, el gener i l’agost pertanyen als primers.
En un mes en què moltes empreses baixen la seva activitat a mínims o directament pengen el cartell de tancat per vacances, les contractacions són mínimes i les rescissions habituals.
No hi ha hagut un agost bo per a l’ocupació en tota la sèrie històrica, a excepció del singular 2020, marcat pel coronavirus. En la resta d’agostos de tota l’estadística disponible s’ha destruït ocupació, per aquest fenomen de final de cicle estiuenc. I aquest any no n’ha sigut una excepció. La nota positiva d’un mes dolent és que la inèrcia de l’ocupació continua sent expansiva i les dades desestacionalitzades revelen que l’ocupació continua creixent.
Espanya es troba actualment en màxims d’ocupació, però s’allunya temporalment de l’anhelada i simbòlica fita dels 22 milions d’ocupats, que més que probablement haurà d’esperar ja l’any que ve, ja que el que queda de l’any no sol ser generós en contractacions.
El sector educatiu va ser el principal responsable de la pèrdua d’ocupació, al restar 75.000 assalariats a l’estadística, si bé el retrocés va ser transversal en la gran majoria d’activitats i únicament la sanitat ha reforçat les plantilles. El col·lectiu d’autònoms també va tenir una contracció, lleu, amb 8.662 treballadors per compte propi donant-se de baixa respecte al mes de juliol, cosa que situa la xifra total en 3,4 milions d’autoempleats.
Si per sectors el retrocés de l’ocupació va ser transversal, també ho va ser per territoris. Tot just unes quantes autonomies (les Balears, Astúries, Cantàbria i les Canàries van tenir un saldo en positiu, tot i que va ser testimonial) i va ser Catalunya la que va liderar la destrucció d’ocupació (va perdre 63.562 llocs), seguida per l’altra locomotora econòmica, Madrid (amb 42.275 menys).
La inèrcia és positiva
"L’ocupació s’ha comportat de manera semblant a altres agostos, i fins i tot ha experimentat un creixement lleugerament superior al del 2024 en termes desestacionalitzats", defensen des del Ministeri d’Inclusió i Seguretat Social.
Cada mes el Govern central elabora un indicador per mesurar l’evolució de l’ocupació més enllà dels alts i baixos propis de la conjuntura que denomina dades desestacionalitzades. Aquestes indiquen que l’ocupació va créixer en 29.836 persones, un ritme molt similar al del mes anterior, tot i que lleugerament inferior al registrat a inici de l’exercici.
El mercat laboral espanyol està aconseguint encadenar, malgrat les múltiples distorsions internacionals, una ratxa particularment llarga de creixement. Des d’abril del 2021 suma increments interanuals de l’ocupació, en el que són ja 53 mesos consecutius d’increments i en què ha sumat més de dos milions i mig de llocs de treball.
Això ha permès una reducció progressiva de l’atur, amb la seva inferior xifra actualment des del 2007, just quan va esclatar la bombolla immobiliària. Des que va esclatar la covid l’atur ha baixat en més d’un milió de persones i "entre les persones joves, l’atur es manté per sota de les 170.000 i acumula 52 mesos de reduccions interanuals consecutives", destaquen des del Ministeri de Treball.
Els registres de Barcelona
Catalunya va liderar a l’agost la destrucció d’ocupació a tot Espanya, llastada pel tancament per vacances d’empreses i la clausura de casals i altres activitats d’oci infantil. En un mes habitualment dolent per a l’ocupació, el mercat laboral català va perdre 63.562 ocupats, un resultat negatiu però menys que el mateix mes de l’any anterior. En paral·lel, l’atur va pujar i els pitjors registres es van concentrar a la província de Barcelona.
Notícies relacionadesL’atur va pujar en 7.942 persones a l’agost respecte al juliol i deixa la xifra total de desocupats a Catalunya en 327.365 persones oficialment inscrites al SEPE. "És la dada més baixa d’atur des d’agost del 2007", va destacar el secretari de Treball de la Generalitat, Paco Ramos.
L’agost es compta sempre entre els mesos dolents a Catalunya. Amb empreses que redueixen la seva activitat al mínim o directament tanquen per vacances, les contractacions cauen i les rescissions es multipliquen.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Ciberseguretat Evita ser estafat amb només desactivar aquesta opció del telèfon
- Carla Simón: "La meva mare va deixar l’heroïna i em va tenir, tot i que després va venir la putada de la sida"
- Successos Una pacient psiquiàtrica se suïcida després d’esperar 48 hores a urgències
- Demanda disparada Adeu a les concessions: Catalunya redissenya la futura xarxa de busos públics per connectar el 2028 tots els municipis
- Transport aeri Barcelona és la connexió més afectada per la retallada de 36 rutes de Ryanair
- Servei saturat Els metges d'Urgències de l'Hospital de Terrassa van alertar que la seguretat dels pacients estava "en risc" un mes abans del suïcidi
- Descobriment científic Pacients amb fatiga crònica, després de descobrir-se l'origen genètic de la seva malaltia: "Ens han fet pensar que era psicològic"
- La investigació més gran fins ara Un macroestudi reconeix que la fatiga crònica té origen genètic i obre la porta a nous tractaments
- L'ONZE DE SETEMBRE Les Diades del procés: vuit diferències
- Guerra a Ucraïna Putin amenaça d’atacar tropes occidentals si es despleguen a Ucraïna