La primera generació ‘start-up’ fa 10 anys amb un llegat de 2.300 milions

Des d’aquesta òptica, no hi ha res com el que es va concentrar el 2015 i 2016, especialment a Barcelona, ara fa deu anys, una mica fruit dels aires que venien de Silicon Valley, una mica perquè van començar a apostar per això activament institucions públiques i associacions privades.

Tan important va ser aquella generació, que l’univers start-up no ha parat de guanyar adeptes. Suma avui gairebé 2.285 empreses i 2.336 milions d’euros de facturació. El problema és que molt pocs d’aquests projectes es converteixen en referents com ho van fer aquesta desena d’empreses. ¿Què tenen en comú? El capital risc i haver hagut de mirar fora per aconseguir grans sumes de finançament per créixer en gran. A continuació, les seves històries:

Badi.

Va néixer com una aplicació per trobar companys de pis i, per moltes voltes que hagi donat la solució, continua sent la referència indiscutible en aquest camp. La va fundar Carlos Pierre el 2015 i al cap de mig any ja tenia 300.000 usuaris. Va créixer gràcies al capital risc, fins que la covid va frenar el seu ascens i va posar l’empresa davant problemes financers seriosos. Els van resoldre reestructurant el negoci i afegint serveis de pagament a la funcionalitat bàsica de buscar habitació. L’última vegada que van fer públiques les seves xifres estaven entorn dels 10 milions d’euros d’ingressos anuals.

Bizum.

L’eina per enviar-se diners entre usuaris de forma instantània i sense pagar comissions va començar a cuinar-se fa just deu anys. La van crear entre 20 bancs (Caixabank, Santander, BBVA, Sabadell...), tres associacions del sector (AEB, CECA i UNACC) i tres infraestructures de pagaments (Redsys, Cecabank i Iberpay) per modernitzar-se i competir amb la naixent indústria de les empreses tecnològiques de finances (fintech). La van llançar oficialment l’any següent i la resta és història. Bizum frega ja els 30 milions d’usuaris i supera els 100 milions d’operacions cada mes.

Factorial.

Aquest unicorn barceloní també es va constituir formalment el 2016, però els seus fundadors portaven ja temps discutint el projecte, estudiant el mercat i fins i tot buscant equip. Aquell fill que van orquestrar Jordi Romero, Bernat Farrero i Pau Ramon complirà aviat una dècada, convertit en un software de gestió de recursos humans, fitxatge i altres tràmits empresarials que utilitzen ja 13.000 companyies i, conseqüentment, desenes de milers de treballadors. L’empresa preveu acabar l’any facturant l’equivalent a uns 90 milions d’euros.

Freshly.

Tot i que ara sembli un model de negoci evident, Freshly va ser de les primeres marques de cosmètica nadiua digital que va triomfar entre els consumidors. Ho va fer gràcies al seu producte, però també per la imatge i comunitat que es va construir entorn de la marca, així com pel canal. Tot i que les primeres cremes van arribar al mercat el 2016, els tres enginyers químics que la van fundar, Mireia Trepat, Joan Miralles i Miquel Antolín, situen el seu origen el 2015, que és quan van començar a construir l’empresa. Aquesta companyia també ha viscut els seus alts i baixos en la seva primera dècada de vida (ha hagut de fer un ero per quadrar comptes i adaptar-se a la caiguda del comerç electrònic...), però segueix ferm i venent l’equivalent a gairebé 50 milions d’euros a l’any.

Glovo.

La plataforma d’entrega a domicili sí que va començar a operar just el 2015. Va néixer com una eina d’encàrrecs i d’entrega de qualsevol cosa a domicili en temps rècord, de la mà d’Oscar Pierre. El temps la va convertir en una aplicació sobretot relacionada amb el repartiment de menjar procedent de restaurants, un negoci no rendible i que també ha fet l’empresa passar per tota mena de vicissituds. El 2022, la va comprar un gegant alemany del seu sector, Delivery Hero, i actualment la plataforma es troba buscant la manera de créixer en negocis fora del menjar. Glovo ingressa avui cap a 2.000 milions d’euros anuals amb tota la seva activitat.

Platanomelón.

També el comerç electrònic de joguines sexuals Platanomelón va irrompre al mercat el 2015. Se’n va encarregar l’emprenedora Anna Boldú. Ho va fer amb el suport inicial del capital risc i algun inversor independent, però ha anat creixent des d’aleshores de forma orgànica i alimentada dels seus propis fons. L’empresa s’ha convertit, una dècada després, en un e-commerce de referència i en una plataforma de divulgació de continguts relacionats amb la sexualitat que té més d’1 milió de seguidors a Instagram i un altre milió i mig a TikTok. L’empresa factura entorn de 20 milions d’euros anuals.

Travelperk.

Probablement no és una grandíssima coneguda entre el gran públic, però mereix menció en aquest llistat per ser una de les start-ups més puixants actualment de Barcelona. La van fundar a la capital catalana (de nou, el 2015) l’israelià Avi Meir i el salvadorenc Javier Suarez, que han acabat aixecant una plataforma de gestió de viatges de negoci i de despeses d’empresa valorada ara mateix en més de 2.500 milions d’euros. TravelPerk ingressa prop de 200 milions d’euros a l’any i suma uns 6.000 clients arreu del món.

Notícies relacionades

La moderació de preus dels aliments frescos contribueix a contenir en el 2,7 % l’IPC del juliol

Mor als 92 anys l’empresari i mecenes lleidatà Julio Sorigué

Wallbox.

Tampoc pot presumir d’haver calat tan fort en l’imaginari col·lectiu perquè el seu públic és la indústria, però és un altre dels noms referents de l’ecosistema emprenedor. Wallbox, la fabricant de carregadors elèctrics i estacions de càrrega per a cotxes, va ser fundada el 2015 per Enric Asunción i Eduard Castañeda, que van aconseguir convertir-la en unicorn i treure-la a cotitzar a la borsa de Nova York. És cert que la companyia no viu el seu millor moment: si bé va arribar a estar valorada en més de 3.000 milions de dòlars, avui està per sota dels 65..