La compravenda d’habitatges puja un 18% per l’impuls de l’obra nova

En total, es van registrar 112.346 compravendes de finques al juny, fet que representa un repunt del 17% davant juny del 2024. Dins d’aquest volum, les finques urbanes –que concentren el gruix del mercat– van ser el 87,8% del total, mentre que les rústiques es van quedar en el 12,2%. Les transmissions de finques urbanes van augmentar un 18,1% anual, i dins aquestes finques, les d'habitatges van pujar un 17,9%.

El repunt de les operacions s’explica en part per l’embranzida de l’obra nova, que va registrar un increment del 25,3% al juny respecte a l’any anterior. En total, es van vendre 12.570 habitatges nous, que van representar el 21,3% de totes les compravendes. Per la seva banda, els habitatges usats, que continuen sent majoria (78,7%), també van créixer de manera notable, un 16% interanual.

Un mapa desigual

Una altra dada rellevant: el 92,7% dels habitatges transmesos eren lliures, mentre que els protegits tot just van arribar al 7,3%. Tot i així, totes dues categories van créixer amb força: un 18% en els lliures i un 16,3% en els protegits.

Les diferències entre comunitats autònomes també dibuixen un mapa desigual. Algunes comunitats del nord peninsular, com Cantàbria (41,7%), Aragó (37,7%) i Castella i Lleó (35,2%), lideren els increments anuals en nombre d'habitatges venuts. Un fenomen que no és aïllat, sinó que respon a un canvi estructural al mapa immobiliari espanyol que es va consolidant de la pandèmia ençà.

Tal com explicava fa unes setmanes EL PERIÓDICO, el que s’ha batejat com l’Espanya fresca, és a dir, regions banyades pel Cantàbric i l’Atlàntic –com Galícia, Astúries, Navarra, el País Basc i Cantàbria–, ha experimentat una creixent demanda d’habitatge tant per a compra com per a lloguer. El motiu és el clima temperat, l’auge del turisme verd i actiu i uns preus encara raonables en comparació amb grans nuclis com Madrid i Barcelona.

Tot i que aquestes xifres reflecteixen una clara revaloració, la majoria d’aquestes comunitats continuen sent relativament assequibles. Comprar un pis mitjà de 70 metres quadrats pot costar entorn de 96.000 euros a Galícia o 109.000 a Astúries, molt per sota dels més de 259.000 euros de les Balears o els preus madrilenys i catalans.

D’aquesta manera, es percep que l’escalada de preus a les grans capitals desplaça la demanda cap a regions més assequibles. A més, el creixement de la despesa turística en zones menys càlides també ha afavorit el dinamisme immobiliari en municipis del nord. Els primers mesos del 2025, comunitats com Astúries (24,2%), Galícia (23,3%) i el País Basc (24%) ja mostraven increments per sobre de la mitjana espanyola en nombre de compravendes, una tendència que es confirma amb les dades de juny.

Notícies relacionades

Més d’un milió de catalans té el sou congelat a costa de la reducció de jornada i els sindicats amenacen amb vagues

Un desenllaç incert

Malgrat el bon to general, també hi ha excepcions. Les Balears (1,2%), Navarra (1,5%) i Madrid (3,7%) van registrar els augments més baixos en compravendes d'habitatge al juny. I tot i que la comparació interanual és positiva, les dades mostren una certa desacceleració respecte al maig, amb una caiguda mensual del 5,3% en les compravendes i del 5,8% en el total de transmissions de finques.

Amb tot, l’acumulat del 2025 confirma que el mercat continua en bona forma. Les compravendes d'habitatge sumen un 19,7% més que en el primer semestre del 2024, amb creixements encara més marcats en l’obra nova impulsats per la moderació dels tipus i una certa recuperació del poder adquisitiu.