Catalunya llançarà a l’octubre el primer satèl·lit d’Europa per fer proves amb 6G

En essència, el 6GStarLab, aquest aparell, es llança per convertir-se en un banc de proves i experiments i que hi tinguin accés tota mena de grups de recerca i empreses. Perquè una de les seves característiques elementals és que serà un laboratori obert. Això ajudarà que es facin proves relacionades amb el cotxe autònom, amb la infraestructura de comunicacions pública, amb la xarxa de cobertura per al mòbil...

«El tret diferencial és que és un laboratori obert, per tant, permet experimentar amb tecnologies», introdueix Sergi Figuerola, director d’i2CAT, centre que ha liderat aquest projecte valorat en 1,65 milions d’euros, finançats amb els fons Next Generation. «Ja s’havien llançat altres satèl·lits, però el primer, l’Enxaneta, eren protocols tancats per començar a provar la caracterització del que volia dir tenir un satèl·lit i crear diferents casos d’ús; el segon, que entrarà en operació aquest mes, és per validar la tecnologia concreta de comunicacions i els casos d’ús, i aquest, el tercer, permetrà fer recerca i posicionar-nos com a líders», resumeix Figuerola, aprofitant per explicar que el 6G no és res més que sumar al 5G tota la part satel·litària.  

Així, l’aparell compta amb comunicació per làser o radiofreqüència en diferents bandes, per exemple, i tindrà una base terrestre situada a Móra la Nova, a les Terres de l’Ebre, just al costat del terreny que el Govern ha proposat a Europa per construir una de les seves cinc gigafactories d’intel·ligència artificial. Això ajudarà que, en un futur, també es puguin fer proves de comunicacions quàntiques, avança Figuerola.

Tecnologia 100% catalana

«És un satèl·lit absolutament pioner en tot el que és tecnologia 6G, que permetrà posar a prova molts d’aquests nous protocols i capacitats», coincideix el conseller delegat d’Open Cosmos, Rafael Jordá, l’empresa que ha fabricat el satèl·lit. Per ser exactes, la tasca que li encomanava el contracte públic guanyat era el disseny, la fabricació, la integració, el llançament i la posada en marxa del satèl·lit. La primera part s’ha fet des de les instal·lacions que aquesta companyia fundada originalment a Harwell (Anglaterra) per aquest enginyer aeroespacial mig català mig mallorquí té a Barcelona.

Notícies relacionades

Radiografia de les empreses del cas Montoro i els favors fiscals que van aconseguir en plena crisi econòmica

Ni 10 ni 20 minuts, aquest és el temps de descans que tenen els treballadors durant la jornada laboral segons l'Estatut dels Treballadors

«Vull emfatitzar que s’ha fet tot amb tecnologia 100% catalana [hi han participat, també, la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i la ‘start-up’ MWSE] i en temps rècord: de la contractació al moment de l’entrega hauran passat menys de nou mesos», afegeix.

Això és clau, ve a dir, en un moment en què la Unió Europea (UE) té tanta urgència per aconseguir més independència i sobirania tecnològica. «Demostra que Catalunya té totes les capacitats per ser un referent en matèria de l’espai i les tecnologies de l’espai», va assegurar aquesta setmana el conseller de Presidència de la Generalitat de Catalunya, Albert Dalmau, en una visita a aquestes instal·lacions amb motiu d’aquest llançament, en la qual es va referir a l’esdeveniment com un «fita històrica de la indústria de l’espai a Catalunya». «És una fita que demostra que tenim grans empreses amb capacitat de ser exportadores d’aquest coneixement, i que tenim capacitat d’atraure i retenir talent que surt de les nostres universitats i centres de formació professional, però també professionals d’arreu del món», diu.