El BCE congela els tipus en el 2% i alerta de la tensió comercial

El Banc Central Europeu (BCE) va decidir ahir mantenir sense canvis els seus tipus d’interès oficials, i va interrompre momentàniament el cicle de retallades iniciat fa un any. En un context d’inflació controlada però d’elevada incertesa geopolítica i comercial, la institució opta per una pausa tàctica a l’espera de com evolucionin els riscos que planen sobre l’economia de l’eurozona.

"No ens comprometem per endavant amb cap trajectòria de tipus d’interès en particular", va repetir dues vegades la presidenta del BCE, Christine Lagarde, en una compareixença que va durar tot just set minuts. Un missatge que conté l’esperit de la reunió: prudència, flexibilitat i dependència de les dades. Els tipus es mantenen, d’aquesta maenra, en el 2% per a la facilitat de dipòsit, el 2,15% per a les operacions principals de finançament i el 2,40% per a la facilitat marginal de crèdit.

La decisió arriba en un moment clau per a l’eurozona. La inflació ha tornat a l’objectiu del 2%, les pressions salarials es moderen i l’economia mostra signes de resistència. Però les nuvolades són cada vegada més visibles. "Els riscos per al creixement econòmic continuen inclinats a la baixa", va advertir Lagarde, que va assenyalar una llista d’amenaces encapçalada per l’escalada de tensions comercials, les incerteses geopolítiques i el possible deteriorament de la confiança en els mercats financers.

En aquest sentit, la presidenta del BCE va reconèixer que una ràpida resolució del conflicte comercial entre la Unió Europea i els Estats Units –que amenaça d’imposar uns aranzels del 30% a partir de l’1 d’agost, si bé totes dues parts s’acosten a un acord per deixar-los en el 15%– podria representar un alleujament: "Com més aviat es resolgui aquesta incertesa comercial, millor. Això podria millorar la confiança i estimular l’activitat".

Atenta al diàleg amb els EUA

Tot i que el BCE no forma part de les negociacions, Lagarde va afirmar que la institució segueix atentament l’evolució del diàleg i que qualsevol avenç permetria anticipar més bé l’impacte macroeconòmic dels aranzels. A banda del front comercial, Lagarde també va insistir que el BCE es guia per un enfocament "reunió a reunió", i no anticipa un camí fix de política monetària.

Aquesta ambigüitat és reflex d’una situació altament incerta. Tot i que el xoc inflacionari del 2021-2023 ha quedat enrere, al BCE ningú s’atreveix a descartar un repunt. Entre els factors que podrien impulsar els preus a l’alça, Lagarde va esmentar la fragmentació de les cadenes de subministrament globals, que pot apujar els preus d’importació: l’augment de la despesa en defensa i infraestructures, que podria sobreescalfar la demanda, i l’impacte del canvi climàtic, que pressiona els preus dels aliments.

Notícies relacionades

El Sabadell confia que els analistes li atorguin més valor i compliquin l’opa

Només el 15% dels aliments que arriben a Mercabarna provenen de Catalunya

Per contra, hi ha elements que contenen la inflació, com ara la moderació salarial (la compensació per empleat creix al 3,8%, davant el 4,1% anterior), l’apreciació de l’euro, que abarateix les importacions, l’efecte indirecte dels aranzels, que pot refredar la demanda externa, i la caiguda de les expectatives d’inflació a curt termini.

Aquest escenari mixt reforça la necessitat de cautela per part del BCE. Com va explicar Lagarde, "les perspectives per a la inflació de l’eurozona són més incertes del que és habitual. Amb aquest panorama, la pròxima reunió del BCE, al setembre, cobra especial rellevància. Aleshores s’espera saber les noves dades macroeconòmiques i projeccions del BCE, i si finalment s’ha evitat la guerra comercial amb els EUA.