Enquesta: El 78% dels catalans reclamen un acord sobre la llei del sòl que agilitzi la construcció de pisos

Principals causes de l’encariment

L’estudi, elaborat per beBartlet com a partner demoscòpic a través de l’empresa Cluster 17 i amb la col·laboració d’Althena, revela que el 65% dels catalans assenyalen l’escassa construcció d’habitatges com una de les principals causes de l’augment de preus, mentre que un 58% apunten als pisos turístics. A les grans ciutats, aquesta segona raó guanya terreny, ja que, a Barcelona i la seva àrea metropolitana, la pressió turística es percep com el factor més determinant, 10 punts per sobre de la mitjana espanyola.

La lectura política de les dades també és clara, i, amb lleugeres diferències de pes entre partits, el consens és compartit. Així, els votants d’esquerres, que són al seu torn els que més preocupació senten per l’accés a l’habitatge –especialment els de Sumar (87%), el PSC (78%) i ERC (77%)–, culpen sobretot la proliferació del lloguer turístic. En canvi, entre els electors del PP i Vox, l’atenció se centra en la falta d’habitatge nou, els impostos i els tràmits burocràtics. Però, més enllà de l’orientació política, els resultats deixen veure que la majoria de catalans assumeixen que el mercat, per si sol, no resoldrà la crisi habitacional.

Solucions preferides per la ciutadania

Quan es pregunta per possibles solucions, les respostes es mantenen en la mateixa línia. Més construcció (57%), per pal·liar l’escassa obra nova que s’introdueix en el mercat, i limitar els preus del lloguer (46%) són les mesures més comentades. En comparació amb la mitjana nacional, la intervenció pública en el mercat de lloguer rep un suport més alt a Catalunya, que supera en set punts la mitjana nacional, cosa que reforça el seu perfil com una de les comunitats més favorables a la regulació. L’estudi apunta que aquesta posició està vinculada a l’experiència directa dels catalans, ja que l’impacte de la llei estatal d’habitatge i la declaració de zones tensionades han tingut un efecte molt més tangible en el seu dia a dia que en altres regions.

No obstant, malgrat el consens, la divisió ideològica és ben marcada en aquest punt. Perquè, si bé el 80% dels votants de Sumar creuen que la limitació del preu del lloguer en zones tensionades és una de les mesures més efectives per millorar l’accés a l’habitatge, només un 12% dels votants de Vox, i tan sols un 6% dels votants del PP, es decanten per aquesta opció. La dreta, al contrari dels votants d’esquerra, creu que cal agilitar els tràmits per desallotjar ocupes, 91% en el cas dels votants catalans de Vox, 71% en el del PP i fins al 52% dels electors de Junts.

Ampli consens polític i social

A la comunitat autònoma catalana, el suport a una reforma de la llei del sòl també és majoritari. Un 78% dels catalans defensen que els partits arribin a un acord per aprovar-la i així agilitar la construcció de nous habitatges; un percentatge que acompanya la tendència nacional (79%). La proposta, actualment paralitzada al Congrés, rep un suport transversal entre els diferents electorats, fins i tot entre formacions que mantenen visions oposades sobre la gestió del sòl.

Notícies relacionades

On el talent i els valors es troben: 130 anys formant futur

Les noves ‘start-ups’ espanyoles s’aboquen a la IA i la computació

I, més enllà d’aquesta mesura concreta, el clamor per un Pacte d’Estat per l’Habitatge es consolida com el consens més ampli detectat en tota l’enquesta. El 93% dels catalans exigeixen als partits que deixin de banda les disputes partidistes i pactin una estratègia comuna que garanteixi l’accés a l’habitatge com un dret bàsic. El suport és pràcticament unànime entre votants de Sumar i el PSC (97%), ERC (95%), Junts (87%), el PP (88%) i fins i tot Vox (83%), i reflecteix una coincidència poc habitual en el panorama polític actual i que il·lustra com l’emergència habitacional és transversal en tot l’espectre polític.

Les dades de l’Observatori confirmen que Catalunya exigeix una acció coordinada i sostinguda, la recepta de la qual requereix ingredients com construir més, regular millor i planificar a llarg termini. La ciutadania no només identifica les causes de la crisi, sinó que també reclama un canvi estructural en la manera d’afrontar-la. La comunitat se situa així com un dels territoris que marca la pauta del debat habitacional a Espanya, on el consens social s’imposa a la crispació partidista i l’accés a un habitatge digne s’erigeix com una de les grans prioritats del país.