La nova concessió d’aigua de l’AMB exigirà inversions per 170 milions

L’informe, al qual ha accedit EL PERIÓDICO, estipula l’exigència que el futur concessionari haurà d’invertir 168,6 milions d’euros en la infraestructura hidràulica dels vuit municipis que surten a concurs: Sant Cugat del Vallès, Cervelló, Corbera de Llobregat, la Palma de Cervelló, Tiana, Sant Andreu de la Barca, Molins de Rei i Ripollet. La quantia total amb què es preveu licitar la concessió és de 800 milions d’euros per a 25 anys. Tot i que encara no s’ha obert formalment el concurs públic, es preveu que es presentin a la licitació els grans operadors del sector de l’aigua a Espanya, com ara el grup Agbar (Veolia), Aqualia (FCC), Acciona, Sacyr i Global Omnium (Aigües de València). Tal com va avançar aquest diari, l’empresa mixta Aigües de Barcelona, titular del servei a Barcelona i 22 ciutats més, no es podrà presentar a la licitació per motius jurídics de contractació pública.

Les inversions representaran una alenada d’aire fresc per a ciutats llastades per contractes caducats anys enrere i en situació d’excepcional transitorietat. Sense anar gaire lluny, Cervelló, Sant Cugat i Tiana van prorrogar el contracte amb Sorea (Agbar) el desembre del 2020, el desembre del 2022 i el maig del 2023, respectivament. Sant Andreu de la Barca i Molins, per la seva banda, van prorrogar el contracte amb Aqualia (FCC) el febrer i maig del 2023, respectivament. I després hi ha casos flagrants com Corbera, que va per la setena pròrroga contractual d’un acord subscrit amb la Societat General d’Aigües de Barcelona (Agbar) el 1989.

Pròrroga declarada nul·la

Una menció a part mereix el cas de la Palma de Cervelló, municipi de 3.000 habitants situat a les muntanyes de l’Ordal. El maig del 2022 va escometre una pròrroga del contracte subscrit el 2009 amb Aigües de Catalunya, filial del grup valencià Global Omnium, amb la singularitat que aquest acord va ser declarat nul judicialment el 2016, fet pel qual el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va tombar aquest estiu els increments tarifaris de l’aigua en el municipi. "Estem completament en fals", es va lamentar l’alcaldessa Anna Pascual en converses amb aquest diari. La regidora confia que la nova concessió metropolitana posarà fi al particular viacrucis hídric d’aquesta població.

Les millores de la xarxa de proveïment d’aigua a què es dedicaran les inversions consten de nous dipòsits de regulació d’aigua potable. O noves estacions de bombament amb més potència per a un cabal més alt. O noves conduccions en la via pública per millorar l’explotació de la xarxa de proveïment que incorporen nous punts de connexió amb ciutats veïnes. O noves instal·lacions per controlar el cabal o per desinfectar i controlar el clor. A més de renovar la xarxa ja existent, com per exemple la substitució dels equips elèctrics a les estacions de bombament o dels equips de desinfecció de clor.

Inversions per municipi

Pel que fa a la distribució de les inversions, Sant Cugat s’emportarà la major part. La ciutat vallesana serà destinatària de 78,7 milions. Corbera de Llobregat rebrà 26,4 milions. Molins de Rei, 16,9 milions. Ripollet, 15 milions. Cervelló, 12,5 milions. Sant Andreu de la Barca, 11,3 milions. Tiana, 4,4 milions. I la Palma de Cervelló, 3,2 milions més. Sumats són 168,6 milions d’inversions durant els 25 anys que durarà la concessió.

Aquesta nova concessió d’aigua implicarà que en el perímetre de l’AMB hi convisquin tres models de gestió: el de l’empresa mixta Aigües de Barcelona –integrada pel grup Agbar (70%), Criteria (15%) i la mateixa AMB (15%)–; el de les empreses municipals que perviuen (Aigües de Barberà, a Barberà del Vallès; Aigües de Sabadell, a Bellaterra; Aigües de Castellbisbal, a Castellbisbal, també participada per l’AMB; i Aigües del Prat, al Prat de Llobregat), i el del futur concessionari per a les vuit ciutats esmentades. De tots aquests serveis, només els de Barberà i del Prat es consideren de gestió directa, és a dir, que són els ajuntaments els que assumeixen íntegrament el servei. La resta són de gestió indirecta a través de societats amb un capital que no és cent per cent públic.

Notícies relacionades

BCN materialitza el Districte 11 amb un pacte de cooperació amb Ramal·lah

Les obres a l’interior de l’estació de Sants desorienten els viatgers

La forma de gestió via concessió, de fet, ja va suposar un xoc entre l’AMB i Aigües de Barcelona. Tal com va avançar aquest diari, l’empresa va advertir l’Administració de "vulnerar" el seu acord si no li adjudicava directament el contracte. "Qualsevol decisió contrària a adjudicar a Aigües de Barcelona" els subministraments d’aigua de les vuit ciutats "comportaria una vulneració" dels acords entre l’empresa i l’AMB, deia el document d’al·legacions d’Aigües de Barcelona.

La resposta de l’AMB és contundent: "No hi ha cap precepte que limiti la capacitat de l’AMB d’escollir, entre les formes i modalitats de gestió disponibles, la que consideri més adequada per a la prestació del servei concret en els vuit municipis". Per això l’Administració supramunicipal ratifica el llançament de la concessió i desestima les al·legacions d’Aigües de Barcelona, que té un capital que comparteix amb Agbar i Criteria. "No se’n desprèn l’obligació jurídica d’establir un únic gestor indirecte" per al subministrament de l’aigua en l’àrea de Barcelona, segons assenyala l’ens liderat pel socialista Antonio Balmón en qualitat de vicepresident executiu.