El preu de l’habitatge i la massificació afebleixen la reputació del turisme

La percepció de la societat sobre l’activitat turística és cada any més baixa, segons un índex que intenta mesurar el descontentament a partir dels missatges a internet i mitjans digitals

Un home passeja per la platja gallega de Vilagarcía de Arousa.  | NOÉ PARGA

Un home passeja per la platja gallega de Vilagarcía de Arousa. | NOÉ PARGA

4
Es llegeix en minuts
Sara Ledo

Espanya rep cada dia més turistes. Els primers cinc mesos d’aquest 2025 van arribar al país més de 35 milions d’estrangers, un 5,5% més que el 2024, que va ser l’any que més visitants va rebre en la seva història. Però la percepció dels espanyols sobre aquesta activitat, que representa més del 13% del PIB, és cada any més baixa, amb la pujada del preu de l’habitatge i l’auge de manifestacions contra el turisme massiu que afecten la seva reputació.

Així ho constata la consultora LLYC, que intenta mesurar aquest descontentament a partir dels missatges publicats en xarxes socials (bàsicament X, antic Twitter), fòrums especialitzats i mitjans digitals. Igual que el Regne de Bhutan no mesura el seu PIB, sinó el seu índex de felicitat nacional brut per buscar un turisme més responsable i sostenible, la consultora LLYC ha desenvolupat el que ha anomenat Baròmetre de Percepció Turística per mesurar el sentiment de la població sobre el turisme.

L’anàlisi es porta a terme trimestralment des del 2022. I la conclusió, com es podria esperar després de les manifestacions i el clima a les ciutats més turístiques, no és bona. Espanya suspèn amb un 4,7 sobre 10 en la seva percepció sobre el turisme, segons les dades del segon trimestre del 2025. És la pitjor puntuació des que s’ha començat amb aquests mesuraments en el primer trimestre de fa tres anys, quan va obtenir un notable (7,2).

La gentrificació

La gentrificació, la seguretat i la massificació són els principals temes de conversa i de preocupació al voltant del turisme. De fet, des del 2023 la temàtica que més creix és la gentrificació, entesa aquí no tant com la pèrdua de la vida de barri sinó com un problema d’accés a l’habitatge. No en va, l’alça del preu de l’habitatge als centres de les grans ciutats i les manifestacions que s’han fet contra el turisme massiu han protagonitzat el debat públic durant els últims mesos.

No obstant això, el clima social –igual que l’ambiental– difereix segons la zona geogràfica. Així, mentre que les comunitats del nord i de l’interior del país mostren una conversa bastant positiva, amb l’excepció del País Basc, amb el focus de discussió centrat en àmbits culturals o en la natura, a les zones costaneres i a les grans urbs (Catalunya, les illes Balears i Canàries, Andalusia, el País Valencià i Madrid) la saturació i l’impacte social del model urbà eclipsen altres actius turístics i arrosseguen a la baixa la temperatura global de la conversa en l’àmbit digital sobre aquestes destinacions.

La seguretat ha sigut sempre un dels principals atractius d’Espanya com a destinació turística, davant els seus principals competidors de la Mediterrània com Turquia, el Marroc o Egipte. No obstant, sempre segons aquest baròmetre, per als espanyols s’ha convertit en un problema, sobretot en zones com les Balears, les Canàries, Barcelona, Madrid i el País Valencià.

Robatoris i furts

Allà la seguretat i la delinqüència són dos dels temes que més amoïnen, després que s’hagin reportat incidents de robatoris i furts a les zones turístiques d’Eivissa, Mallorca o Tenerife, o fins agressions, "com l’intent de degollar una turista al centre de València".

Aquests casos provoquen "desconfiança i indignació", afegeix l’estudi, i posen en evidència "la necessitat de millorar les mesures de seguretat". També fets més puntuals, com ara l’agressió homòfoba patida a Lorquí (Múrcia) per Víctor Sáez, regidor de joventut, festejos, turisme i drets LGTBIQ+ de Lorquí, han tingut un impacte negatiu en la imatge turística de la regió en el segon trimestre d’aquest any.

O "els problemes de seguretat i salubritat" de l’aeroport de Barajas, "que afecten tant treballadors com viatgers" i que han "erosionat la percepció de seguretat de l’aeroport, una de les principals portes d’entrada per a turistes i inversors a Madrid". "La percepció pública és que l’aeroport, en comptes de ser un símbol de modernitat i eficiència, ha esdevingut un reflex de la mala gestió i la falta de planificació a la ciutat", resumeix el baròmetre.

Variació segons autonomies

Catalunya i Extremadura són els dos extrems. La primera és la principal comunitat de recepció de turistes internacionals i la segona destinació dels nacionals. Tot i això, és l’autonomia amb més mala reputació en aquest àmbit, amb un índex de 3 sobre 10, a causa de les protestes contra el turisme massiu, "a la pèrdua d’identitat a Barcelona" i a "l’elitització del turisme, que amenaça de desplaçar els residents locals i alterar l’essència de la ciutat".

Notícies relacionades

A la banda contrària hi ha Extremadura, una de les regions que menys visites rep, tant d’estrangers com de nacionals, però obté una puntuació de 7,2 sobre 10, amb la cultura i la natura com les principals temàtiques digitals.

En aquest sentit, el baròmetre destaca la Setmana Santa de Badajoz, que atrau uns 250.000 visitants i és qualificada com a festa d’interès turístic internacional. També les peregrinacions que es fan al reial monestir de Santa María de Guadalupe, de la localitat homònima, o les excursions a la vall del Jerte, que atrau milers de turistes cada any per veure la floració dels cirerers.