Nestlé deixa el segell Nutriscore a Suïssa i sembra més dubtes sobre el seu ús

Que no sigui obligatori és probablement una de les principals debilitats del NutriScore, el distintiu o semàfor de colors, del verd al vermell, que llueixen els envasos d’alguns aliments i que s’aplica a Espanya des del 2021. Només les empreses alimentàries que més ben parades surten amb l’indicatiu l’han incorporat als embalatges, per això ha sigut una galleda d’aigua freda que Nestlé, una de les primeres multinacionals defensores d’aquest model d’etiquetatge, hagi decidit deixar d’utilitzar-lo als productes que comercialitza a Suïssa. La mesura no ha fet més que aguditzar els dubtes que ja es tenien sobre aquest sistema, del qual també han desertat companyies com Danone i països com Itàlia.

"La qüestió és que fins fa poc resultava relativament fàcil enganyar l’algoritme: si un fabricant volia que un producte amb segell D passés a ser B, en tenia prou amb, per exemple, retirar una mica de sucre o afegir-hi una mica de fibra", explica Ujué Fresán investigadora del ISGlobal, màster en Salut Pública i doctora en Biomedicina. "L’última actualització que es va fer el 2022 va ser molt més estricta amb alguns nutrients, i per això ara alguns productes estan abandonant l’etiqueta, que a més és de caràcter voluntari", afegeix.

Nivells del semàfor

També l’expresidenta del comitè científic de la Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (Aesan) Montaña Cámara, va expressar, amb motiu de l’entrada en vigor d’aquest sistema a Espanya, els seus dubtes sobre la implementació d’un etiquetatge que va qualificar de "confús". "Busca una simplificació, però no és tan fàcil d’entendre", va lamentar la també catedràtica de Nutrició i Bromatologia per la Universitat Complutense de Madrid. I és que, com indica Fresán, "la trampa és que compara aliments d’una mateixa categoria, així que pot generar equívocs".

"Per exemple –prossegueix la investigadora d’ISGlobal–, en el cas dels cereals d’esmorzar, hi pot haver diferents nivells del semàfor segons els ingredients de les diferents marques i de les diferents varietats de cereals, però no es comparen, en cap cas, amb una torrada de pa amb oli, que sí que és molt més saludable". De fet, "NutriScore penalitza les calories, ja que castiga l’oli d’oliva i la fruita seca, tot i que siguin més saludables que alguns aliments més rics, posem per cas, en fibra".

Notícies relacionades

Catalunya rebrà una xifra històrica de finançament el 2026 després del repunt econòmic del segon trimestre

El Govern resol els set primers concursos per aixecar nou promocions de lloguer assequible a Barcelona

Si ara Nestlé retira el segell dels envasos dels productes que ven a Suïssa, és perquè, segons al·lega la companyia, la implantació de NutriScore en aquest país ha sigut mínima i això li ha passat factura en relació amb els seus competidors. Les motivacions de Danone van ser diferents. La companyia francesa va deixar clar que el canvi de criteris desenvolupat el 2022 per avaluar els productes perjudicava clarament les seves begudes làcties.

Són molts els experts que avisen del risc que el futur de Nutriscore sigui difús i inestable. Tampoc hi ajuda la profusió d’etiquetatges. Un equip d’auditors de la UE alerta que els compradors "poden perdre’s fàcilment al laberint de l’etiquetatge per a aliments que hi ha als diferents estats membre", que inclouen sistemes no harmonitzats i sobre els quals no hi ha consens. Ho recull un informe de novembre del Tribunal de Comptes de la UE, que afegeix que la confusió "es veu agreujada pel creixent nombre d’etiquetes, logotips i declaracions voluntàries que s’utilitzen per atraure els consumidors". Aquestes mencions poden no només ser confuses, "sinó també enganyoses", alerten.