L’FMI veu suficients els compromisos que la CNMC i el BBVA van pactar per a l’opa

Dit d’una altra manera, l’organisme internacional entén que el Govern no li hauria d’imposar condicions addicionals que poguessin fer al BBVA desistir o als accionistes del Sabadell rebutjar la seva oferta. Ja només que l’FMI hagi fet referència a entitats concretes en el seu informe diari d’avaluació sobre l’economia espanyola és significatiu. És una eina que fa servir per a situacions molt particulars, com el 2012, quan una referència a la crítica situació de Bankia va ser un dels factors que van desencadenar la seva nacionalització.

Moment rellevant

La frase en qüestió de l’informe pot no resultar molt intuïtiva sobre la seva valoració a primera vista: "Les potencials implicacions adverses de la fusió BBVA-Sabadell per a la competència i l’estabilitat financera haurien de ser valorades acuradament; les preocupacions sobre la competència podrien ser mitigades a través dels remeis de comportament i estructurals proposats per l’autoritat de competència".

Tanmateix, cobra una llum més clara si es té en compte que el Banc Central Europeu ja va considerar que l’opa al Sabadell no tindria un impacte en l’estabilitat financera i que la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència ha aprovat l’operació amb compromisos pactats amb el BBVA.

El moment en què es produeix el pronunciament de l’FMI també és rellevant i significatiu. El Consell de Ministres té fins al 27 de juny per optar entre confirmar la decisió de la CNMC, donar llum verda a l’opa sense condicions (més que improbable) o imposar-n’hi altres d’addicionals mitjançant un acord que "haurà d’estar degudament motivat en raons d’interès general diferents de la defensa de la competència".

Aquesta última és la possibilitat que anhelen el mateix Sabadell i bona part de la societat i la política catalana. En l’entorn de l’operació, s’espera la decisió en la reunió del Consell de Ministres del 24 de juny.

Sense entorpir

En declaracions a El País, el cap de missió de l’FMI per a Espanya, Romain Duval, ha vingut a defensar que l’Executiu no hauria d’entorpir l’operació. "El que estem dient és que la decisió final que pretén prendre el Govern central s’ha de basar en aquests dos criteris (defensa de la competència i estabilitat). Això és tot el que hem de dir en aquest sentit", va afirmar. Es tracta, per tant, dels dos camps d’anàlisi que ja han sigut estudiats i validats per la CNMC i el BCE i que, de fet, el Govern no ha apuntat que reavaluï perquè no pot fer-ho.

Pressió política, marge legal

La llei de defensa de la competència del 2007, així, estableix que les condicions addicionals que pugui imposar l’Executiu s’han de basar en un altre tipus de criteris. Per justificar la seva decisió d’elevar l’opa al Consell de Ministres, el responsable d’Economia, Carlos Cuerpo, en va esmentar cinc més: l’adequat manteniment dels objectius de la regulació sectorial, la promoció de la investigació i el desenvolupament tecnològics, la protecció dels treballadors, els objectius de política social i la cohesió territorial.

Notícies relacionades

L’opa al Sabadell amenaça l’idil·li d’Illa amb l’establishment barceloní

El Consell de la UE avala les aerolínies per cobrar per l’equipatge de mà

És a dir, cap dels que l’FMI considera que haurien de ser tinguts en compte. Amb tot, el Govern de Pedro Sánchez argumenta que són criteris d’interès general recollits i avalats per la normativa espanyola i europea, amb la qual assegura estar sent "absolutament respectuós".

Així les coses, tant la postura del Fons Monetari Internacional com la de la Comissió Europea tenen un marcat pes polític i tècnic, però és més qüestionable que l’Executiu no tingui marge legal per actuar, com ha vingut a defensar Brussel·les.