El Govern planteja obligar a l’arbitratge les empreses de serveis bàsics

El context és el següent. Fins fa aproximadament un any, aquestes companyies podien estar voluntàriament adscrites al sistema arbitral de consum –una llista que les obliga a enfrontar tota reclamació que vingui per aquesta via– però amb certs límits: podien acceptar sotmetre només algunes qüestions a aquest procés o que la seva presència en aquesta llista només valgués en algunes comunitats autònomes. L’última reforma nacional d’aquest sistema els treu aquest poder, ja no hi ha límit temàtic ni geogràfic que valgui.

A això s’han aferrat a Consum per reprendre el projecte d’impuls de l’arbitratge a Catalunya. L’han limitat a empreses de serveis bàsics: llum, gas, aigua, banca, assegurances, tren, avió, telèfon... que són, per aquest ordre, les àrees que més reclamacions acumulen des de fa anys i, també, el 2024. L’any passat, Consum va rebre unes 23.000 reclamacions, més de la meitat relacionades amb el sector serveis.

L’altra decisió clau del pla ha sigut abaixar el llindar que separaria els requeriments que han d’anar per un canal o per un altre dels 3.000 euros als 2.000 euros. Les reclamacions per valors menors a aquests 2.000 euros hauran d’anar sempre per arbitratge. Aquesta és la xifra a partir de la qual és obligatori comptar amb un advocat en una denúncia convencional, cosa que els assegura el suport de l’advocacia (perquè no alteraria tantíssim el sistema), i redueix el risc de muntar "una justícia paral·lela". A més, es plantegen introduir una referència expressa al fet que si alguna de les dues parts no està d’acord amb el resultat, sempre podrà acudir després a la justícia.

Finançament

El tema que pot ser més difícil és el finançament del pla. Tot i que cada comunitat autònoma gestiona les seves juntes arbitrals (n’hi ha vuit a Catalunya), ho fan perquè el Ministeri de Consum els delega les competències. És aquest organisme central el que paga. El que proposarà Catalunya és modificar la norma fiscal tributària, per poder cobrar una taxa –probablement a les empreses– i que no hagi de fer-se càrrec de tot Madrid.

Notícies relacionades

Una vintena de països ja han tancat la frontera al bestiar boví espanyol per la dermatosi, la llengua blava i la grip aviària

Fainé reivindica des de Washington el rol social de la banca minorista

El risc és que això faci que les companyies donin una mica més de guerra a la iniciativa, però des de l’Agència Catalana de Consum es mostren optimistes. Fonts de l’organisme expliquen que els primers contactes amb algunes de les empreses que més reclamacions solen acumular no són negatius i que també elles veuen el que per a ells és evident: que s’escurça el temps de resolució del conflicte (la mitjana són 90 dies), que millora la imatge de cara al consumidor i que són pràctiques que sumen al "bon govern" de les empreses.

"Si tenim una legislatura raonable i jo segueixo fins al final, aquest és clarament un projecte de legislatura", afirma Isidor García. "Ho farem amb prudència; l’últim que volem és que es plantin les empreses o que la cosa no tingui eficàcia", resol.