La Comissió Europea demana accelerar el compliment del pla de recuperació i gastar 335.000 milions en un any

Queden 4.800 metes per complir, 335.000 milions per gastar i només 454 dies perquè acabi el termini d’implementació del pla de recuperació. La Comissió Europea ha fet una cridat aquest dimecres als governs a accelerar els seus treballs per fer ús del màxim possible de fons perquè no es perdin.

Brussel·les treu pit per l’execució del pla de recuperació, un instrument financer per valor de 800.000 milions d’euros que la UE va posar en marxa en resposta a la crisi econòmica provocada per la pandèmia de la covid el 2020. Els desemborsaments es produeixen quan es compleixen una sèrie de reformes i plans d’inversió prèviament pactats. La capacitat d’absorció dels fons és notablement superior a altres instruments comunitaris i l’Executiu comunitari destaca la contribució que té en el creixement econòmic.

«El millor comportament [de les economies d’Espanya i Itàlia] es deu en part a aquestes reformes estructurals que s’han posat en marxa gràcies al pla de recuperació», asseguren fonts comunitàries. Brussel·les calcula que en el cas d’Espanya, un 9,3% del producte interior brut el 2023 va estar vinculat a les inversions impulsades a través del pla de recuperació.

Però tot i així, queda molt per fer. Brussel·les calcula que els governs s’han gastat entre el 2020 i el 2024 el 80% de les subvencions rebudes, cosa que puja a uns 161.000 milions d’euros. Però en realitat, només han fet ús del 38% dels prèstecs i el 57% de les subvencions. Si els països de la UE no compleixen els objectius de reformes i inversions pactades d’aquí a l’agost del 2026, aquests diners es perdran.

Dates clau

Hi ha quatre dates clau. La primera és el 31 d’agost del 2026. Aquesta és la data límit que tenen els països europeus per complir les fites marcades en els seus plans de recuperació. La segona és el 30 de setembre. Aleshores, els governs hauran d’haver sol·licitat els últims pagaments. La Comissió tindrà llavors fins al 30 de novembre per avaluar els plans, i fins al 30 de desembre per efectuar pagaments.

La raó és que la UE va emetre deute conjunt per poder pagar el fons de recuperació, però només acudirà als mercats en funció de la demanda. Segons diverses fonts comunitàries, estendre la data límit és molt costós i complicat a la pràctica i, sobretot, políticament, gairebé imposible. Fer-ho requereix el vot unànime dels vint-i-set i el vistiplau de bona part dels seus parlaments.

Països com Espanya, Polònia, Grècia, Croàcia, Romania o Itàlia encara tenen quantitats importants per gastar. I s’acaba el temps. «Això no canviarà, no es pot canviar», van assegurar fonts comunitàries, en cas que hi hagués algun dubte. «Si continuem al ritme que hem vist, en particular en el primer semestre del 2025, mai ho aconseguirem», adverteixen les mateixes fonts, «el ritme ha de canviar».

La fórmula

Per recolzar els governs, la Comissió proposa diverses mesures. La primera, Brussel·les insta els governs que centrin els seus esforços a complir reformes i plans d’inversió que sigui factible aconseguir abans del 31 d’agost del 2026; la resta, fora. «Tenim un bon nombre de països amb mesures en què els estats membres esperaven, potser, un miracle», van dir fonts comunitàries, «no passarà», van advertir.

Una altra de les pistes que dona la Comissió és enfocar-se en reformes i inversions que els governs ja saben que funcionen. «Qualsevol cosa que hagi funcionat millor de l’esperat, es pot incloure en el pla», expliquen fonts comunitàries. Però també, per exemple, dividir projectes quan una part no es pugui executar i pagar-la després amb fons propis. 

Brussel·les planteja també per exemple, que els governs realitzin injeccions de capital a Bancs de Promoció Nacional –que contribueixen a mobilitzar inversió privada–, o transfereixin part dels diners a projectes europeus. A més, fa una crida que els governs siguin clars en els seus objectius, eliminin dels seus plans reformes que no s’incloguin en les recomanacions nacionals en el marc del Semestre Europeu, i simplifiquin el llenguatge.

La Comissió insta sobretot que qualsevol modificació dels plans de recuperació amb l’objectiu d’utilitzar els fons es faci al més aviat possible. Però també que es tracti d’inversions que tinguin sentit. «No som aquí per gastar diners. Estem aquí per assegurar-nos que el que queda del fons de recuperació vagi a inversions tangibles», asseguren fonts comunitàries.

Espanya és un dels països a qui més diners li queden per utilitzar. Això és en part perquè també va ser un dels països més afectats per la pandèmia i, per tant, a qui més diners corresponia. També perquè el govern no va sol·licitar els préstecs disponibles fins al 2023, tres anys després de la creació del fons. D’altra banda, la Comissió ho atribueix en part a la naturalesa mateixa del pla. Bona part dels fons van a crear instruments financers que contribueixin a promoure la inversió privada. En darrer terme, això fa el desemborsament dependent de la demanda.

Cas d’èxit 

Fonts comunitàries destaquen que la rapidesa amb què es va posar en marxa el fons, i amb la qual es va desemborsar un 13%, «va estabilitzar ràpidament les nostres economies després del xoc de la covid». Per això, per a Brussel·les, «en termes del seu impacte per a la recuperació, el fons ha aconseguit el seu objectiu». En particular, les mateixes fonts destaquen la importància que va tenir per rellançar la inversió pública, sota mínims des de la crisi financera.

Notícies relacionades

González-Bueno: "L’opa no sortirà, no és bona per al país"

El Parlament exigeix frenar la fusió per "interès general"

«Aquest any i el que ve, preveiem que arribi a un 3,8%», van assegurar fonts de la Comissió. Un increment important que contribueix a millorar la productivitat i el creixement econòmic. A més, la Comissió destaca que bona part de les reformes en àmbits com les polítiques verdes, la millora de les administracions, l’àmbit social, de la salut, o laboral té un potencial important per continuar contribuint a llarg termini a rellançar l’economia.

Brussel·les destaca a més que van ser els països que més es van veure afectats per la pandèmia, com Espanya o Itàlia, els que més beneficiats s’han vist. Gràcies a les reformes que exigia l’accés als fons, és també en aquests països on l’Executiu veu un millor comportament de l’economia. A més, la Comissió considera que el repartiment va ser just, no ha tingut un impacte negatiu en la competència, i a més ha repercutit positivament més enllà de les fronteres dels països on van arribar els fons.