El BBVA insisteix que la seva opa és "positiva per a l’interès general"

L’oferta de compra (opa) del BBVA sobre Banc Sabadell ha entrat en la seva fase decisiva, en espera que el Govern decideixi si li imposa o no condicions addicionals que podrien fer desistir el banc d’origen basc o rebutjar la seva proposta als accionistes de l’entitat catalana. El BBVA defensa que l’Executiu no té raons per fer-ho, tesi que va tornar a sostenir ahir el responsable de la seva filial espanyola, Peio Belausteguigoitia. "Considerem que la unió del BBVA i del Sabadell és positiva per a l’interès general: és positiva per als clients, els empleats, els accionistes i el conjunt de la societat i el país", va dir en unes jornades bancàries de l’IESE.

La referència a l’interès general no és casual. La llei de defensa de la competència dona fins al 27 de juny al Consell de Ministres per optar entre confirmar la decisió de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (la CNMC va aprovar l’operació per unanimitat amb compromisos pactats amb el BBVA) de donar llum verda a l’opa sense condicions (més que improbable) o imposar-li’n d’altres mitjançant un acord que "haurà d’estar degudament motivat en raons d’interès general diferents de la defensa de la competència". En una entrevista amb EL PERIÓDICO, el president del banc, Carlos Torres, va defensar: "No queda cap aspecte d’interès general que no hàgim cobert".

De la decisió que prengui el Consell de Ministres, esperada per a la seva reunió del 24 de juny, depèn en bona mesura el futur de l’operació. El Sabadell i bona part de la societat catalana desitgen que el Govern travi l’operació, una cosa que sembla possible, ja que la majoria parlamentària de l’Executiu depèn dels partits nacionalistes catalans, i això se suma al fet que la Generalitat tingui color socialista. No obstant, la inusual amenaça d’un expedient sancionador a Espanya feta la setmana passada per la Comissió Europea ha afegit incertesa al desenllaç, encara que el Govern defensi que la seva actuació està sent "absolutament respectuosa" amb la normativa espanyola i europea.

Enmig d’aquest complex escenari, l’argument principal del BBVA en aquesta fase de l’opa és que els "robustos" compromisos que ha assumit davant la CNMC van més enllà de la defensa de la competència i responen ja als criteris d’interès general que podria esgrimir al Govern. Belausteguigoitia es va referir a les mesures que el banc s’ha compromès a adoptar en matèries com la inclusió financera, la cohesió territorial, la protecció dels clients vulnerables i l’accés al crèdit de les pimes i els autònoms.

Límits

Notícies relacionades

On el talent i els valors es troben: 130 anys formant futur

Les noves ‘start-ups’ espanyoles s’aboquen a la IA i la computació

Alguns d’aquests criteris coincideixen totalment o parcialment amb els utilitzats pel ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, per defensar la seva decisió d’elevar l’opa al Consell de Ministres: "objectius de política social" i "cohesió territorial". Però d’altres no, o no tant: l’"adequat manteniment dels objectius de la regulació sectorial", la "promoció de la investigació i el desenvolupament tecnològics" i, sobretot, la "protecció dels treballadors".

En l’entorn de l’operació s’especula que l’Executiu podria posar límits a la destrucció de llocs de treball que comportaria la integració, com també es parla que podria posar límit a la presència del BBVA en el consell del Sabadell o advertir-li que no li permetrà fusionar-se amb l’entitat catalana durant un nombre elevat d’anys. La base legal per a tot això, en qualsevol cas, és molt discutida en el sector.