Els fideus d’Udon, del Born als Estats Units

"El mercat nord-americà és ara mateix un dels nostres principals reptes. Ja tenim dos establiments a Miami i estem a punt d’obrir-ne un altre, però cada dia aprenem coses noves del client americà", confessa Jordi Pascual, cofundador d’Udon i actual director general. Un dels reptes d’aquest nou projecte, assenyala l’empresari, "és acabar de definir el model per, a partir d’allà, poder escalar-lo i saltar a la resta del país".

Udon va néixer al popular barri del Born de la capital catalana, quan Pascual i el seu soci Jordi Vidal van decidir fer cas al pare del primer, que va tornar d’un viatge a Tòquio enamorat de les tavernes tradicionals japoneses i va proposar al seu fill obrir un bar de noodles. D’aquell primer local barceloní, Udon ha passat a treballar en diferents formats i per a públics diversos. "També obrirem a Xile amb la previsió de posar en marxa allà quatre locals abans del final de l’any, i a Ciutat de Mèxic", prossegueix Pascual.

Menjar assegut o dret

La xifra de negoci al qual van arribar el 2024, indica l’empresa, és un nou rècord històric de facturació i confirma el creixement en els últims anys, "que s’ha basat en un ambiciós pla d’expansió nacional i internacional". Per àmbits, de la facturació total de 2024 d’Udon Asian Food, el 81% (al voltant de 43 milions d’euros) va correspondre al consum en sala, mentre que les comandes realitzades a través de plataformes d’entrega a domicili (delivery) van representar el 16%. Les vendes relacionades amb el take away van suposar un 3% del total.

A Espanya, la previsió és estrenar nous locals a Madrid, la Corunya i les Canàries. Seran, segons cada cas, locals adaptables a diferents formats. "Tenim, en realitat, dues empreses: Udon Barcelona, que és el propietari dels establiments de la capital catalana, i Udon Franchise, que és el model de franquícia que s’aplica a la resta", detalla Pascual. Així, segons les característiques del local i de la clientela a la qual vulgui adreçar-se, existeix el denominat casual dining, que són els locals d’estil tradicional, inspirats en les tavernes japoneses; el travel channel, que està triomfant als aeroports, amb un concepte de food market o taulell perquè el consumidor triï veient els plats, amb una atenció més àgil gràcies a la tecnologia, i finalment el nou grab and go (una mena d’ "agafa-ho i marxa", en anglès), la fórmula que millor s’està adaptant, pel que sembla, als clients nord-americans. "És un establiment ràpid però adaptat a espais singulars", diu el director general.

La fusió thai-mediterrània

Notícies relacionades

La vivenda industrialitzada emergeix com a solució als reptes de la construcció

Les traves de la burocràcia i la falta de mà d’obra

¿Per què un concurs de fideus asiàtics? "Aquest concurs, que aquest any celebra la seva novena edició i torna a Barcelona, va néixer originàriament amb la idea de difondre una cuina com l’asiàtica, que ha tingut una explosió en els últims anys i que té autèntics experts a Espanya. Això ja comença a ser, si és que no ho és encara, gastronomia local, perquè s’elabora amb producte fresc", explica Pascual, assegut ja al seu lloc com a membre del jurat de l’Asian Culinary Awards, celebrat a les instal·lacions de l’Antiga Fàbrica Damm de Barcelona.

La jove xef Gómez Manarel va triomfar amb el seu khao soi de ropa vieja i carn d’olla, una combinació, amb caldo inclòs, que fusiona la cuina tradicional espanyola amb sabors d’inspiració tailandesa. "Però el producte utilitzat, excepte uns petits tocs d’espècies, és 100% d’origen espanyol", va assegurar la cuinera a les preguntes del jurat. En segon lloc es va classificar Bryan Jay Tica de Castro, amb els seus udon de gambes amb allada, i en tercer lloc es va situar Juan Antonio Rodríguez amb una versió del clàssic ànec lacat thai.