Trump contra la Fed

La realitat supera la ficció de la novel·la de Philip Roth sobre un president nazi dels Estats Units (La conjura contra América, 2004). Ja ho havia advertit el seu excap de gabinet, el general John Kelly, que el va definir com a "feixista" l’octubre del 2024. "Li vaig demanar a Trump que moderés els seus elogis cap a Hitler i em va respondre: ‘Però si també va fer coses bones’. Trump admira la lleialtat dels generals a Hitler", va explicar Kelly.

En sis mesos, els Estats Units s’han convertit en un laboratori nazifeixista. I la delació és un instrument que es practica cada dia. Ara Trump, obsessionat amb l’evolució negativa de l’economia, ha començat a fer una neteja ètnica, per dir-ho així, a l’Administració econòmica. Ha destituït la responsable de recopilar les estadístiques d’ocupació amb l’argument que les males xifres del mes de juliol passat estaven manipulades sense aportar cap prova del frau esmentat. Es tracta d’una funcionària que ha treballat durant molts anys amb els dos partits al Congrés nord-americà sense cap queixa.

Ara ha pretès humiliar la Reserva Federal al començament del simposi anual que es fa a Jacksone Hole, a l’estat de Wyoming, al qual acudeixen els governadors dels bancs centrals de tot el món. Trump està forçant la dimissió de la governadora de la Reserva Federal, Lisa Cook, per presumpta informació falsa sobre els seus crèdits hipotecaris. Cook, presumptament, ha contractat hipoteques sobre dues cases, i ha declarat que totes dues són la seva residència principal, amb l’objectiu d’assegurar un tipus d’interès més baix. Com diu l’economista nord-americà Dean Baker, "Trump probablement roba això cada matí abans de raspallar-se les dents".

Ara bé, ¿com es va descobrir aquesta suposada infracció que la governadora nega taxativament? La va anunciar públicament William Pulte, director de l’Autoritat Federal de Finançament de l’Habitatge (FHFA), l’agència que supervisa Fannie Mae i Freddie Mac, empreses del Govern que patrocinen la compra d’hipoteques a prestamistes per fer més assequible la vivenda. Pulte havia denunciat anteriorment abusos hipotecaris per part del senador Adam Schiff (demòcrata per Califòrnia), que va liderar la primera campanya de destitució dels demòcrates al Senat, i de la fiscal general de l’estat de Nova York, Letitia James, que va processar amb èxit Trump per frau. Per tant, sembla evident, segons diverses fonts, que Trump va encomanar una investigació clandestina sobre funcionaris que vol expulsar de l’Administració.

No obstant, la decisió de Pulte de fer públiques les acusacions i després demanar la renúncia de Cook testimonia que la seva investigació té motivacions polítiques. Ha assumit la tasca d’atacar des del seu lloc a qui Trump considera dissidents amb les seves recomanacions de reduir immediatament els tipus d’interès. Trump té pànic a una recessió, per més suau que aquest pugui ser.

Baker assenyala: "Irònicament, és probable que aquesta farsa resulti contraproduent per a l’objectiu final de Trump, que és aconseguir tipus d’interès més baixos. Trump podria finalment obtenir la majoria que necessita dins del consell de la Reserva Federal per recolzar tipus més baixos, però és probable que els tipus a llarg termini es mantinguin alts o pugin més, ja que els inversors estaran menys disposats a invertir els seus diners en un país de merda".

Baker creu que si les agències governamentals es dediquen a assetjar els enemics polítics de Trump, en lloc de fer la seva feina, se soscava el bon funcionament de l’economia. "I ningú vol invertir grans quantitats de diners en un país on un dement de 79 anys pot incloure’t en la seva llista d’enemics per pràcticament qualsevol motiu. És evident que a Trump li importa poc el futur del país, només vol donar curs a les seves mesquines queixes. Però aquest episodi en particular probablement resultarà molt costós per a l’economia i la reputació dels Estats Units al món", vaticina.

El precedent espanyol

Notícies relacionades

Omplir la nevera després de vacances aquest any és un 2,7% més car

L’edat real de jubilació dels assalariats supera per primera vegada els 65 anys

Un pot creure que la depuració és una tara de Trump, però en la crisi del 2007-2012 el Banc d’Espanya es va mostrar especialment implacable amb funcionaris que van exhibir les seves diferències amb la política de fusions i de concentració bancària, en especial en el cas de Bankia i de les caixes, que van implicar fortes injeccions de fons públics (s’admet que com a mínim s’han perdut 60.000 milions d’euros). Un d’aquests funcionaris va ser Jorge Pérez Ramírez, excap de la regulació comptable del Banc d’Espanya, que va advertir de la catàstrofe (en borsa) que implicava l’operació de Bankia. I a més ho va exposar en el judici oral: "Bankia es promocionava com a or i es venia a preu de coure".

La direcció del Banc d’Espanya va ordenar espiar 45.000 correus electrònics de Pérez Ramírez i el va acomiadar. Una jutge del Tribunal Social de Madrid va declarar improcedent el seu acomiadament, però un recurs del Banc d’Espanya davant el Tribunal Superior de Justícia de Madrid va aconseguir canviar aquesta sentència. La defensa de Pérez Ramírez va recórrer al Tribunal Constitucional el 2024. I espera sentència.