Brussel·les millora les previsions per a Espanya i empitjora les de la UE

Malgrat la desacceleració respecte al 2024, l’economia espanyola continua demostrant la seva capacitat de resiliència en un context advers. Segons la Comissió, el PIB espanyol ha crescut un 0,6%, gràcies a l’augment de la inversió i del consum privat i, en menys mesura, a les exportacions netes.

Brussel·les espera que la demanda interna, gràcies a un augment del consum privat, resultat del bon estat del mercat laboral i un augment dels salaris, sigui el principal motor de creixement per a Espanya el 2025. De fet, espera que el creixement de l’ocupació i la reducció de les xifres d’atur es mantinguin en els pròxims dos anys. També augura un repunt de la inversió, malgrat que adverteix que la incertesa generada per les tensions comercials podrien tenir un impacte negatiu en aquesta. Destaca a més la bona salut financera de les empreses que, afegida a la contribució del pla de recuperació i els baixos tipus d’interès a curt termini, hauria de contribuir a un repunt en la formació de capital.

Núvols comercials

La Comissió reconeix que l’exposició directa de l’economia espanyola als EUA en termes d’importacions i exportacions continua sent "limitada". No obstant, "en un context de creixents tensions comercials", Brussel·les adverteix que la contribució de les exportacions serà negativa en els pròxims dos anys.

En aquest context, l’Executiu comunitari apunta a un possible alentiment de l’activitat econòmica en la zona euro i els principals socis comercials d’Espanya, amb un nivell més gran d’exposició als EUA, com a principal risc per a l’economia. Malgrat que l’economia espanyola està responent bé, la Comissió retalla les previsions de creixement per al 2026 en tot just una dècima, del 2,1% al 2,0%.

Espanya és així la gran economia de la zona euro que més creixerà el 2025, segons les previsions de la Comissió, amb un creixement gairebé tres vegades superior al de l’Eurozona. Altres potències com França (0,6%) o Itàlia (0,7%) experimenten un creixement molt menor, i veuen les seves previsions econòmiques revisades a la baixa en aquest context. El mateix passa amb Alemanya, per a qui Brussel·les projecta un estancament de la seva economia aquest any.

La bona salut de l’economia espanyola també es veu reflectida en les seves finances públiques. Brussel·les ha incrementat fins al 3,2% el seu càlcul del dèficit d’Espanya el 2024 per reflectir l’impacte de la dana en les finances públiques. Però per al 2025, la Comissió calcula que el dèficit es reduirà fins al 2,8%. En aquest càlcul, la Comissió té en compte el pla d’inversió en defensa anunciat pel Govern i estima l’impacte entorn del 0,35%. L’Executiu també espera una estabilització de la reducció del deute.

Incertesa

Les previsions apunten al creixement tant de l’Eurozona (0,9% del PIB respecte a l’1,3%) com de l’economia europea (1,1% respecte a l’1,5%). Això s’explica en part perquè el creixement en l’últim trimestre del 2024 va ser millor de l’esperat, i aquest ímpetu ha continuat en els primers mesos d’aquest any.

Aquest empitjorament de les perspectives econòmiques es deu a les tensions comercials provocades pels aranzels imposats en els últims mesos per part dels EUA. En aquest sentit, Brussel·les ha elaborat l’informe en què assumeix que els gravàmens del 25% sobre les exportacions d’alumini, acer i cotxes no desapareixeran, i mantenint en un 10% –la xifra de l’actual treva– per a les exportacions totals.

Notícies relacionades

Les renovables alerten d’una fugida inversora si no es tanquen les nuclears

L’excap de personal de Glovo evita assenyalar Pierre davant la jutge

El comissari d’Economia, Valdis Dombrovskis, va dir que la guerra comercial iniciada pels EUA "ha portat la incertesa de la política econòmica mundial a nivells no vistos des dels moments més foscos de la pandèmia de la covid". En aquest sentit, el letó va advertir que "la volatilitat dels mercats continua sent elevada i el sentiment és fràgil, ja que la incertesa sobre la política comercial i econòmica general dels EUA continua assetjant".

La Comissió ha retallat les seves previsions de creixement per a les economies fora de la UE del 3,6% al 3,2% per al 2025. Brussel·les assumeix que la desacceleració de l’economia i el comerç mundials tindrà, inevitablement, un impacte també en el creixement econòmic de la Unió. "La incertesa, més que els aranzels, pesa sobre la demanda interna", va advertir Brussel·les en les seves previsions econòmiques de la primavera. A més, la volatilitat dels mercats podria tenir també un impacte important sobre l’accés a finançament.