El Govern preveu incentius perquè els jubilats combinin pensió i ‘minijobs’

Els perfils més potencialment beneficiats d’aquesta reforma serien dos. D’una banda, treballadors altament qualificats i que, una vegada arribada l’edat legal de jubilació, volen continuar treballant, però menys hores que fins ara. I, de l’altra, persones que hagin perdut la feina poc abans de jubilar-se i hagin hagut de recórrer, per no quedar-se sense ingressos, a la jubilació anticipada involuntària. Reenganxant-se al mercat laboral mitjançant la jubilació flexible podrien obtenir més ingressos i, una vegada es retirin de forma definitiva, podrien millorar la seva pensió.

Mitja jornada

Actualment, la jubilació flexible l’exerceixen a Espanya un total de 3.174 persones, segons indiquen les últimes dades internes de la Seguretat Social a les quals ha tingut accés aquest mitjà. Majoritàriament són homes de 71 anys que exerceixen a mitja jornada i s’acullen a aquesta modalitat durant quatre anys. Durant aquests anys combinen una pensió mitjana de 926,86 euros mensuals amb un salari mitjà de 1.880 euros; és a dir, la seva renda és d’uns 2.806 euros mensuals.

La ministra Elma Saiz ha anat perfilant durant aquesta legislatura, en la línia del seu antecessor, diverses reformes per facilitar que els espanyols treballin més anys al llarg de la seva vida. A l’estiu de l’any passat va pactar amb els sindicats una bateria de canvis, entre els quals es comptaven millores per a la jubilació demorada –trigar més a retirar-se– i en la jubilació activa –accedir a la pensió, però continuar treballant–. Ara el ministeri prepara més canvis en una línia semblant, com fa setmanes que debat amb patronal i sindicats.

La Seguretat Social vol promoure el que tècnicament es coneix com a jubilació flexible, que és bastant semblant a la jubilació activa, però està específicament pensada per a les persones que no vulguin continuar treballant a temps complet, sinó baixar la càrrega de treball i estar a temps parcial. Per incentivar-la, la proposta que l’Executiu ha posat sobre la taula planteja, entre d’altres, un sistema de trams que possibilita que els jubilats percebin més ingressos si troben feina a temps parcial, segons confirmen a aquest mitjà diferents fonts del diàleg social.

Actualment ja existeix aquesta fórmula i funciona de la següent manera: el treballador ha d’haver arribat a l’edat de jubilació, que oscil·la entre els 65 i els 67 anys (depenent del temps que tingui cotitzat el treballador). Es jubila i llavors sol·licita per exercir la jubilació flexible, que no és més que combinar pensió i un contracte a temps parcial. La dedicació haurà de ser d’un mínim del 25% de jornada fins a un màxim del 75%. I cobra el sou i la part de pensió proporcional a la dedicació.

Per exemple, si li toquen 2.000 euros de pensió i és contractat a mitja jornada, cobrarà el sou que li paguin més 1.000 euros de pensió. El treballador-pensionista va cotitzant durant els anys que es mantingui en aquesta situació i, una vegada es retira, la Seguretat Social recalcula la seva pensió i la incrementa en funció del temps treballat i el salari guanyat.

El Govern planteja incrementar el percentatge de pensió que rep el jubilat flexible. Si ara suma un 100% d’ingressos gràcies a treballar, per exemple, un 75% de jornada i cobrar un 25% de pensió, aquest segon percentatge pujaria perquè el total d’ingressos superés el 100%.

La ministra Saiz ha obert una taula "tècnica" amb la patronal i els sindicats per estudiar aquesta i altres modificacions per fer més atractiva una fórmula que fins ara a Espanya ha sigut molt residual. Segons dades del ministeri, al març eren un total de 3.174 les persones que exercien la jubilació flexible sobre un total de 6,4 milions de jubilats. L’objectiu, salvant totes les distàncies, és mirar d’acostar aquesta modalitat a la jubilació activa, a la qual s’acullen 66.000 persones.

Un dels principals esculls que els negociadors veuen són les reticències entre una part de l’empresariat a contractar persones d’edat avançada, cosa que es coneix com edatisme. No en va, els més grans de 45 anys estan identificats com un col·lectiu preferent en les polítiques actives d’ocupació i el percentatge d’aturats sèniors no ha parat d’augmentar en els últims anys.

Estudiant altres models

Notícies relacionades

¿Opa sí o no? Parlen les entitats

Els grans bancs guanyen amb les fusions més que els mitjans

Fonts coneixedores de les converses expliquen que els participants estan estudiant els models de Noruega i d’altres països de la UE per mirar d’incorporar aspectes que allà funcionen. En alguns Estats membre, com Alemanya, la combinació entre pensió i minijob és molt més freqüent. Al país germànic, aquesta fórmula busca compensar unes pensions exigües. I és que Espanya és un país, en aquest sentit, més garantista cap als seus jubilats.

Segons les últimes dades disponibles de l’OCDE, referents al 2022, la taxa de reposició a Espanya era del 86%, davant el 55% d’Alemanya. La taxa de reposició mesura el percentatge d’ingressos que el treballador manté un cop deixa de percebre un salari i passa a cobrar pensió. És a dir, a Espanya, un treballador amb un sou de 1.000 euros rebrà una pensió, de mitjana, de 860 euros; mentre que a Alemanya, amb el mateix salari, rebria una pensió de 550 euros.