Galícia, Castella i Lleó i Astúries s’erigeixen en espai de progrés

L’acte de més calat polític de la jornada el van protagonitzar els tres presidents autonòmics, en una taula rodona moderada pel director de Faro de Vigo, Rogelio Garrido. Lluny de la polarització i crispació política habitual, van prioritzar entre ells les coincidències. Les diferències entre el PP i el PSOE no van impedir el 2021 que vuit comunitats de diferent signe polític subscriguessin la Declaració de Santiago com a base per reformar el sistema de finançament autonòmic. I ara tampoc hauria de ser un problema. Així ho creuen Rueda, Barbón i Mañueco, que consideren que en aquesta negociació "no hi ha un component ideològic sinó territorial", la qual cosa no vol dir que arribar a un pacte sigui, com a mínim, complex.

Fa 10 anys que l’actual sistema de finançament autonòmic està caducat i la seva renovació sembla complexa d’acord amb la polarització política que viu Espanya. Però l’asturià Barbón és optimista: "És possible, però complex". No obstant, el gallec Rueda en discrepa: "Soc pessimista perquè el president del Govern central no s’assegui a parlar amb totes les comunitats perquè ja té compromís amb una part". Mentre el titular de la Junta de Castella i Lleó, Fernández Mañueco, ho fia al fet que Alberto Núñez Feijóo arribi a la Moncloa: "Serà president del Govern i escoltarà tothom i s’asseurà a negociar amb tothom".

Envelliment i dispersió

Hi va haver consens, en tot cas, a reivindicar la vigència de la Declaració de Santiago. Aquest acord va ser possible malgrat que el subscrivien governs de diferent color i, no obstant, ara, tal com va exemplificar Barbón, autonomies amb presidents populars com Madrid o Andalusia reclamen donar més pes a la població en el sistema de finançament autonòmic i coincideixen en aquest criteri amb el PSC que ostenta la Generalitat, mentre que les comunitats del Nord-oest defensen que prioritzi l’envelliment i la dispersió.

Per a Rueda i Mañueco la principal preocupació són les negociacions bilaterals del Govern amb Catalunya. "Ara s’hi ha introduït una variable perillosa, des del Govern es vol institucionalitzar parlar per separat amb algunes comunitats i després amb les altres i així es trenca la igualtat". El president de Castella i Lleó va remarcar: "El finançament ha de servir per igualar tots els espanyols". En aquest sentit, tant el gallec com el castellanolleonès van advertir que si toca negociar ho faran amb llibertat i sense sentir-se obligats a seguir les directrius del PP. "Actuarem lliurement perquè Feijóo sap respectar els interessos dels espanyols", va assenyalar Mañueco. Mentrestant Barbón fixa com a condició que si es pacta un nou sistema es respecti l’statu quo de les comunitats: "Que cap perdi i que totes surtin guanyant".

En la resta dels assumptes van seguir les coincidències. Les tres comunitats comparteixen el problema de la despoblació. Galícia, Astúries i Castella i Lleó es van mostrar optimistes, ja que van assenyalar que han aconseguit revertir la sagnia poblacional i ho han fet gràcies a l’arribada de persones de fora. Això no significa que el problema estigui resolt.

"Les nostres projeccions demogràfiques fetes el 2020 pronosticaven que baixaríem del milió d’habitants, però ens mantenim en aquest entorn. El que més em preocupa és la despoblació del rural", va apuntar el president asturià, després de citar alguna de les mesures posades en marxa a la seva comunitat per revertir la caiguda de la natalitat.

El model d’Europa

Les comunitats del nord-oest s’estan beneficiant no només de l’arribada de població immigrant sinó que estan aconseguint atraure tant emigrants retornats com els seus descendents. "Per això no entenc qui critica que siguem amables per atraure població de fora", va retreure el president asturià.

A Galícia, Rueda també va emfatitzar que les dades de població havien millorat. "Però cal ser realistes. La solució no ve de dins", va apuntar. Per això avisa que no es pot renunciar a mesures per continuar estimulant la natalitat. Va recordar la gratuïtat de les escoles infantils o les desgravacions fiscals a famílies que hi ha a la comunitat gallega però va remarcar: "Només amb això no és suficient. Hem aconseguit frenar la sagnia però això ha de millorar".

Mañueco va posar l’accent en el paper de la UE. "Les comunitats estem fent coses, però fa falta una reflexió gran per part de la UE i del Govern sobre quin model d’Europa volem: només població a les grans ciutats o per tot el territori", va assenyalar el mandatari. Els altres dos presidents autonòmics es van afegir a aquesta demanda. L’asturià considera que els criteris de la UE per catalogar un territori com a despoblat són molt "estrictes" i va demanar que es "flexibilitzin".

Però no només això. El president castellanolleonès va advocar per millorar els serveis públics i atraure activitat econòmica per guanyar població. Així, per exemple, considera "imprescindible" reforçar les comunicacions al medi rural. El president de Castella i Lleó va reivindicar "el gran esforç que estan fent els professionals del sector primari". Però també va reclamar altres millores: "Qüestions com l’energia, que passa de llarg pel nostre territori. Hi ha d’haver una fórmula que permeti que hi hagi energia més barata que fomenti la competitivitat d’aquests territoris i permeti captar indústria", va reflexionar.

I en matèria energètica, els tres presidents van reflexionar també sobre l’apagada i la política energètica. Rueda no entén com dues setmanes després encara s’ignoren les causes de l’apagada. "No és normal", va criticar. En tot cas, va sortir en defensa de les renovables. "Els dic sí, sense cap dubte", va recalcar. "No podem entrar en el debat maniqueu dels que volen nuclears i els que volen renovables", va demanar. Segons la seva opinió, és "un disbarat" tancar les nuclears. "Aquí no han fallat les renovables, en el dia d’avui el problema no és el tipus d’energia que entra si no la gestió que se’n fa", va apuntar. El seu discurs va ser subscrit per Mañueco, que va destacar que la seva comunitat produeix el 20% de l’energia d’Espanya i tenen un gran volum de centrals fotovoltaiques, hidroelèctriques i eòliques.

El president castellanolleonès va defensar que hi ha d’haver un acord entre el Govern central i les comunitats. "Cal canviar la normativa d’autoconsum per beneficiar el món rural i que hi hagi oportunitats per generar ocupació", va demanar. Segons la seva opinió, "la xarxa és bona però fa falta actualitzar-la i fer més subestacions". Per això, va coincidir amb Rueda que "no es tracta d’un debat entre renovables sí o renovables no". "Renovables sí, però cal allargar la vida útil de les nuclears que ja existeixen".

Principal desafiament

Mentrestant, per a Barbón el preu de l’energia és "clau" i per això va recordar, per un costat, que són les renovables les que permeten abaratir l’electricitat. Per això l’asturià diu sí a les renovables, però també adverteix que "cal avançar". Així, va proposar crear parcs de bateries. "Són vitals per emmagatzemar energia i per estabilitzar el sistema". I, per un altre costat, creu que fa falta reforçar les interconnexions elèctriques "que ara són mínimes".

Els tres presidents van assenyalar a l’uníson el principal desafiament que, segons el seu parer, afecta el Nord-oest. I aquest repte no és cap altre que corregir el "dèficit" d’infraestructures. Consideren Rueda, Barbón i Mañueco que el triangle nord-occidental mereix el mateix tracte que la resta de l’Estat. I tots tres són conscients de la potència que significa un missatge llançat per tres mandataris autonòmics de diferent signe polític.

El primer a pronunciar-se va anar Rueda. El que hi ha ara, va dir, són "formulacions teòriques" sobre el que s’ha de fer i on ja es porta "massa temps". Per al titular de l’Executiu gallec, el "més eficaç" seria posar els recursos a la taula i començar a treballar. Es referia al desenvolupament del Corredor Atlàntic ferroviari, una obra orientada a connectar per tren de mercaderies la façana atlàntica de la UE.

Notícies relacionades

El Govern defensa que el seu pacte amb Acciona rebaixa de 1.400 a 492 milions d’euros el cost de la privatització fallida d’ATLL

La Generalitat donarà fins a 80.000 euros a les empreses catalanes que obrin una filial a l’estranger

Va etzibar que actualment el projecte està en la mateixa situació que fa dos anys i mig, quan a Santiago es van reunir els presidents de les tres comunitats per demanar conjuntament al Govern central l’impuls de la infraestructura que també afecta Astúries i Castella i Lleó. "Volem que es comenci a executar al més aviat possible perquè, si no, l’Espanya de les dues velocitats serà cada vegada més realitat i no ens ho podem permetre", va dir.

El president asturià, malgrat ser socialista, va assumir en línies generals aquest discurs de discriminació del Nord-oest, tot i que va ser menys explícit. Per a Barbón, la "clau" és tornar l’equilibri a Espanya. Va argumentar que, abans, el desequilibri es produïa entre el nord i el sud, mentre que ara han canviat les coordenades i és "est-oest". Mañueco va indicar que el seu desafiament és un "resum" de les dues intervencions anteriors.