La Generalitat traurà més de 7.000 places a oposició

La Generalitat de Catalunya traurà més de 7.000 places en la seva oferta d’ocupació pública d’aquest exercici 2025, segons ha pogut saber EL PERIÓDICO. Noves oposicions per a docents, personal d’administració i serveis dels departaments, personal de l’administració penitenciària, bombers, agents rurals, si bé els cossos de Mossos d’Esquadra i sanitaris seran especialment reforçats per la convocatòria de l’exercici 2025.

L’Administració catalana té previst sotmetre a consulta el detall de la seva OPO dimecres vinent amb els sindicats més representatius en la funció pública i mirar d’aprovar-la en un Consell Executiu de les pròximes setmanes. El Govern, a preguntes d’aquest mitjà, ha declinat fer declaracions sobre el tema fins que se sotmeti a la taula general de la funció pública i ho negociï amb els sindicats.

L’Executiu català ha estat durant els últims mesos perfilant les necessitats d’ocupació que tenia entre els seus departaments i, com està sent habitual per al mes d’abril, ha acabat concretant quantes places acabarà oferint. Seran unes 2.000 places menys a les convocades l’any anterior. El 2024 la Generalitat va pressupostar un total de 9.033 places, amb més docents, menys metges i menys mossos que l’oferta d’aquest any. Això s’explica per un doble factor, ja que el Govern no pot treure les places que vol, sinó les que li pot.

Pendents de l’OPO estatal

D’una banda, aquestes 7.000 places surten del còmput resultant de la taxa de reposició. La taxa de reposició és el sistema legalment establert per fixar quantes places es treuen a oposició cada any en funció de les jubilacions i les sortides voluntàries que es produeixen. Al resultat de la taxa de reposició se suma el nombre de vacants cobertes per interins que la Generalitat ha d’estabilitzar.

Una gran part de la diferència respecte a l’any passat pot explicar-se perquè, com que el Govern ha anat estabilitzant milers d’interins a través dels concursos extraordinaris i l’any passat va compactar diferents vacants d’anys precedents, el resultat d’aquest any és inferior. Inferior a l’any anterior però més alt que d’altres com l’ordinària del 2021 (5.152 places).

Aquesta taxa de reposició impera en totes les administracions i el Govern de Pedro Sánchez es va comprometre a eliminar per flexibilitzar i agilitzar les ofertes d’ocupació pública. Una cosa que no ha passat, malgrat la promesa verbalitzada en públic per l’anterior ministre de Transformació Digital i Funció Pública, José Luis Escrivá (avui governador del Banc d’Espanya). El seu successor, Óscar López, no ha donat compliment ni ha manifestat perspectiva temporal de quan preveu fer-ho. En àmbitl estatal, l’Executiu té pendent detallar quina serà la seva OPO per a l’Administració General de l’Estat i les forces i cossos de seguretat de l’Estat aquest any.

Notícies relacionades

Les noves ‘start-ups’ espanyoles s’aboquen a la IA i la computació

Una altra vida als plàstics del mar

Un any i mig de demora

Ara el Govern concreta la seva oferta d’ocupació pública, d’aquí a uns dies l’aprovarà en Consell Executiu i els pròxims mesos anirà anunciant les convocatòries per als diferents cossos, planificant els exàmens i, posteriorment, comunicant els aprovats i qui es queda amb les noves places. El període entre que el Govern comunica que treu una plaça i l’acaba assignant al nou funcionari pot demorar-se entre un any i un any i mig.