La Sareb fracassa en el seu pla de fer vivendes de lloguer assequible

La Sareb culmina amb un fracàs la primera fase del seu pla Viena, el programa de col·laboració publicoprivada amb què pretén construir fins a 15.000 vivendes destinades al lloguer assequible. La Societat de Gestió d’Actius Procedents de la Reestructuració Bancària, conegut popularment com a banc dolent, no ha aconseguit rebre ofertes en la primera licitació. La Sareb va treure a concurs, amb l’assessorament de PwC, els plecs per a la promoció de fins a 3.770 pisos en sòls propietat de l’entitat en diferents comunitats autònomes, una prova pilot que estava cridada a replicar-se. Finalment, aquesta licitació, el termini de la qual per rebre ofertes va culminar dilluns, s’ha saldat sense ofertes i, per tant, s’ha declarat desert.

Les principals promotores a inversors presents en aquest tipus de projectes van descartar participar-hi perquè "no els sortien els números". El pla "no era atractiu" ni rendible per als inversors, apunten fins a cinc companyies diferents.

Això es produeix en un context convuls en la Sareb, després de l’anunci de la setmana passada del president del Govern, Pedro Sánchez, segons el qual totes les vivendes propietat de l’empresa pública passaran a mans de la nova Empresa Pública de Vivenda (actual Sepes). En total, segons les xifres ofertes per la Moncloa, la suma total puja fins a 40.000 immobles, tot i que 13.000 hi passaran de manera immediata i 17.000 més durant els pròxims mesos, segons va confirmar la ministra d’habitatge, Isabel Rodríguez, en una entrevista amb aquest diari.

Notícies relacionades

El Banc d’Espanya eleva la previsió del PIB però alerta de futurs ajustos fiscals

La pensió mínima no contributiva i l’ingrés mínim vital pujaran l’11%

Les 3.770 vivendes que s’havien de desenvolupar en la modalitat de dret de superfície comptaven amb finançament assegurat del Banc Europeu d’Inversions (BEI). L’objectiu era cedir durant 75 anys sòls de la Sareb a inversors privats, que s’encarregarien de la construcció i posterior gestió del lloguer i obtindrien el retorn de les rendes que en percebessin una vegada els edificis estiguessin ocupats per veïns. En aquell moment, o fins i tot abans, la titularitat dels terrenys passaria a la nova Empresa Pública de Vivenda.

Aquesta ensopegada no frenarà els plans del banc dolent, que "obrirà un període d’anàlisi i diàleg amb el sector per valorar-ne les possibles causes, amb l’objectiu de plantejar els canvis que calguin per rellançar el projecte". Aquest fracàs no és una anomalia. Nombroses administracions públiques, principalment ajuntaments i comunitats autònomes, han llançat programes semblants sense èxit.