El Govern impulsarà un nou segell per condicionar l’accés de cooperatives o fundacions a contractes públics

El Govern ha aprovat aquest dimarts en el seu Consell Executiu l’avantprojecte de llei d’economia social i solidària. Una norma que pretén impulsar un segell de qualitat per distingir què és economia social i què no, més enllà de la forma jurídica de l’entitat. La norma, heretada de l’anterior equip de Govern, començarà aquest gener el seu tràmit parlamentari i la voluntat de l’actual Executiu és tenir-la aprovada aquest mateix any, coincidint que aquest 2025 és l’any internacional de les cooperatives, declarat per l’ONU.

¿Totes les cooperatives actuaran sota els principis de l’economia social? ¿Hi ha fundacions o empreses que, malgrat la seva fórmula jurídica, es regeixen per principis de governança democràtica o sense ànim de lucre? Dins d’un teixit d’unes 7.400 organitzacions, que factura uns 8.000 milions d’euros a l’any i que ocupa prop de 140.000 treballadors (el 3,8% de la població ocupada catalana) hi ha de tot.

«La futura llei ha de ser una peça clau per potenciar el creixement, l’ocupació i la competitivitat respectant uns principis i uns valors que prioritzin les persones i la vida i, per tant, les necessitats dels ciutadans i de l’entorn comunitari per sobre de l’interès o lucre econòmic. A més, es vol promoure el creixement econòmic sostingut, inclusiu, arrelat al territori, sostenible, i el treball digne i participatiu», ha explicat el Govern en una nota de premsa.

La idea és definir una sèrie de criteris, que estan negociant amb els grups al Parlament, per definir què és economia social i què no. Després de crear un registre en què tota cooperativa o entitat que cregui que els compleix sol·liciti entrar-hi. La direcció general d’economia social de la Generalitat, dependent de la conselleria d’Empresa i Treball, ho verificarà i després, quan, per exemple, els ajuntaments facin licitacions reservades a projectes d’economia social, distingir qui s’hi pot presentar i qui no, entre d’altres.

D’aquestes entitats jurídiques sí que existeix un registre oficial a Catalunya, però el Govern considera que el nom –o en aquest cas la fórmula– no fa la cosa i que hi ha entitats, com les fundacions, que poden entrar també en la definició. Les societats mercantils (SL o SA) ho tenen més difícil, però el director general d’economia social, David Bonvehí, tampoc descarta que alguna pogués complir els requisits per ser considerada com a tal.

«Aquesta llei permetrà ser més contundent i tenir clar quines són aquelles empreses que tenen una funció territorial i social arrelada al territori, arrelada a la gent, que fan aquesta funció, de veritat, d’iniciativa social, que moltes vegades donen resposta a reptes on la mateixa Administració, de vegades, no arriba. I, sí, nosaltres tenim un compromís amb el tercer sector, però no només amb el tercer sector, sinó també amb totes aquestes empreses d’economia social i solidària, que, gràcies a Déu, no són com altres empreses i, per tant, les volem posar en valor a través d’aquesta llei», explica el director general d’Economia Social, David Bonvehí.

Subvencions i licitacions

En el futur, formar part d’aquest registre i tenir el segell de qualitat d’‘economia social’ pot ser determinant de cara a relacionar-se amb l’Administració. D’una banda, per presentar-se a programes de subvencions que el Govern o qualsevol altra administració decideixi, dins dels marges permesos per la llei, concedir particularment a aquest col·lectiu.

De l’altra, de cara a postular-se a licitacions. Actualment, la llei de contractes del sector públic permet reservar part de les adjudicacions a entitats sense ànim de lucre o amb vocació social, fet que evita que aquests competeixin amb societats mercantils, que, en general, aconsegueixen oferir un preu més competitiu.

Notícies relacionades

Manual per a accionistes i clients del BBVA i del Sabadell: ¿com t’afectaria la fusió?

Ni 10 ni 20 minuts, aquest és el temps de descans que tenen els treballadors durant la jornada laboral segons l'Estatut dels Treballadors

Les adjudicacions d’ajuntaments per a serveis d’atenció domiciliària solen ser habituals. Un altre cas són el dels centres especials de treball (CET), que donen feina a persones amb algun tipus de discapacitat acreditada. Part del sector el gestionen cooperatives o fundacions i té una voluntat més d’inserció sociolaboral, part està gestionat per societats mercantils que veuen en la llei espanyola, que obliga les empreses grans i mitjanes empreses a subcontractar alguns serveis a firmes que donin feina a persones amb discapacitat, una veta de mercat.

Per terminis, l’avantprojecte de llei serà aprovat aquest dimarts en el Consell Executiu. Després, haurà de ser negociat amb els partits al Parlament i allà haurà de ser aprovat, cosa que pot allargar la seva entrada en vigor fins a finals d’aquest any. Després, la Generalitat haurà d’aprovar un reglament que detalli exactament els criteris sobre què és i què no és economia social i, per tant, pugui o no accedir al registre públic. Per, en una última fase, que les entitats que creguin que compleixen els requisits passin a registrar-se, cosa que allargarà en una tercera fase l’aplicació pràctica de la norma.