L’economia alemanya encadena el seu segon any de recessió

L’economia alemanya es va contraure un 0,2% en el conjunt del 2024, segons les dades avançades publicades ahir per l’Oficina Federal d’Estadística (Destatis), i encadena el segon any consecutiu de recessió. Es confirmen així els pronòstics anticipats per experts i instituts econòmics, mentre persisteix la incertesa sobre si es tracta d’una malaltia crònica o un efecte de la indefinició política actual. Al novembre es va enfonsar la coalició de govern entre socialdemòcrates, verds i liberals del canceller Olaf Scholz, marcada des del principi pels dissensos entre els socis en matèria econòmica.

Notícies relacionades

Adrián Díaz, empresari espanyol a la Xina: «A les fàbriques xineses es descansa un dia al mes i ningú ho qüestiona»

Multa de 5.000 euros per spam telefònic: Espanya estrena sancions dures contra les trucades no desitjades

"Les càrregues conjunturals i estructurals es van interposar en el camí cap a un millor desenvolupament econòmic el 2024", va dir la presidenta de Destatis, Ruth Brand, que va afegir que, entre elles, figuren la creixent competència per a la indústria exportadora alemanya en mercats de venda importants, els elevats costos de l’energia, uns tipus d’interès persistentment alts i unes perspectives econòmiques incertes. Brand va afegir que, "en aquest context, l’economia alemanya va tornar a contraure’s el 2024". Corregits els efectes de calendari, la caiguda del PIB va ser també del 0,2% el 2024.

Des del Govern alemany, especialment el titular d’Economia, el verd Robert Habeck, s’insisteix a responsabilitzar de la debilitat econòmica actual la guerra d’Ucraïna i la necessitat accelerada de desprendre’s dels subministraments russos. Amb l’inici de la invasió d’Ucraïna, el febrer del 2022, Alemanya es va veure obligada a emprendre una carrera a la recerca de substituts més cars després de dècades de forta dependència energètica de Rússia. A més, es va haver de posar al dia amb grans inversions en defensa, mentre continuen presents els dèficits en infraestructures i digitalització.