El Govern i ERC entren en la fase decisiva per salvar els pressupostos

El compromís públic de la Moncloa, el gest del president que demanaven els republicans amb el futur de la ‘hisenda’ catalana per negociar els comptes del 2026, difícilment arribarà abans de la votació de divendres tot i que hagin passat les eleccions de Castella i Lleó, adverteixen des de la Generalitat. De fet, el Consell de Política Fiscal i Financera per abordar les modificacions legals necessàries per impulsar el model de finançament no se celebrarà fins al mes d’abril. Així que l’estira-i-arronsa dels últims dies entre Govern i ERC està centrat, especialment, en qüestions que depenen només de la Generalitat.

La hisenda catalana

Un és un reforç significatiu de l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) amb la vista posada que el 2028 sí que sigui possible recaptar l’IRPF. S’han fet ja avenços en aquest sentit, però un informe de la Generalitat de l’estiu passat establia que, per aconseguir-ho, caldria incorporar 400 agents de reforç el 2026 i 700 el 2027, cosa que suposaria anar més enllà de destinar els 121 milions d’euros per a l’ATC per ara previstos en els comptes. Amb aquesta missió, el Govern insisteix a convèncer els republicans que complirà el que demanen, però que abans cal muscular l’ATC i deixar de centrar-se en una recaptació que ara com ara no està en disposició de poder assumir per falta de mitjans i de personal.

En l’Executiu ja han assumit que es treballa en dues fases: la primera, la més apressant, és trobar una pista d’aterratge que permeti a ERC retirar l’esmena a la totalitat; i la segona, tan complexa o més si és possible, la de negociar partides econòmiques que permetin el ‘sí’ dels republicans a l’aprovació dels comptes a finals d’abril. «Estem disposats a fer cessions», asseguren fonts de l’Executiu, que apunten, no obstant, que els Comuns ja han capitalitzat moltes concessions en àrees rellevants com habitatge i infraestructures.

El Govern, que voldria que l’acord arribés abans que arrenqui el ple de divendres, s’ha arremangat en els últims dies perquè pesi sobre els republicans la responsabilitat de permetre que Catalunya tingui pressupostos en un moment de gran inestabilitat geopolítica que torna a fer efecte a les butxaques dels ciutadans. Illa ha apel·lat al «sentit de país» en aquestes circumstàncies, que se sumen al fet de poder disposar de 9.100 milions d’euros més respecte als comptes prorrogats des del 2023 que permetrien donar un reconeixement a nous projectes, alguns de molt esperats pels alcaldes amb les municipals del 2027 a l’horitzó.

Fonts d’ERC continuen veient difícil un acord si no hi ha cap «concreció» sobre l’IRPF, però prometen buscar una sortida fins al final. De fet, el partit d’Oriol Junqueras ha reduït la seva exposició pública dràsticament en les dues últimes setmanes per intentar allunyar la negociació del focus públic. «Ho hem fet amb bona intenció, perquè estar parlant tot el dia del tema no ens porta enlloc», explica una font republicana. El problema, insisteix la mateixa veu, és que el PSOE rebutja reformar l’article 19 de la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes –la Lofca– que obriria la porta que Catalunya pogués recaptar en el futur l’impost sobre la renda. Sense aquesta reforma, l’IRPF és «indelegable» a les autonomies. Si abans de divendres no hi ha un acord, els republicans mantindran l’esmena a la totalitat, per la qual cosa exigeixen que sigui el Govern qui retiri els pressupostos de la Cambra per negociar-los més endavant.

Uns comptes per a tres exercicis

En termes polítics, per al president de la Generalitat aprovar aquests comptes és clau per vigoritzar el segell de la seva gestió després de la crisi de Rodalies i les successives vagues de professors, metges o agricultors, però també per comptar amb una eina econòmica actualitzada per arribar al final de la legislatura sense sobresalts, una cosa de la qual és perfectament conscient ERC.

Notícies relacionades

Defensa canvia d’emplaçament els militars espanyols enviats a l’Iraq per posar-los fora de perill

L’última carta d’Ábalos i Koldo per evitar el judici: acudiran al Constitucional perquè el Suprem no ha acceptat les seves proves

En el Govern donen per fet que només hi haurà aquesta oportunitat en la legislatura per aprovar uns pressupostos abans que s’obri el nou cicle electoral i esquiven pronosticar què passarà en cas de no aconseguir aprovar nous comptes. Dels suplements de crèdit, el pla b amb què van transitar el 2025, no volen ni sentir-ne a parlar, tot i que els republicans ja els han garantit que els votarien a favor, però tampoc l’avanç electoral –un espantall que alguns branden– és del gust d’un Govern que es presenta com a garant de l’estabilitat.

Els republicans abonen un tercer escenari que no seria ni aprovar els pressupostos ara ni pactar suplements de crèdit i que passaria per donar uns mesos més perquè el PSOE compleixi amb l’IRPF i després aprovar els comptes al juny. Tothom –Govern i oposició– assumeix que no hi haurà més pressupostos en aquesta legislatura perquè el 2027 és any electoral –municipals i generals– i el 2028 també –catalanes–, per la qual cosa els pressupostos del 2026, tot i que arribessin tard, serien els comptes dels tres exercicis següents.