França afirma afrontar "el pitjor dèficit públic de la seva història"

A França no es parla de cap altra cosa. L’alt dèficit públic, la pèrdua de poder adquisitiu i la falta de govern, fins fa unes setmanes, han augmentat la inquietud dels francesos sobre l’economia del país. "França té un dels pitjors dèficits de la seva història", va afirmar el nou ministre d’Economia, Antoine Armand, tot just arribar a Bercy. És un dels principals reptes per a aquest nou Govern, que ja ha mostrat els seus primers signes de preocupació al veure els Pressupostos: "No podem refer tot en només uns dies [...]. La situació pressupostària que m’he trobat és molt greu", va afirmar el primer ministre, Michel Barnier. El deute públic de França mai ha sigut tan elevat: 3.228 milions d’euros, és a dir, el 112% del PIB, segons l’Institut Nacional d’Estadística i d’Estudis Econòmics. Molt per sobre del 60% establert en les normes europees. A més, el dèficit públic va escalar fins al 5,5% del PIB el 2024 i per això la Comissió Europea va obrir al juny un procediment disciplinari contra França, i sis països més de la UE, que té uns dèficits públics que superen el llindar del 3% establert.

El deute públic francès, segons els criteris del tractat de Maastricht, va augmentar exponencialment arran de la Covid-19. El Govern de Macron va distribuir una gran quantitat de diners públics en ajudes. Aquests suports es van estendre fins després de la pandèmia, i van portar el país a un incontrolable endeutament.