Solidaritat autonòmica, però no tanta

Podran córrer rius de tinta sobre si el "model de finançament singular" per a Catalunya recollit en l’acord entre el PSC i ERC per a la investidura del president Illa és en si mateix un "concert econòmic" –com els agrada dir-ne als d’ERC–, o no (com sosté la vicepresidenta María Jesús Montero). Té raó Montero al dir que l’acord no parla de "concert econòmic". Però també té raó ERC, perquè el "model de finançament singular" descrit a l’acord s’assembla molt al concert econòmic que regeix al País Basc i a Navarra.

Notícies relacionades

Joel Mokyr, Philippe Aghion i Peter Howitt, premi Nobel d’economia 2025

Quatre de cada 10 empleades de la llar es jubilaran durant la pròxima dècada

La principal diferència és que, en el que podria arribar a ser el "concert català", Catalunya hauria de fer una contribució de solidaritat a la resta de comunitats a fi que "els serveis deixats pels diferents governs autonòmics als seus ciutadans puguin assolir nivells semblants, sempre que duguin a terme un esforç fiscal també semblant", segons el text de l’acord. Ni País Basc ni Navarra fan cap contribució d’aquest tipus. Això és una cosa que el debat català ha posat en evidència, per a disgust de bascos i navarresos.

Catalunya contribueix amb 1.300 milions a la solidaritat autonòmica. Madrid ho fa amb 5.168 milions i les Balears, amb 254. Són diners que es reparteixen entre la resta d’autonomies. Si es compleix el pactat, l’aportació a la solidaritat tindria un límit: si ara Catalunya és la tercera comunitat que més diners per habitant aporta al sistema (després de Madrid i les Balears), en el futur n’hauria d’aportar, sí, però fins a un límit que no li impedeixi ser la tercera en rebre, i no la dècima, com ara (ara, Madrid passa del primer lloc a aportar al 8è a rebre i Balears, del 2n al 15è). Això és el que es diu principi d’ordinalitat i el text de l’acord entre PSC i ERC deixa clar que seria extensiu a totes les comunitats. "Es tracta d’un canvi estructural en el sistema de finançament que, en cas de no adoptar-se durant el 2025, requerirà mesures compensatòries", segons el pactat. I es pot pensar que aquesta compensació serà amb càrrec als Pressupostos de l’Estat, els de tots.