Catalunya torna a batre un rècord amb la creació de 12.400 empreses

Hi ha, a més d’aquesta, diverses bones notícies. En primer lloc, que és la quarta vegada consecutiva que aquesta recopilació de dades respecte a la primera meitat d’any mostra creixement (suma gairebé 7 punts, per exemple, en la comparació entre el 2023 i el 2024), senyal que no es tracta d’un cas puntual. És, a més, una tendència que es dona també al conjunt d’Espanya (que millora en aquesta primera part de l’any gairebé un 4% les seves ràtios de constitució d’empreses), símptoma que no es tracta, tampoc, d’un cas aïllat.

Dinamisme i optimisme

A més, és igualment ressenyable que aquesta evolució positiva es dona després d’un any en què Catalunya ha vist caure l’emprenedoria per necessitat mentre ha guanyat punts l’emprenedoria per voluntat, element distintiu de dinamisme i optimisme econòmic.

Així ho plasma l’últim informe elaborat entre el Departament d’Empresa de la UAB i l’Institut Metròpoli a partir de dades del Global Entrepreneurship Monitor (GEM). Aquest document mostra com la proporció de persones que es disposen a emprendre amb la intenció de "marcar una diferència al món" passa del 22% al 27%. En canvi, la massa de gent que posa en marxa un negoci per "guanyar-se la vida perquè la feina escasseja" baixa del 42% al 38%.

Que aquesta xifra continuï tan lluny de la situació precovid (19%) i fins i tot estigui per sobre de la taxa europea (30%) és una cosa que preocupa els autors de l’informe, però compensen aquest temor amb una altra dada. "Les investigacions assenyalen que, en uns contextos d’informació incompleta i d’incertesa –habituals en el moment de crear una nova empresa–, el nivell d’estudis té un valor important com a senyal d’habilitat productiva i d’encert en la presa de decisions", contextualitza aquest document. "És remarcable i esperançador l’alt percentatge de nous empresaris amb estudis superiors en els últims anys", apunta el text. El 60% d’emprenedors en fase inicial té estudis de grau o postgrau, segons aquest informe.

Nombre de dissolucions

L’únic que eclipsa lleugerament la fotografia és que fa mesos que el capital desemborsat per constituir aquestes empreses va a la baixa i que, en el costat oposat, també creixen considerablement les dissolucions. D’acord amb les dades de l’INE, aquest primer semestre de l’any han desaparegut un miler de companyies a Catalunya. Són pràcticament les mateixes que el 2018, el 2019, el 2021 i el 2022, tot i que no deixa de ser un increment del 8% respecte al primer semestre de l’any previ, que podria anar a molt pitjor tenint en compte el gran volum de concursos de creditors que gestionen ara mateix els jutjats.

Notícies relacionades

Promeses buides

MB92: "Podem desaparèixersi no som sostenibles"

En els primers tres mesos de l’any, el Consell General del Poder Judicial va lidiar amb un 24% més de concursos empresarials que l’any anterior, amb Catalunya al capdavant com a comunitat amb més volum de fallides. Recentment, l’Escola de Registradors ha presentat la seva radiografia fins al juny amb conclusions semblants: concursos a l’alça i Catalunya concentrant més d’una quarta part del total.

Sent el saldo entre obertures i tancaments cada vegada més positiu, i entenent que bona part d’aquests processos concursals poden estar tenint encara molt a veure amb l’endeutament pandèmic i amb tot el que ha anat venint després, les xifres no semblen estar alarmant molt a ningú, tot i que alguns advocats concursals consultats sí que admeten estar una mica atents al repunt de concursos detectats en els últims mesos. "Veurem si es confirma en la segona meitat de l’any o no", apunta un d’ells. En qualsevol cas, de moment, impera la calma. Sobretot, quan la sensació és de normalitat: el que més s’obre (i tanca) són comerços i immobiliàries, com sempre.