El xoc entre el Govern i la CEOE deixa en l’aire el diàleg social

El diàleg social tripartit està a punt d’arribar a un moment de no retorn durant aquesta legislatura. Que el Govern hagi obert la porta a una patronal alternativa a la CEOE ha sigut la gota que ha fet vessar el got després d’una tirallonga de desacords els últims mesos. «Està vist que se salten qualsevol acord. Continuarem anant a les taules, però ara mateix no estem en condicions de firmar res». Així de contundent es mostra un dirigent patronal consultat per aquest mitjà.

La malmesa relació entre els interlocutors, que la desconfiança s’hagi estès del Ministeri de Treball a la Moncloa i la debilitat parlamentària que pateix el Govern de coalició compliquen que a curt termini es pugui repetir algun dels acords transversals que es van fer habituals durant la pandèmia, com els relatius als ertos covid, la llei de treball a distància o la llei rider. Tot i que l’acord social més celebrat pel Govern, especialment per la seva vicepresidenta Yolanda Díaz, va ser el de la reforma laboral. Avalada per la patronal no sense divisió interna.

És després d’aquest gran pacte que un altre dirigent patronal situa el principi del final de l’entesa. «Sabent el que va venir després, més d’un [en la CEOE] no hauria donat suport a la reforma laboral», afirma.

La gran patronal ja va escenificar una primera topada quan l’Executiu va aprovar, camuflat via esmena en la llei d’ocupació, un reforç del paper de la Inspecció de Treball en els expedients de regulació d’ocupació, el desembre del 2022. Va ser una reforma que des de Treball i EH Bildu, amb qui es va pactar aquesta modificació, es va vendre com una recuperació parcial de l’autorització administrativa perduda en la reforma laboral del PP del 2012.

Sense fotos

Notícies relacionades

L’aeroport del Prat supera els 55 milions de passatgers per primera vegada en la seva història

Sánchez proposa prohibir la compra d’habitatge a estrangers de fora de la UE i anuncia beneficis fiscals per fomentar el lloguer

Des d’aleshores Antonio Garamendi, president de la CEOE, no ha tornat a estar a cap altra foto conjunta amb el Govern i els sindicats. Ha rebutjat recolzar les pujades del salari mínim del 2023 i 2024, així com l’última reforma de les pensions o la més recent reforma del subsidi d’atur. D’aquesta última es van desmarcar acusant la líder de Sumar d’electoralista, ja que va tancar aquesta carpeta –que acumulava un any de retard i un fracàs parlamentari, al gener– a cinc dies de les eleccions catalanes.

És en aquest fracàs parlamentari que una altra font coneixedora de les tortuositats del diàleg social ubica aquest acostament gairebé definitiu al punt de no retorn. En aquella sessió parlamentària es va escenificar per primera vegada en una votació la ruptura entre Sumar i Podem, fet que retorçava encara més l’aritmètica de la qual disposa el Govern de coalició per tirar endavant les seves normes en aquesta legislatura. «Han de fer més concessions i això complica que el pactat en el diàleg social no canviï després», apunta la font esmentada.