Més milionaris a Bombai que a Pequín

La Xina perd milionaris mentre l’Índia en guanya i actualment Bombai ja en té més que Pequín. No és el gremi dels magnats el barem més fidel per mesurar la salut econòmica nacional, però tampoc és el pitjor. I un estudi de Hurun, la prestigiosa publicació xinesa, remarca les turbulències d’una i l’esplendor de l’altra.

La Xina lidera encara la classificació de milmilionaris en dòlars, amb 814 davant els 800 dels EUA, i tots dos concentren el 49% al món. Però la crisi, segons uns, o desacceleració, segons d’altres, ha fet desaparèixer 155 noms del recompte anterior.

L’efecte rebot postpandèmic previst no ha arribat a la Xina. La caiguda d’Evergrande el 2021 ha arrossegat el sector immobiliari i el seu Govern admet que serà difícil arribar al 5% de creixement anual pronosticat a l’Assemblea Nacional Popular. "Ha tingut un mal any. La creació de riquesa ha experimentat grans canvis en els últims temps, amb caigudes en la vivenda i les renovables", sentencia l’informe.

La classificació de potentats xinesos revela el gir del patró econòmic. La continua encapçalant un vers lliure, Zhong Shanshan, fundador de l’imperi d’aigua embotellada Nongfu, però el segueixen representants del sector tecnològic com Colin Huang, president de Pinduoduo –líder del comerç digital–, o Ma Huateng, director executiu de Tencent.

La intel·ligència artificial, una indústria que Pequín prioritza, aporta diversos noms, mentre el maó, que monopolitzava la llista anys enrere, aprofundeix la seva retirada. Les inversions dels acabalats xinesos també reflecteixen la incertesa d’un sector que solia empènyer l’economia xinesa i ara la frena. Abans concentrava el 70% del seu capital; ara es busca l’estabilitat en les reserves d’or i els dipòsits bancaris. La festa ara és a l’Índia. En l’últim trimestre de l’any passat es va apuntar el creixement més veloç del món, un 8,4%, i el seu mercat borsari va desbancar el hongkonguès al setè lloc global. Compta amb 271 milmilionaris, molt allunyada de les dues grans potències, però la seva línia és ascendent. I, en un gir carregat de simbolisme, Bombai ha desbancat Pequín com a centre asiàtic de les riqueses. La capital xinesa cau del primer lloc al quart (91) i la macrourbs índia (92) trepitja el podi rere les representants del vell ordre geoeconòmic: Nova York (119) i Londres (97).

Un examen detallat ens parla del patró socioeconòmic de la que ja és la primera potència demogràfica del món. El sector farmacèutic, el químic i el dels components de l’automòbil aporten el gruix de les fortunes. Mentrestant, l’escassa vintena de dones en la llista despulla una societat patriarcal amb molts deures pendents.

L’Índia repeteix els pecats xinesos. 40 anys enrere va emprendre Pequín l’obertura econòmica i Deng Xiaoping, el seu arquitecte, ja va aclarir que seria inevitable que alguns s’enriquissin abans que d’altres. Sobre aquell avís va cavalcar Jiang Zemin, el seu successor i el més ultraliberal que ha despatxat la Xina, i en les següents dècades es va estirar el PIB tant com les desigualtats socials. Pequín sua ara per rebaixar-les i repeteix la "prosperitat comuna" com un mantra.

Un senyal de les desigualtats

Notícies relacionades

El sector de l’oli d’oliva valora abaixar preus al setembre

Carrefour aixeca el veto a les bosses de patates Lay’s i Ruffles

A això al·ludia la premsa oficial xinesa en els dies posteriors a la publicació de l’informe. "La proliferació de milmilionaris a l’Índia, en lloc d’un signe d’èxit, serveix de dolorós recordatori de les desigualtats i disparitats que castiguen la seva societat", establia un editorial del diari Global Times. Els arguments del mitjà, sota el paraigua del Diari del Poble, són irrebatibles. ¿Ha de presumir de potentats un país superat en renda per càpita per Bangladesh i amb aquest tossut fracàs en l’erradicació de la pobresa?

El 2021, quan la Xina va desposseir els EUA del primer lloc que ocupava en la llista Hurun, no es van sentir en la seva premsa oficial veus que alertessin de les desigualtats i sí un desbordant orgull per una altra fita superada en la pugna geopolítica.