Afterwork d’EL PERIÓDICO

Santacreu: "No podem tenir una Administració tan dificultosa"

El president de la Cambra veu prioritari per a l’entitat tornar a l’equilibri econòmic i restablir ponts amb les associacions

L’organisme cambral considera compatible el creixement i ser activista contra el canvi climàtic

El representant de l’entitat defensa la col·laboració entre els sectors públic i el privat

Santacreu: "No podem tenir una Administració tan dificultosa"

Agustí Sala

4
Es llegeix en minuts
Agustí Sala
Agustí Sala

Redactor en cap d'Economia

Especialista en Economia

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Apassionat de la defensa de l’àmbit social de les empreses i activista contra el canvi climàtic, Josep Santacreu (Guissona,1 958) lamenta la burocràcia que, segons el seu parer, dificulta el desenvolupament empresarial. En una nova sessió de l’afterwork d’EL PERIÓDICO a la Casa Seat de Barcelona, l’empresari, que va guanyar les eleccions cambrals al setembre i que va desbancar la majoria independentista que va governar l’entitat els quatre anys anteriors, va apostar per la gestió empresarial.

A preguntes del director d’aquest diari, Albert Sáez, que el va presentar, va situar com a tasques prioritàries la recuperació de l’equilibri econòmic de la Cambra després de quatre anys d’arrossegar dèficit i el "restabliment de ponts amb la majoria del teixit associatiu i d’institucions del país". I és que, va afegir, molts socis habituals de la Cambra havien perdut la seva relació amb aquesta o s’havia deteriorat.

Després que Sáez li demanés una definició de quin és el paper de l’organisme cambral, Santacreu, que va ser durant diversos anys conseller delegat de la companyia d’assegurances DKV, va insistir que les tasques prioritàries són les que va apuntar a l’inici. "Els que hi estem al capdavant venim del món de l’empresa i cal gestionar l’entitat com a tal", va proclamar, una opinió que va defensar durant el període de campanya electoral.

Va aprofitar per recordar la història de l’organisme, nascut al segle XIII i que ha superat nombrosos avatars fins a arribar al format actual. "Abans de dir el que som, començaré pel que no som. No som una patronal. Nosaltres representem tots els gremis davant les administracions, amb un rol d’influència, de consulta". Aquest és un paper que li atorga la llei espanyola i va lamentar que les vies de finançament a Catalunya estiguin pendents perquè no tenen una regulació pròpia des del 2002. Alhora que va destacar que l’entitat participa en més de 200 organismes, entre els quals la Fira de Barcelona –el president de la qual, Pau Relat, era entre els assistents–, va recordar que la Cambra col·labora en matèria de vals escolars, en FP i en programes de formació de fons europeus, entre altres activitats.

Necessitats hídriques

El president de la Cambra va destacar el recent estudi que van presentar a càrrec del vicepresident de l’entitat, Eloi Planes (Fluidra), sobre les necessitats hídriques del país. "No pot ser que en els últims 12 anys hi hagi hagut aquesta falta d’inversió. Si seguim a la Cambra, això no pot tornar a passar. Si ha de dependre de nosaltres, això no tornarà a passar amb la sequera ni en altres àmbits", va sentenciar.

Al llarg del col·loqui va defensar la col·laboració entre el sector públic i el privat, com és el cas de la Fira de Barcelona, "que és un exemple de bon funcionament i un dels grans actius de la ciutat i del país". Un altre exemple és el comitè de rutes aèries de Barcelona, en el qual col·laboren Aena, l’ajuntament, la Generalitat i la Cambra, que ha permès passar de 19 a més de 50 rutes internacionals". I va insistir: "Quan estem junts som imbatibles, i això ho hem de reivindicar. El món empresarial a través de la Cambra juga un paper molt estabilitzador, que és el que volem mirar d’estendre".

A petició del director d’EL PERIÓDICO, davant les eleccions del 12M, va advocar per prioritzar qüestions com el finançament autonòmic, les inversions i el model productiu. En aquesta línia va denunciar "la situació històrica d’infraejecució d’inversions de l’Estat, que està afectant la capacitat i economia del país". I també va remarcar la transició hídrica, però també l’energètica i la digital, així com el model d’innovació. I dins de les peticions als partits va incloure exigir la simplificació administrativa, "seguint el mateix esforç que fan les empreses per ser eficients. No podem tenir una Administració que sigui tan dificultosa per a l’economia i per a la vida de la gent", va concloure. "Caldria passar de la desconfiança i el control previ a la confiança i al control ex-post".

Notícies relacionades

Dins d’aquests apartats va esmentar la situació de les energies renovables, que va considerar que està afectada per "la paràlisi de l’anàlisi". També va fer referència al tema de la vivenda i la descentralització territorial, molt lligades totes dues amb el transport, així com la falta d’accés al talent a través de l’FP. "No podem pensar a formar la gent jove només des del món de l’educació, sinó també des de l’empresa i el treball", va afegir.

Santacreu considera també que és compatible el creixement econòmic i ser activista contra el canvi climàtic. I opina que "el negacionisme ha quedat arraconat". Segons el seu parer, "és evident que tenim un problema com a humanitat. Som l’última generació que pot evitar que això sigui un desastre per a les generacions futures. Tots n’hem sigut responsables en alguna mesura i també tenim la responsabilitat d’aportar-hi solucions". I és que el president de la Cambra afirma que "no n’hi ha prou amb crear ocupació, pagar impostos i tractar bé els empleats, sinó que les empreses són la gran oportunitat de millora i canvi i de transformació de la societat".