El CGPJ insisteix que el Defensor del Client Financer és inconstitucional

Així l’hi ha fet saber el CGPJ al Govern central a l’informe que va aprovar el 21 de març, dos dies després que el Consell de Ministres donés llum verda al nou projecte de llei. "L’Administració no pot crear instàncies administratives per resoldre coactivament controvèrsies entre particulars regides pel dret privat, ja que això comporta la invasió de l’espai que la Constitució reserva en exclusiva al Poder Judicial", critica el document elaborat pel magistrat Wenceslao Olea i aprovat de nou per unanimitat. Els arguments de l’autor són literalment els mateixos que va plantejar fa un any al seu informe sobre el projecte de llei que va impulsar l’Executiu i que, ja amb els canvis introduïts pel Congrés, va decaure per les eleccions.

El Poder Judicial, així, insisteix al seu nou informe en el fet que les reclamacions dels clients a les seves entitats financeres constitueixen un "pur conflicte entre particulars sotmès a dret privat", del qual "no és part, òbviament, cap administració pública", amb la qual cosa la intenció de dotar una "entitat pública de la potestat de decidir coactivament una controvèrsia relativa a una relació privada entre particulars no troba la necessària col·locació constitucional". La Constitució, insisteix, "no consent que l’Administració s’arrogui la potestat de resoldre coactivament conflictes entre particulars, excloent la jurisdicció [els jutges] en aquesta comesa constitucional que, en exclusiva, li reserva".

Canvis positius

Els bancs comparteixen aquest argument. En les al·legacions que van fer arribar al Ministeri d’Economia el maig del 2022 per l’anterior projecte de llei, ja van titllar d’"inconstitucional" el projecte, com va avançar aquest diari. "L’establiment d’un sistema de resolució extrajudicial de controvèrsies obligatori i vinculant de les disputes entre parts privades incorre en una evident inconstitucionalitat al ser incompatible amb les funcions del nostre poder judicial", va al·legar la patronal AEB. Amb tot, diverses fonts financeres consultades dubten de si el sector recorreria la creació de l’Autoritat davant de la justícia en el cas que finalment sigui aprovada, tal com s’ha compromès el Govern central amb la Comissió Europea a fer per rebre els fons europeus.

El CGPJ, amb tot, sí que ha valorat "positivament" alguns dels canvis pactats l’any passat pels grups parlamentaris i incorporats pel Govern central en el nou projecte de llei. En concret, que les decisions vinculants de l’Autoritat ja no hagin de ser recorregudes a l’Audiència Nacional per via contenciosa administrativa, sinó als jutjats civils comuns; que s’hagi delimitat que l’Autoritat podrà obtenir col·laboració d’òrgans o entitats públiques i privades, però sempre que no sigui per a tasques que impliquin l’exercici de funcions públiques; que el client hagi d’acreditar que va acudir abans al servei d’atenció al client del banc i que aquest va inadmetre o desestimar la reclamació; i que els organismes supervisors elaborin un compendi de bones pràctiques.

Crítiques repetides

Notícies relacionades

Hisenda avisa: fins a 2.500 euros de multa per pagar aquestes quantitats amb diners en efectiu

En favor de la concertació

Malgrat això, el Poder Judicial insisteix en altres crítiques al projecte de llei que ja va formular l’any passat, més enllà de qüestionar-ne la constitucionalitat general. Així, incideix que l’Autoritat no pot ser només gratuïta per als clients que reclamen, sinó que ha de ser-ho "per a totes les parts". És a dir, que les entitats no haurien d’haver de finançar-ne el funcionament mitjançant una taxa. Així mateix, insisteix que seria necessari "adaptar la quantia" d’aquesta taxa, ja que "no sembla tenir sentit" que "pugui arribar a superar l’import" de la reclamació.

El CGPJ, a més, continua considerant "exorbitant" que puguin reclamar davant l’autoritat, a més dels consumidors, els "empresaris o professionals, inversors institucionals o una persona jurídica", llevat de les grans empreses. En la mateixa línia, defensa que s’hauria de limitar més el concepte de client potencial. I així mateix, critica que el projecte de llei "pateix del desconeixement" que per considerar abusiva una clàusula d’un contracte s’hagin de tenir en compte les circumstàncies personals concretes, tal com ha establert el Tribunal Suprem. És un assumpte que preocupa la banca i que Economia ha mirat d’acotar i aclarir, tot i que, a ulls del sector, no prou.