El Banc d’Espanya eleva tres dècimes el creixement del 2024, fins a l’1,9%

En comparació amb les projeccions del desembre, l’organisme eleva a l’alça el creixement del PIB del 2024 (a l’1,9%), en direcció contrària a la retallada de dues dècimes, fins al 0,6%, practicada pel BCE per al conjunt de la zona euro. A més, el Banc d’Espanya manté sense canvis la previsió del 2025 (1,9%) i del 2026 (1,7%), a l’espera, això sí, de conèixer el pla d’ajust de la despesa que haurà de dissenyar el Govern central per complir les noves regles fiscals i que, "previsiblement", restarà impuls a l’economia espanyola en els pròxims anys. Les tensions geopolítiques –amb les guerres a Ucraïna i a Gaza i les tensions al mar Roig– afegeixen riscos a la baixa per a l’escenari més optimista descrit ahir pel Banc d’Espanya.

Rebaixes fiscals

En les seves noves projeccions, el Banc d’Espanya millora per a cada un dels tres exercicis la previsió d’inflació mitjana, fins al 2,7% per al 2024; l’1,9% el 2025, i l’1,7% el 2026. L’organisme estima que haver prorrogat el 2024 algunes de les rebaixes fiscals sobre aliments, electricitat i gas ajudarà a restar tres de les sis dècimes en les quals ara ha rebaixat la seva previsió d’inflació per a aquest any (des del 3,3% que s’estimava al desembre al 2,7%).

El servei d’estudis també millora les seves perspectives de creació d’ocupació (ara es preveu un augment de l’1,8% en termes d’hores treballades, mig punt per sobre del que s’estimava al desembre) i de reducció de la taxa d’atur: ara es projecta que aquesta baixarà des d’una mitjana del 12,1% el 2023 a l’11,6% el 2024, si bé el 2026 encara seguiria per sobre de l’11% de la població activa (en l’11,3%).

Les perspectives per als comptes públics, no obstant, empitjoren lleugerament. El Banc d’Espanya preveu que el conjunt de les administracions públiques tancarà el 2023 amb un dèficit del 3,8% del PIB (en línia amb l’estimació del Govern central), però anticipa que el 2024 se situarà en el 3,5% del PIB, mig punt per sobre de la xifra a què es va comprometre l’Executiu (3%) i del límit que determina que un Estat membre sigui presa del procediment de dèficit excessiu per part de la Comissió Europea.

De fet, el Banc d’Espanya adverteix que "la reactivació de les regles fiscals a escala europea –suspeses des de l’inici de la pandèmia– introdueix un risc notable sobre l’escenari central de les actuals projeccions" de l’organisme.

El compliment de les regles esmentades implica el disseny i l’aplicació d’un pla de consolidació fiscal a mitjà termini més exigent que els supòsits que el Banc d’Espanya ha pres en consideració en el seu informe publicat ahir. "Si bé l’impacte econòmic de l’esmentat pla d’ajust és incert –i dependrà de com estigui dissenyat–, la seva implementació ocasionaria, previsiblement, un inferior grau de dinamisme de l’activitat al llarg de l’horitzó de projecció que el que s’ha contemplat en aquest exercici de previsions", adverteix l’organisme que governa Pablo Hernández de Cos. L’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) ha estimat que complir les regles fiscals exigirà a Espanya un ajust estructural de 10.000 milions cada any.

Notícies relacionades

Avís de la Seguretat Social als pares amb fills menors de 26 anys: situació a tenir en compte

L’ajuda de 115 euros al mes que ja pots demanar a la Seguretat Social

Factors a favor i en contra

De moment, la millor previsió de creixement del PIB per al 2024 troba el seu principal argument en el fet que "l’economia espanyola va registrar una acceleració inesperada del seu ritme de creixement l’últim trimestre del 2023". L’abaratiment dels preus de l’energia, la dissipació gradual de l’efecte negatiu de l’enduriment de la política monetària empresa des del juliol del 2022, la projecció d’uns tipus d’interès més baixos del que s’anticipava al desembre, la reactivació gradual de l’economia europea i global, la contenció de la inflació i el bon comportament del mercat laboral són altres factors que jugaran a favor del creixement econòmic.