La por d’endeutar-se tapa la inversió de les empreses

La caiguda que va experimentar la inversió pública i privada el 2023 és una cosa que no deixa de desconcertar els economistes. L’economia espanyola va sorprendre el 2023 amb un creixement del 2,5%. Tot i això, l’epígraf d’inversió (en termes de formació bruta de capital) va retrocedir el 0,5% el 2023 respecte a l’any anterior, cosa que desafia les perspectives del Govern, que esperava un fort repunt. En particular, la inversió en béns d’equipament es va desplomar l’1,8% (el Govern esperava un creixement pròxim al 9%). Aquestes dades de caiguda criden especialment l’atenció, si es té en compte la injecció de fons europeus Next Generation EU, que van començar a arribar a l’economia espanyola el 2021 i dels quals, segons dades oficials, ja s’haurien executat uns 35.000 milions d’euros, a finals del 2023. En cas de no ser per això, la caiguda de la inversió encara hauria sigut més gran. ¿Per què cau la inversió a Espanya malgrat els fons europeus? ¿Per què retrocedeix i, en canvi, creix a la zona euro?

Els experts coincideixen a assenyalar la més lenta execució dels fons europeus, respecte al que s’esperava, com un factor que explica la decebedora evolució de la inversió. Però hi ha un altre factor que pot ser encara més rellevant, que és "la memòria de la crisi financera". "El comportament d’aquesta memòria traumàtica es tradueix en una obsessió pel desendeutament de les empreses. El sanejament del deute és bo, però hi ha un moment en què porta a la paràlisi", explica Raymond Torres, director de Conjuntura Econòmica de la Fundación de las Cajas de Ahorros (Funcas).

Pitjor evolució que a Europa

"La recuperació de la inversió privada a Espanya s’ha desacoblat, malgrat els fons europeus, i això és un factor preocupant", va afirmar aquesta setmana el responsable d’Anàlisi Econòmica de BBVA Research, Rafel Doménech.

Segons Funcas, la inversió en béns d’equipament es troba a Espanya per sota dels nivells prepandèmia, en contrast amb la trajectòria creixent que presenta en el conjunt de l’eurozona, on supera els nivells esmentats.

"Estem invertint per sota de la UE en els últims 25 anys", certifica Gregorio Izquierdo, director general de l’Instituto de Estudios Económicos, vinculat a la patronal CEOE, i expresident de l’INE. El nivell d’inversió en béns d’equipament encara se situa un 9% per sota del nivell prepandèmia; i el de la construcció, està el 4,5% per sota. "El retard en la recuperació de la inversió també s’aprecia en les dades de demografia empresarial, que no s’han recuperat fins al gener del 2024", afegeix.

En aquesta línia, tot i que Espanya és el segon país receptor de fons europeus Next Generation i des del primer moment va despuntar com el que anava més ràpid en la recepció, el 2023 es va produir un alentiment. El calendari electoral va impedir aprovar en temps algunes de les reformes pendents i això va demorar fins al desembre la sol·licitud del quart pagament (10.000 milions), que encara no ha sigut desemborsat per part de la Comissió Europea.

Els traumes de la crisi

En el cas de les empreses espanyoles hi ha un factor diferencial que contribueix a explicar la debilitat inversora. La crisi financera i la punxada de la bombolla immobiliària van sorprendre les empreses espanyoles amb un nivell espectacular d’endeutament, que va arribar a vorejar el 120% del PIB, en un moment en què a la zona euro no arribava al 80%.

Des del 2009, el deute sobre PIB de les empreses s’ha retallat en 54 punts i s’ha situat gairebé a la meitat, en l’entorn del 65% del PIB, fins i tot per sota del nivell de la zona euro (68%).

Notícies relacionades

La Seguretat Social ho avisa: canvia la data de la paga extra de l’estiu dels pensionistes >>

La Seguretat Social enviarà aquesta carta a milions d’espanyols

Les dades mostren que "les empreses prefereixen desendeutar-se que invertir", interpreta Raymond Torres, de Funcas. El sanejament dels balanços és positiu, "però hi ha un moment en què és paralitzant", adverteix Torres. La "memòria traumàtica de la crisi" podria estar provocant una mena de recessió de balanç, (balance sheet recession) que passa quan empreses o famílies es concentren col·lectivament a estalviar per netejar deute, en comptes d’invertir o gastar.

En qualsevol cas, la major part dels pronòstics coincideix a anticipar una recuperació intensa a partir d’ara. Primer, perquè els fons han de començar a materialitzar-se. Segon, perquè els tipus d’interès han començat a flexionar.