Interins en un mar de dubtes per una sentència

¿Què diu la sentència?

La resolució judicial dirimeix tres qüestions. Primer: es pronuncia sobre la difusa figura del treballador públic indefinit no fix. Un perfil estrany, en tant que és indefinit però alhora no és fix. L’han anat encunyant els tribunals en les seves sentències i no forma part de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic. Defineix un treballador del cos de personal laboral que ocupa, mitjançant un contracte eventual, una plaça de tall estructural i sense expectativa de sortida. Per això és indefinit, però alhora no fix. Sobre això, la sentència diu que aquests empleats són eventuals, sobre els quals es produeix un abús que el Govern ha d’evitar i rescabalar-los.

Segona qüestió: els processos d’estabilització en curs són condició necessària, però no suficient per combatre els abusos de la temporalitat per part de les administracions. És a dir, a qui van quedar fora,l’Estat els ha de donar rescabalament.

Tercera qüestió: el sistema d’indemnitzacions per a qui acabi la seva relació temporal amb l’Administració no és ajustat a la llei. Actualment aquells interins que es presentin als processos extraordinaris per consolidar la seva plaça i no ho aconsegueixin reben una compensació de 20 dies per any treballat, amb límit de 12 mensualitats. Com que aquest import també regeix per als temporals sense abús, el TJUE considera que no és prou dissuasori per a l’Administracióm que pot seguir abusant de l’interí.

¿A QUI AFECTA la sentència?

Sindicats com CCOO i UGT defensen que la sentència només afecta aquells treballadors interins del personal laboral. I és que fins ara la doctrina del Tribunal Suprem associava aquesta figura d’indefinit no fix al personal laboral. I els tres casos sobre els quals s’ha pronunciat el TJUE són personal laboral. No obstant, hi ha altres interpretacions més àmplies, com les que realitzen les plataformes d’interins, que argüeixen que Europa no ha distingit histporicament entre cossos funcionarials o laborals i només diferencia entre treballadors públics i privats. Pels sindicats, la sentència serveix de referència per a tot el personal interí. Les diferències de criteri entre uns i d’altres pot tenir efectes substancials, ja que la primera el restringeix a milers de persones i la segona, a desenes o centenars de milers.

¿S’hauran de repetir els processos d’estabilització?

Tots aquells processos que ja s’hagin acabat,no. El TJUE va ser clar afirmant que "la convocatòria d’aquests processos dins dels terminis establerts pot prevenir, en principi, els abusos derivats de la utilització successiva de relacions laborals de durada determinada a l’espera que les places esmenades siguin cobertes de manera definitiva".

¿QUÈ passa amb qui n’ha quedat fora?

Notícies relacionades

El consum de llum puja però és lluny de l’objectiu del Govern

La morositat de les llars baixa al nivell previ a l’esclat de la crisi del 2008

Cada font consultada té la seva resposta. L’advocat Nacho Parra, del Col·lectiu Ronda, considera que el personal laboral interí que no superés les macrooposicions i fos cessat podria impugnar el seu acomiadament, al·legar que la indemnització contemplada en la llei no és adequada i reclamar una compensació superior. Segons el seu criteri, sí o sí haurien de recórrer a un jutjat i no esperar que les administracions actuïn d’ofici.

Josep Jover, de les plataformes d’interins, considera que la reclamació judicial dels cessats no hauria d’anar en la línia d’augmentar la compensació, sinó d’exigir a l’Administració que els creï un nou concurs de mèrits perquè puguin accedir a una plaça fixa sense haver de fer oposicions.