L’Executiu torna a aprovar el camí del dèficit que va tombar el PP

La majoria absoluta del PP al Senat va tombar la setmana passada els objectius d’estabilitat pressupostària per al conjunt d’administracions públiques en el període 2024-2026 plantejats pel Govern, de manera que el camí havia de tornar a ser aprovat pel Consell de Ministres i passar novament el tràmit parlamentari. El camí aprovat ara és el mateix que el Consell de Ministre va aprovar el 12 de desembre.

Procediment pressupostari

"Continuem treballant sense perdre un minut per comptar al més aviat possible amb uns pressupostos que permetin que el nostre país continuï en aquest camí de creixement i en aquesta creació tan potent i positiva d’ocupació", va defensar la portaveu del Govern i ministra d’Educació, Formació Professional i Esports, Pilar Alegría, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres.

Segons la llei d’estabilitat pressupostària, si el Congrés o el Senat rebutgen els objectius, el Govern, en el termini màxim d’un mes, ha de remetre un nou acord que se sotmetrà al mateix procediment de tramitació.

Si no s’aprovessin els objectius una segona vegada, segons un informe de l’Advocacia de l’Estat del qual diu disposar el Ministeri d’Hisenda, els objectius d’estabilitat serien els recollits en el Programa d’Estabilitat remesos a la Comissió Europea l’abril passat, que són més exigents per a comunitats i ajuntaments.

El PP ha carregat contra aquest "informe inexistent" de l’Advocacia de l’Estat esmentat per Hisenda que li assegura la tramitació dels comptes públics el 2024. Però fonts del departament que dirigeix María Jesús Montero afirmen que aquest informe es coneixerà si el PP rebutja per segona vegada els objectius.

El camí d’objectius aprovat pel Consell de Ministres per a la seva nova remissió al Congrés dels Diputats i al Senat preveu una reducció del dèficit públic del conjunt de les administracions públiques des del 3,9% del PIB amb què es pronostica tancar l’exercici 2023 fins al 3% del PIB el 2024. En particular, estableix que el dèficit de l’Estat s’ha de mantenir en el 2,9% del PIB el 2024. Per a les comunitats autònomes, es preveu passar d’un dèficit del 0,6% a un del 0,1% del PIB. Els ajuntaments haurien d’augmentar el seu superàvit al 0,2% del PIB i per a la Seguretat Social es preveu que el dèficit del 0,5% d’aquest any es redueixi al 0,2% del PIB el 2024.

Notícies relacionades

El salari digne

Alerta pel descontrol administratiu en les antenes de telefonia mòbil

Vinculat als objectius de dèficit, el Consell de Ministres va tornar a fixar un límit de despesa no financer per als Pressupostos de l’Estat del 2024 de 199.120 milions d’euros, una quantitat rècord que representa un increment del 0,5% respecte a la xifra del 2023 (198.221 milions).

La qüestió és que, si el camí d’objectius de dèficit i deute per al període 2024-2026 que ha tornat a aprovar el Consell de Ministres és tombat de nou i si –segons interpreta Hisenda a partir de l’informe jurídic de l’Advocacia de l’Estat– cal aplicar el que es va incoporar en el Pla d’Estabilitat de l’abril, les administracions territorials tindran menys marge de despesa.