"Pare, jo no vull ser pagès"

Agustí Camarasa serà, possiblement, l’últim d’una llarga saga d’agricultors d’Alcarràs (Segrià), primer productors de cereals i ara de fruita fresca. Ell i el seu germà –fills, nets i besnets de pagesos– porten les regnes una petita empresa agrària que explota unes seixanta hectàrees de fruiters en un municipi que és emblema del que suposa la vida del camp català gràcies a la pel·lícula Alcarràs. És terra de petits productors, que es passa l’any pendent del cel i que ara fa setmanes que té la boira enganxada a terra.

Però els fills de l’Agustí ja li han dit que no seguiran la tradició. "La noia treballa ja de mestra... ¿I saps què? El dia en què el noi em va dir ‘pare, jo no vull ser pagès’, ni li vaig insistir que ho fes ni em vaig enfadar. Vaig pensar que seria més feliç fent una altra cosa i que, en definitiva, per seguir en aquest negoci cal tenir molta vocació", explica. Els Camarasa ni tenen vacances ni en saben d’horaris. "I si no hi ha relleu generacional és, entre altres raons, perquè cal tenir una implicació absoluta i perquè cal fer, cada cop més, unes inversions altíssimes", segueix l’Agustí, que a més de tenir la seva pròpia empresa agrícola, és regidor de l’Ajuntament d’Alcarràs.

"Abans de recollir la primera peça de fruita i començar a vendre-la, nosaltres ja hem deixat al camp entre 300.000 i 400.000 euros en cada campanya, només per pagar les feines prèvies a la collita, com les podes o l’aclarida dels arbres, per instal·lar sistemes de protecció contra calamarsades, per fer tractaments contra plagues o per a l’aigua de reg", detalla. Tots aquests diners són el que conforma els costos de producció en una activitat que cada vegada surt menys rendible.

Camarasa ha fet més formació en els últims anys que en tota la seva vida anterior. "Tinc carnets de tot: de manipulador d’aliments, per a la gestió dels fertilitzants... He hagut de treure’m títol rere títol perquè si no acredites el que saps, la UE no fa més que posar-te pegues", protesta. Aquesta és, de fet, una de les queixes que trauran aquesta setmana els tractors a les carreteres. "A Brussel·les estan regulant el camp sense mirar al camp, sense tenir en compte la seva realitat i els seus problemes", afegeix el pagès lleidatà.

L’ajuntament llueix des de fa uns dies una pancarta en solidaritat amb les protestes dels agricultors i de suport al món rural. "Divendres vam tenir una reunió del Patronat del Jove Agricultor, que agrupa entitats de tot el municipi, i allà l’alcalde, Gerard Companys, ja va explicar que el suport a un sector que és l’activitat principal del poble era absolut".

Notícies relacionades

¿Es pot prohibir la compra d’habitatge per especular? ¿Ho pot fer Catalunya? L’estudi en què es basa Illa

Polèmica per l’anunci del Ministeri d’Habitatge: tres adults compartint pis desencadena una onada de crítiques

"Més enllà d’ideologies"

"Hauríem d’haver sortit fa temps a les carreteres, perquè el problema no és d’ara, però ha fet falta que s’organitzés una plataforma de pagesos a títol personal perquè es posés en marxa", diu l’agricultor, que insisteix que les accions previstes "van més enllà d’ideologies polítiques". Als 63 anys, Camarasa fa una reflexió: "L’últim que volem els agricultors és destruir la terra, perquè li tenim una afecció que ningú més té i perquè és el nostre mitjà de vida.... Ja n’hi ha prou de criminalitzar-nos i de culpar-nos des dels despatxos o des d’alguns mitjans de comunicació".