Perfil

Apassionat de l’aigua i de la col·laboració publicoprivada

Nascut a Manresa el 1957, és un dels executius preferits de Fainé. Durant la crisi de la covid va defensar un pacte social al voltant de la solidaritat, l’ocupació de qualitat i la reconstrucció verda

Apassionat de l’aigua i de la col·laboració publicoprivada

A. S.

2
Es llegeix en minuts
A. S.

El nou conseller delegat de Criteria Caixa, Àngel Simón Grimaldos, és un profund coneixedor i apassionat de l’aigua. De fet, mantindrà la presidència d’Agbar. Va fitxar per aquesta firma a mitjans dels anys 90 del segle passat i des d’allà va apostar per la innovació –va impulsar la creació del Centre Tecnològic de l’Aigua (Cetaqua)– i la sostenibilitat. A aquest enginyer nascut el 1957, un dels executius preferits del president de Criteria i de la Fundació La Caixa, Isidro Fainé, amb qui comparteix el lloc de naixement, Manresa (Bages), el defineixen la seva passió pel líquid element i la col·laboració publicoprivada.

Com a president d’Agbar s’ha erigit en defensor a ultrança de la col·laboració entre el sector públic i el privat, així com del compromís social de les empreses, filosofia que comparteix amb Fainé, que l’aplica a través de la Fundació La Caixa. Criteria té com una de les seves funcions invertir en companyies que proporcionin dividends per a l’obra social.

Un dels seus reconeixements més recents va ser el que li va atorgar la patronal Foment del Treball, que el 2020 li va donar la Medalla d’Honor com a Empresari de l’Any. Home de profundes conviccions, va impugnar la concessió de l’antiga Aigües Ter Llobregat, la privatització més gran de la història de la Generalitat, a Acciona. I després d’uns anys de batalla sense parar, va aconseguir que la justícia li donés la raó fins que la companyia va haver de tornar a mans públiques, no com a ATLL sinó com a ATL. La seva conclusió, després d’aquesta dura experiència, no podia ser més clara, com va explicar: "Al final, la mala gestió pública l’acaba pagant el ciutadà".

Notícies relacionades

Simón va defensar durant la pandèmia un pacte social recolzat en tres eixos: la solidaritat, l’ocupació de qualitat i la reconstrucció verda. Conscient que gestiona un bé essencial, la companyia que ha presidit fins ara compta amb bonificacions i un fons solidari per a consumidors vulnerables i amb ajudes a pimes i autònoms. "No tallem, ni tallarem, el subministrament d’aigua a qui no el pugui pagar", insistia una vegada i una altra.

Abans que saltessin les alarmes per la sequera a Catalunya ja mantenia una de les seves últimes batalles: la defensa de la reutilització de l’aigua. En la seva intervenció en la reunió anual del Cercle d’Economia va afirmar: "Les ciutats poden ser autosuficients" en matèria d’aigua amb "la reutilització".