L’Estat emetrà aquest any 10.000 milions menys de deute nou

El Govern preveu necessitar aquest any menys finançament extern nou gràcies al creixement econòmic –que està previst que sigui menor que el 2023, però encara positiu– i en línia amb el compromís de reduir el nivell de deute sobre el PIB al 106,3% a final d’any. El Tresor, així, espera emetre 55.000 milions nets durant aquest exercici, 10.126 milions menys que l’any passat. En canvi, les emissions brutes (no només les noves, sinó també les que renoven el deute que va vencent) ascendiran a 257.572 milions d’euros, un 2% i 5.577 milions més que el 2023 a causa de l’increment de les amortitzacions per refinançar.

Sobre aquesta última xifra, en qualsevol cas, el nou ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, va destacar ahir que també suposa una reducció en relació amb el PIB (al 17%) i estarà en línia amb la dada d’amortitzacions brutes del 2018 (18% del PIB). "L’estratègia de finançament del Tresor per al 2024 està marcada per la prudència i la flexibilitat. Ens permet mantenir una posició sòlida, un accés profund al mercat i una prima de risc estabilitzada. Aquesta estabilització de la prima de risc és el reflex de l’elevada confiança dels inversors en la nostra economia i en les perspectives econòmiques d’Espanya", va defensar.

Cuerpo, així mateix, va afirmar que l’estratègia permetrà generar "matalàs" per afrontar imprevistos. Fonts del Tresor van mantenir, en aquesta línia, que es podria assumir diferents escenaris d’un "entorn plausible", com retards en l’arribada dels fons europeus, menys activitat econòmica de l’esperada o noves mesures de política econòmica que pogués ser necessari adoptar. També van assegurar que la reducció de deute públic en mans del Banc Central Europeu (BCE) no ha provocat "cap dificultat ni disrupció" gràcies a la demanda dels inversors privats i es van mostrar convençuts que així continuarà sent quan el banc central acceleri l’esmentada reducció a partir del juliol.

El cert és que les finances estatals han encaixat fins ara l’increment dels tipus d’interès oficials per combatre la inflació millor del que segurament hauria sigut previsible. El BCE va encarir el preu del diner fins al 4% entre el juliol del 2021 i el setembre passat, però les emissions de deute públic van tenir l’any passat un tipus mitjà del 3,44% (davant l’1,35% del 2022 i el -0,04% del 2021). En conseqüència, el tipus mitjà del deute en circulació va pujar el 2,09%. Es tracta del segon increment després d’elevar-se el 2022 per primera vegada en una dècada (de l’1,64% a l’1,73%), però és notablement inferior al registrat pels tipus del banc central (0,45 davant 4,5 punts percentuals).

El Tresor també s’està beneficiant de la seva estratègia d’allargar la vida mitjana del deute aprofitant l’era dels tipus d’interès ultrabaixos prèvia a l’esclat de la crisi inflacionista. Així, ha passat dels 6,2 anys del 2013 als 7,84 anys. Segons va destacar Cuerpo, això permet que el deute per renovar cada any equivalgui actualment al 13% del saldo total, cosa que ajuda a pal·liar el cop de l’alça de tipus del BCE.

Notícies relacionades

La Generalitat i la Fundació La Caixa renoven el seu acord de col·laboració

Telefónica calcula que els seus eros afectaran uns 5.500 empleats

Reptes futurs

Però no tots són bones notícies. Segons va advertir la Fundació de les Caixes d’Estalvis (Funcas) a finals de l’any passat, el tipus d’interès dels nous títols a 10 anys tornarà a ser en algun moment d’aquest any més car que els bons que vencin per primera vegada des del 2011. En aquest sentit, l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) estima que l’interès mitjà del deute en circulació continuarà repuntant en els pròxims exercicis fins a situar-se en el 2,8% el 2026.